Viquipèdia

BMP-3

vehicle de combat d'infanteria d'origen soviètic introduït l'any 1987

El BMP-3 és un vehicle de combat d'infanteria amfibi, d'origen soviètic. Successor dels vehicles BMP-1 i BMP-2, el disseny d'aquest model s'ha centrat en la millora de la protecció de la tripulació i de la potència de foc.[1] L'abreviació BMP-3 prové del rus Boevaya Mashina Pehoty (Боевая Машина Пехоты, literalment "Vehicle de combat d'infanteria").[4]

BMP-3
Fotografia d'un BMP-3 de l'Exèrcit rus durant una exhibició l'any 2008.
Característiques generals
TipusVehicle de combat d'infanteria
País d'origenUnió Soviètica Unió Soviètica Rússia Rússia
Any1987-actualitat[1]
FabricantJSC Kurganmashzavod
Dimensions
Pes18,7 T[3]
Amplada3,23 m
Long. amb canó7,14 m
Altura total2,65 m[2]
Tripulació3 + 7 (Artiller, conductor i comandant + 7 soldats)
Especificacions
MotorUTD-29M
2 hidrojets a l'aigua
Tipus de motorMotor dièsel
Potència màxima500 CV (375 kW)[1]
SuspensióHidropneumàtica
Prestacions
Vel. carretera70 km/h
Vel. camp a través45 km/h i 10 km/h per aigua[3]
Autonomia camp a través600 km
Armament
PrimariCanó d'ànima ratllada 2A70 de 100 mm
Canó automàtic 2A72 de 30 mm coaxial
SecundariMetralladora coaxial PKT 7,62mm
2 metralladores PKT de 7,62 mm al davant
Blindatge i defenses
Blindatge en bucFrontal: compost

Lateral: aliatge d'alumini

Darrere: aliatge d'alumini
Blindatge en torretaAliatge d'alumini
NBQ (Nuc-Biol-Quím)Sí
Altres defenses6 llançagranades VEESS amb granades de fum

El BMP-3 va entrar en servei l'any 1987 i és un vehicle que opera a deu estats d'arreu del món. En total se n'han produït més de 2.000 unitats.[5]

Història modifica

L'any 1966, un grup d'enginyers de la Unió Soviètica dirigits per Pavel Isakov, va desenvolupar el primer vehicle de combat d'infanteria, el BMP-1. Dissenyat per millorar la mobilitat dels soldats en combat i oferir, alhora, suport blindat i protecció a la infanteria va ser el primer vehicle d'aquest tipus desenvolupat.

Després d'una intensa discussió sobre la seva utilitat en combat, el concepte va ser acceptat arreu del món i molts països van desenvolupar els seus respectius vehicles de combat d'infanteria.[5]

Després de la Guerra del Yom Kippur i de la Guerra de l'Afganistan (1978-1992) la Unió Soviètica va decidir iniciar la producció d'una nova versió millorada, el BMP-2. El BMP-2 incorporava míssils antitancs i un canó automàtic, a diferència del BMP-1 que anava equipat amb un canó simple.

Però encara faltaven detalls per millorar. Durant el desenvolupament del BMP-2 va sorgir un prototip (Ob'yekt 685) que en comptes d'anar equipat amb un canó automàtic duia un canó 2A48-1 de 100 mm. Aquest prototip es va continuar millorant durant la dècada del 1980 i se'n van enviar vehicles de prova a l'Exèrcit Roig, que el va adoptar formalment l'any 1987.[1]

Característiques modifica

Blindatge i distribució modifica

El cos del BMP-3 és una barcassa d'aleació d'alumini, a excepció del sota i del frontal, on hi ha un blindatge espaiat i un blindatge compost (de 30-35 mm),[6] respectivament. Aquest blindatge ofereix protecció contra projectils de poc calibre i contra fragments d'explosius, la part frontal pot resistir impactes de projectils APFSDS a 300 m.[7] Per oferir millor seguretat a la tripulació s'hi pot afegir molts tipus de blindatge extern (blindatge reactiu, làmines de blindatge d'acer…). La torreta és molt petita i va centrada a sobre d'aquest xassís, lleugerament avançada longitudinalment per deixar espai pel compartiment dels soldats. Tot això es recolza sobre unes erugues amb un tren de rodatge compost per 6 rodes de rodatge, 3 corrons de retorn, i una roda de transmissió davantera i una de posterior per cada lateral.

La torreta té una elevació entre els -5º i els 60º[6] i porta el canó de 100 mm centrat al davant sobresortint una mica respecte al blindat. A la seva dreta hi ha el canó automàtic coaxial de 30 mm i a l'esquerra una de les metralladores PKT de 7,62 mm. També a la torreta hi ha els 6 llançagranades de fum, 3 a cada banda.[8]

El conductor s'asseu al mig del frontal del vehicle, enmig de dos metralladors. Això es deu al fet que, a diferència de la majoria de vehicles de combat d'infanteria, el motor va situat a la part del darrere a la dreta. Al mig del blindat hi ha el compartiment de combat, a sota de la torreta, on hi ha el comandant i l'artiller. I els soldats van al darrere de tot. L'escotilla de sortida per la infanteria és al fons de tot, a sobre del motor, i s'obre en part per dalt del casc i en part per darrere permetent als soldats una sortida molt cómoda i ràpida del blindat.[5]

El BMP-3 també incorpora un equip de defensa NBQ (contra perills nuclears, biològics i químics) que consisteix en un sistema de filtratge de l'aire i de tancament hermètic del vehicle. Aquest sistema està instal·lat al darrere del vehicle, igual que els altres conductes de ventilació, per reduir el senyal tèrmic.[7]

Armament modifica

Armament principal modifica

L'armament principal del BMP-3 està compost per un canó 2A70 de 100 mm d'ànima ratllada i per un canó automàtic 2A72 de 30 mm coaxial.

El canó 2A70 és semiautomàtic i és capaç de llançar míssils. Aquest canó està estabilitzat en dos eixos i pot disparar projectils simples HE-FRAG 3UOF o míssils antitancs 3UBK10.[6]

L'abast efectiu dels projectils HE-FRAG és de 4.000 m, amb una velocitat de sortida del canó de 250 m/s i una cadència de tir de 10 projectils/minut. En total, el canó 2A70 porta 40 projectils, i 22 van col·locats al carregador automàtic. Per altra banda disposa dels míssils antitancs 3UBK10 (Designació OTAN: AT-10 Stabber) que tenen un distància mínima d'atac de 100 m i un abast màxim de 4.000 m. La probabilitat d'impacte un cop s'ha fixat l'objectiu és molt alta i pot penetrar fins a 600 mm de blindatge. Aquests míssils poden fixar tancs i també helicòpters que volin baix i a poc a poc. El canó pot dur 3-5 míssils al carregador dels 6 que porta en total el tanc.[7]

 
Detall d'una de les metralladores PKT del frontal del BMP-3.

El canó automàtic 2A72, també estabilitzat en dos eixos, pot disparar projectils 3UOR-6 i 3UOR-8. L'abast efectiu d'aquests projectils oscil·la entre els 1.500 m i els 2.000 m, amb una cadència de més de 300 projectils/minut que té una alimentació per doble banda. El blindat en total porta 500 projectils pel canó automàtic que poden ser de fragmentació o antitancs.

Armament secundari modifica

L'armament secundari del BMP-3 està compost per tres metralladores PKT de 7,62 mm i per un conjunt de llançagranades.

De les tres metralladores una és coaxial al canó i va muntada a l'esquerra. Les altres dues són al frontal del vehicle, a banda i banda del conductor. Les metralladores PKT tenen un abast de 2.000 m i el blindat en total porta 6.000 bales.

En total el blindat disposa de 6 llançagranades VEESS, 3 a cada lateral de la torreta. Aquests van carregats amb una sola granada de fum que permet al BMP-3 crear una densa cortina de fum.[1]

 
Un BMP-3 de la Unió dels Emirats Àrabs desembarcant a Kuwait en previsió d'un possible conflicte amb l'Iraq el febrer de l'any 2003.

Sistema motor modifica

El sistema motor del BMP-3 és un motor dièsel UTD-29, amb una disposició del motor en V, que produeix una potència de 500 CV. Muntat a la part del darrere i a la dreta del vehicle, el motor està connectat a una transmissió hidromecànica que permet al BMP-3 tenir 4 marxes endavant i 2 endarrere. A més a més, el muntatge del motor permet impulsar els hidrojets, quan va per l'aigua, on pot assolir una velocitat de 10 km/h després d'una ràpida adaptació del blindat a mode amfibi (que consisteix a aixecar una placa al davant).

Per subministrar el motor hi ha un dipòsit de combustible, que està situat a tota la part inferior del vehicle.

La suspensió, a cada lateral, consisteix en un sistema individual hidropneumàtic a cada una de les 6 rodes de rodatge. Aquest sistema consisteix en una molla, un amortidor i un sistema d'elevació que permet regular la distància respecte a terra (des de 190 mm fins a 510 mm). També hi ha un altre amortidor extern ajustat a la primera, segona i sisena rodes de l'eruga.[8]

Aquest sistema permet al BMP-3 assolir una velocitat màxima per carretera de 70 km/h, o 45 km/h camp a través. Tot i així la mitjana a camp a través és de 35 km/h.[6] Capaç de superar pendents del 60%, talussos laterals del 30%, parets verticals de 0,8 m i trinxeres de 2,5 m.[3]

Equip electrònic i òptic modifica

El sistema de control de tir és automàtic amb un accionament manual per l'artiller i el comandant. Aquest sistema inclou una computadora balística 1V539, un estabilitzador electromecànic 2E52 i un telèmetre làser 1D16. L'artiller també disposa d'una mira 1K13-2, que pot funcionar tant de dia com de nit, i també una mira PPD-1. El comandant, per altra banda, té una mira 1PZ-10 i una càmera de visió nocturna TKN-3.

En alguns BMP-3, la companyia francesa SAGEM ha desenvolupat una càmera tèrmica (Namut) que usa l'artiller per localitzar els objectius.[7]

El conductor del vehicle disposa de 5 periscopis, per no haver d'obrir l'escotilla. I també els metralladors dels costats del conductor tenen un periscopi per poder apuntar sense haver-se d'exposar.

A més a més, al blindat hi ha un sistema de control automàtic d'incendis que detecta si hi ha foc a l'habitacle i l'extingeix.[8]

Variants modifica

  • BMP-3 - Versió bàsica.
 
Versió antitancs del BMP-3 (9P157-2 "Khrizantema-S).
  • BMP-3M - KBP i Kurganmashzavod han millorat el vehicle amb una nova torreta i un motor de 660 CV. El vehicle millorat s'anomena BMP-3M i inclou un nou sistema de control de tir automàtic amb una calculadora balística, un nou visor amb telèmetre làser per l'artiller, una càmera tèrmica, un sistema de visió TKN-AI pel comandant i un nou carregador automàtic.
El BMP-3M també és capaç de disparar més tipus de projectils (míssils guiats per làser, projectils de fragmentació...) i també s'hi pot afegir blindatge passiu, efectiu contra projectils de 12,7 mm disparats des de 50 m.[9]
  • BMMP (bojevaya mashina morskoj pekhoti) - Versió per la infanteria naval russa, que consta d'uns xassís de BMP-3 però amb una torreta de BMP-2.
  • BMP-3K (komandnyi) - Versió de comandament. Inclou una ràdio addicional R-173, un intercomunicador per 7 usuaris, un generador AB-R28 portàtil i un sistema de navegació TNA-4-6. Les antenes van muntades al darrere del casc i només pot portar la tripulació + 3 operadors i 2 soldats auxiliars.[10]
  • BMP-3F - Amb una flotabilitat, hidrodinàmica i precisió de tir des de l'aigua millorades, és una versió del BMP-3 especialment dissenyada per ser usada al mar. Aquesta versió és la que usa la Infanteria de Marina Russa i pot estar operant a l'aigua durant 7 hores.[11]
 
Variant del BMP-3 (2S31 "Vena") que incorpora un morter de 120 mm.
  • BRM-3K "Rys" (Ob.501) (boyevaya razvedivatel'naya mashina) - Vehicle de reconeixement blindat basat en el BMP-3 on s'ha suprimit el canó de 100 mm per afegir-hi un sistema de navegació, visors nocturns i tèrmics.[3]
  • BREM-L "Beglianka" (Ob.691) (bronirovannaya remontno-evakuatsionnaya mashina) - Versió de recuperació de blindats. A aquesta versió s'ha suprimit completament la torreta per afegir-hi la grua per remolcar els vehicles avariats.[12]
  • 9P157-2 "Khrizantema-S" - Versió antitancs del BMP-3 en el qual s'ha suprimit la torreta per col·locar-hi els míssils antitancs i un sistema de guiat per làser.
  • 9P163M-1 "Kornet-T" - Versió antitancs equipat amb míssils 9M133 Kornet (AT-14). Molt semblant al funcionament del Khrizantema-S.[13]
  • 2S31 "Vena" - Versió de suport del BMP-3 equipat amb un canó/morter de 120 mm.
  • DZM "Vostorg-2" (dorozhno-zemlerojnaya mashina) - Prototip de vehicle de combat d'enginyers equipat amb una pala i un braç articulat semblant a una excavadora mixta.[14]
  • UNSh (Ob.699) (unifitsirovannyj shassi) - Xassís bàsics per a l'especialització d'altres variants.[15]
  • KhTM (khodovoj trenazhor) - Versió d'entrenament de conductors.
  • Hermes - Prototip de vehicle antiaeri dotat amb míssils antiaeris d'alta velocitat i un sistema de radar.[8]

La torreta del BMP-3 també ha estat muntada al vehicle blindat finès Patria AMV.

Operadors modifica

El BMP-3 és un vehicle àmpliament exportat, havent-hi més vehicles destinats a exportació que no a consum propi. El principal operador de BMP-3 és la Unió dels Emirats Àrabs.

 
Una filera de blindats BMP-3 de Kuwait durant una desfilada el 21 de febrer de 2011.

També s'han vist vehicles BMP-3 operant a Síria, a la Guerra civil siriana, al bàndol governamental de Baixar al-Àssad.

Possibles operadors modifica

  •   Índia - Rússia ha ofert passar la tecnologia del BMP-3 a l'Exèrcit indi si aquest cancel·la el seu projecte d'un vehicle de combat d'infanteria propi.[18]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «BMP-3 (Boyevaya Mashina Pekhoty) Infantry Fighting Vehicle / Light Tank (1987)» (en anglès). MilitaryFactory. [Consulta: 24 juliol 2013].
  2. ↑ «Schematic showing the external dimensions of the BMP-3 infantry fighting vehicle.» (en anglès). army-technology. Arxivat de l'original el 2017-10-29. [Consulta: 10 agost 2013].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «BMP-3 Infantry fighting vehicle» (en anglès). Military-Today. [Consulta: 25 juliol 2013].
  4. ↑ «Soderzhaniye» (en anglès/rus). Arxivat de l'original el 2006-11-03. [Consulta: 25 juliol 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «BMP-3» (en anglès). Army-Guide. [Consulta: 3 agost 2013].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «BMP-3 Fighting Vehicle» (en anglès). GlobalSecurity. [Consulta: 11 agost 2013].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «BMP-3 Infantry Combat Vehicle, Russian Federation» (en anglès). army-technology. [Consulta: 10 agost 2013].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «BMP-3 Armoured infantry fighting combat vehicle» (en anglès). Armyrecognition. Arxivat de l'original el 2012-03-20. [Consulta: 10 agost 2013].
  9. ↑ «BMP-3M» (en anglès). ArmyGuide. [Consulta: 12 agost 2013].
  10. ↑ «BMP-3K Command post vehicle» (en anglès). Kurganmashzavod JSC. Arxivat de l'original el 2012-03-31. [Consulta: 11 agost 2013].
  11. ↑ «BMP-3F Marines fighting vehicle» (en anglès). Kurganmashzavod JSC. Arxivat de l'original el 2011-11-26. [Consulta: 11 agost 2013].
  12. ↑ «BREM-L Armoured recovery vehicle» (en anglès). Kurganmashzavod JSC. Arxivat de l'original el 2011-10-15. [Consulta: 11 agost 2013].
  13. ↑ «Kornet E Laser Guided Anti-Tank Missile» (en anglès). DefenseUpdate. Arxivat de l'original el 2008-07-05. [Consulta: 11 agost 2013].
  14. ↑ «Vostorg-2» (en anglès). ArmyGuide. [Consulta: 11 agost 2013].
  15. ↑ «BMP-3 Based multipurpose chassis» (en anglès). Kurganmashzavod JSC. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 11 agost 2013].
  16. ↑ «RI buys 37 amphibious tanks from Russia» (en anglès). The Jakarta Post. [Consulta: 12 agost 2013].
  17. ↑ «Russia delivers new BMP-3 infantry fighting vehicles to Venezuela» (en anglès). army-technology. [Consulta: 12 agost 2013].
  18. ↑ «Russia offers to India to transfer technology of BMP-3 AIFV armoured infantry fighting vehicle.» (en anglès). Armyrecognition. [Consulta: 12 agost 2013].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: BMP-3
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=BMP-3&oldid=31796256»