Barlaam i Josafat

Per a altres significats, vegeu «Josafat».

Barlaam i Josafat són els protagonistes de la narració llegendària del mateix nom, basada en la història de Gautama Buda, fundador del budisme. Durant l'edat mitjana, es pensava que eren personatges reals i foren considerats com a sants de l'Església catòlica i l'Església ortodoxa grega, amb festivitat litúrgica pròpia, el 26 d'agost i el 27 de novembre, respectivament.

Infotaula de personasants Barlaam i Josafat
Josaphat.jpg
Josafat predicant, en un manuscrit grec del s. XII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSegons la llegenda, Índia
MortÍndia
Dades personals
Conegut perSants llegendaris, sense existència real
Activitat
GènerePovest Modifica el valor a Wikidata
anacoreta i príncep
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església ortodoxa
CanonitzacióEl seu culte es difon a partir del segle XII-XIV
Festivitat27 de novembre (catòlics), 26 d'agost (ortodoxos)
IconografiaJosafat predicant davant el rei; Barlaam com a eremita instruint el príncep Josafat

LlegendaModifica

La narració, d'acord amb la llegenda, diu que el rei Abenner o Avenier de l'Índia, cap al segle iv, va perseguir els cristians del seu regne, que havia estat evangelitzat per sant Tomàs apòstol. Els astròlegs van predir que el seu fill es faria cristià; per això, i per evitar-ho, el rei va mantenir el seu fill Josafat tancat i aïllat del món. Malgrat això, Josafat entrà en contacte amb l'eremita cristià Barlaam i es convertí al cristianisme. Llavors, ho proclamà i defensà la seva nova fe davant del seu pare, que també s'hi convertí, va abdicar en el seu fill i es va retirar al desert a fer vida eremítica. Josafat, al seu torn, també abdicà i es retirà a viure a l'ermita del seu mestre Barlaam.[1]

FontsModifica

La llegenda grega de Barlaam i Josafat s'atribueix sovint a sant Joan Damascè, del segle VII, però avui es considera que la versió més antiga data del segle xi, quan fou transcrita pel monjo georgià Eutimi d'Athos.[2] La primera versió cristiana n'apareix en el poema èpic georgià Balavariani, del segle X, la qual hauria traduït al grec Eutimi, poc abans de morir el 1028. La versió grega fou traduïda al llatí a Constantinoble cap al 1048 i aviat fou coneguda en tot Europa per la seva inclusió en dues obres de gran difusió: l'Speculum historiale de Vicenç de Beauvais (1190-1264) i la Llegenda àuria. D'aquí seria traduïda a diverses llengües: francès, català, etc. En català, Abraham ben Semuel ha-evi ibn Hasday va traduir-la d'una versió hebrea com El príncep i el monjo.

En última instància deriva, amb versions intermèdies com l'àrab o la georgiana, de la biografia de Buda. Se n'ha buscat l'origen directe en un text sànscrit del budisme Mahayana, d'entre els segles II-IV, que, mitjançant una versió maniquea, arribà a la cultura islàmica i es transcrigué a l'àrab en el Kitab Bilawhar wa-Yudasaf, text del segle viii, escrit a Bagdad.

Ioasaph (en georgià Iodasaph, en àrab Yūdhasaf o Būdhasaf) deriva del sànscrit Bodhisattva, 'ésser il·luminat'.[3]

"Canonització" dels personatgesModifica

La història de Barlaam i Josafat es va fer molt popular en l'edat mitjana, i fou inclosa en la Llegenda àuria. Tot i que no fossin personatges històrics, foren inclosos, sense canonització formal, en els antics martirologis catòlics, amb festa el 27 de novembre, encara que no al missal, i als sinaxaris de l'Església ortodoxa, amb festivitat el 26 d'agost.

InfluènciaModifica

Alguns trets narratius n'apareixen en obres posteriors: reculls medievals de contes, com el castellà de Calila e Dimna o el Sendebar, inclouen versions de la llegenda; la història dels tres cofrets, transmesa en la traducció llatina impresa per William Caxton, fou aprofitada per William Shakespeare en el Mercader de Venècia. La història de Josafat és la base del Segismundo de La vida es sueño de Pedro Calderón de la Barca. Lope de Vega escrigué el 1611 una comèdia titulada Barlaan y Josafat, que en dramatitza la història original; el 1608, Juan de Arce Solórzano publica La historia de los dos soldados de Cristo, Barlaan y Josafat.

NotesModifica

  1. Llegenda àuria: Història de Barlaam i Josafat.
  2. F.C. Conybeare. The Barlaam ad Josaphat legend in the ancient Georgian and Armenian literatures. Gorgias Press.
  3. Bodhisatta deriva a Bodisav en textos perses al segle VI-VII, d'aquí a Budhasaf o Yudasaf en àrab (on l'inicial "b" ﺑ passa a l'inicial "y" ﻳ). Del georgià Iodasaph passà al grec Ioasaph al segle xi, i en llatí Iosaphat o Josaphat.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barlaam i Josafat

EdicionsModifica

  • (castellà) Barlaam e Josafat. Edición crítica por John Esten Keller y Robert White Linker. Introducción d'Olga T. Impey y J. E. Kelley. Madrid: C.S.I.C./Instituto Miguel de Cervantes, 1979 (Clásicos Hispánicos).
  • (castellà) Óscar de la Cruz Palma (curador): Barlaam et Iosaphat. Versión vulgata latina con la traducción castellana de Juan de Arce Solorceno (1608). Madrid: C.S.I.C. & /Bellaterra(Barcelona): Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2001 (Nova Roma, 12). ISBN 84-00-07925-6.