Obre el menú principal

La  B-40 , coneguda com a Quart Cinturó, Ronda del Vallès i, oficialment, Autovia Orbital de Barcelona, és una autovia de nova construcció, en diverses fases d'estudi, projecte, aprovació, licitació, construcció i ús, segons el tram, que en una primera fase connectarà l'Autovia del Nord-est, a Abrera, amb Terrassa. Posteriorment, ha de continuar fins a Granollers i Mataró pel nord, i fins a Sant Sadurní pel sud, enllaçant tots dos extrems amb l'autopista AP-7. Es planteja com a part d'un eix europeu que evitarà passar per l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Autovia orbital de Barcelona
Identificador  B-40 
Gestió
Tipus Autovia
Administració responsable Ministeri de Foment d'Espanya
Configuració física
Àrea Catalunya
Inici Abrera
Fi Granollers
Longitud

7 km (en servei)

60 km (previsió)
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La carretera va ser projectada durant els anys 60 del segle XX, en plena etapa desarrollista del Franquisme, i durant dècades ha tingut l'oposició de part de la ciutadania, sobretot al Vallès. Només un dels seus trams (Granollers-Mataró) s'ha dut a terme completament des de la seva planificació fa 5 dècades.[1]

L'any 2010 es van inaugurar els trams Abrera-Olesa i Viladecavalls-Terrassa que sumen un total de 7 km, però que no estan connectats a l'espera de construir els túnels de 1,2 km del tram d'Olesa-Viladecavalls,[2] el qual ja està construït,[3] i la resta de tram, d'uns 5 km sense contar el túnel.[4]

TramsModifica

Tram Estat (2019) km
Sant Sadurní - Abrera Pendent d'estudi previ.
Abrera - Olesa de Montserrat En servei (29 de juny del 2010) 2,2
Olesa de Montserrat - Viladecavalls Obres reiniciades.[5] Finalització prevista: octubre de 2019.[6] mitjans de 2021[7][4] 6,2[4]
Viladecavalls - Terrassa En servei (29 de juny del 2010) 4,8
Terrassa - Granollers Estudi informatiu [8]
Granollers - Mataró En servei (26 de juliol del 1995[9]), ara anomenada C-60 (10 km) al transferir-se des de la Xarxa de Carreteres de l'Estat a la Generalitat de Catalunya.[9] 9,4

Repercussions mediambientalsModifica

Per l'acció de construcció de la carretera B-40, la gravera d'en Segur havia desaparegut, però fou recuperada artificialment l'any 1995 i 1996.[10]

ReferènciesModifica

  1. Serrano i Òssul, Marc «El Quart Cinturó topa amb el nou govern de Sabadell». Diari Ara, 03-08-2015 [Consulta: 3 agost 2015].
  2. «Blanco y Montilla asisten al acto de puesta en servicio de dos tramos de la B-40» (en castellà). Ministeri de Foment, 29-06-2010. [Consulta: 15 abril 2017].
  3. Palau, La torre del. «Els túnels d'Olesa ja connecten la B-40 i es preveu que el tram s'inauguri el 2019 | La torre del Palau» (en català). [Consulta: 10 novembre 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Els incompliments reiterats del Ministeri de Foment per finalitzar el tram Abrera-Terrassa suposen un sobre cost de 240M d’euros» (en es-es). [Consulta: 21 maig 2019].
  5. Alemany, Jordi «Foment reprèn les obres del quart cinturó a Viladecavalls». El Punt Avui, 14-02-2012 [Consulta: 3 agost 2015].
  6. «Foment acaba la perforació del túnel d'Olesa de la B-40 i reitera que el tram entre Abrera i Terrassa estarà acabat el 2019». La Vanguardia.
  7. «Un problema geotècnic fa malbé un tram del Quart Cinturó» (en català). [Consulta: 21 maig 2019].
  8. http://www.lamoncloa.gob.es/serviciosdeprensa/notasprensa/mfom/Paginas/2016/291116-cataluna.aspx
  9. 9,0 9,1 Margalef, Miquel. «El Quart Cinturó, de nou a escena» (en català), 17-10-2016. [Consulta: 10 novembre 2019].
  10. «Gravera d'en Segur». Fitxes descriptives de zones humides. Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya (CC-BY-SA). [Consulta: 7 març 2014].