Mallerenga emplomallada embridada
La mallerenga emplomallada embridada[1] o mallerenga emplomallada americana[2] (Baeolophus wollweberi) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família Pàrids endèmica de les muntanyes de Mèxic i el sud dels Estats Units.
Baeolophus wollweberi | |
---|---|
Baeolophus wollweberi phillipsi | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22711969 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Paridae |
Gènere | Baeolophus |
Espècie | Baeolophus wollweberi Bonaparte, 1850 |
Subespècies
modificaEs reconeixen quatre subespècies:[3]
- B. w. vandevenderi (Rea, 1986) - Boscos de roure i ginebre d'Arizona i Nou Mèxic.
- B. w. phillipsi (Van Rossem, 1947) - SE d'Arizona (al sud del riu Gila) al noroeste de Mèxic (Durango).
- B. w. wollweberi (Bonaparte, 1850) - Terres altes centrals i sud de Mèxic (Durango a Nuevo León).
- B. w. caliginosus (Van Rossem, 1947) - oest de Mèxic (Sierra Madre del Sud de Guerrero i Oaxaca).
Descripció
modificaÉs ocell petit amb un gran plomall, amb un patró facial llistat en blanc i negre i barbeta negra. La resta de les parts superiors són grises i les parts inferiors blanques. La longitud varia entre els 11,5 i els 12,7 cm. Un niu estàndard varia de 5 fins a 9 ous de color blanc, tacats, o de color marró vermellós.[4]
Distribució i hàbitat
modificaEs localitza al nord de Sonora, centre i sud-est d'Arizona, sud-oest de Nou Mèxic, nord-oest i centre de Chihuahua, nord de Durango, Zacatecas, centre de Nuevo León, oest de Tamaulipas, centre d'Oaxaca i oest de Veracruz.
L'hàbitat preferit són els roures, alzines o ginebres, àrees amb boscos mixtos riberencs de muntanyes a l'est i el sud-est d'Arizona (l'altiplà de Mogollón i la Sierra Blanca d'Arizona) i l'extrem sud-oest de Nou Mèxic (la regió de l'arxipèlag Madrense o el desert de Sonora oriental) als Estats Units fins al sud de Mèxic. Nien a l'orifici d'un arbre, ja sigui una cavitat natural o, de vegades, en un vell niu de picot que estigui a més d'un metre d'alçada i fins a uns nou metres. Alineen el niu amb materials tous. Normalment construït a partir de deixalles soltes de l'àlber trobats a baix: tiges, fulles i herbes.[4]
Comportament
modificaSón sedentàries i a l'hivern poden unir-se formant petits estols mixtes.
S'alimenten activament a les branques, de vegades a terra, menjant principalment insectes, especialment erugues, però també llavors, nous i baies. Solen emmagatzemar aliments per a un ús posterior.
El cant es descriu generalment com un xiulet «pidi-pidi-pidi-pidi». Emeten una gran varietat de sons diferents (la majoria té un to similar).[5]
Referències
modifica- ↑ «Mallerenga emplomallada embridada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 12/02/2023(català)
- ↑ «Master Lists – IOC World Bird List v13.1» (en anglès americà). [Consulta: 10 febrer 2023].
- ↑ Clements, J. F.; Schulenberg, T. S.; Iliff, B.L. Sullivan i C. L. Wood, M. J. «The Clements checklist of birds of the world: Version 6.6» (XLS) (en anglès). Cornell University, 04-12-2011. Arxivat de l'original el 2011-12-04. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ 4,0 4,1 Readers Digest. Book of North American Birds (en anglès). JG Press, East Bridgewater, MA,, 1990, p. 232. OCLC 1285458362.
- ↑ «Results for 'Baeolophus wollweberi'» (en anglès). Xeno-canto. [Consulta: 12 febrer 2023].