Bartel van der Waerden

Bartel van der Waerden (Amsterdam, 2 de febrer de 1903 - Zúric, 12 de gener de 1996) va ser un matemàtic neerlandès.

Bartel van der Waerden

Biografia
Naixement	(nl) Bartel Leendert van der Waerden 2 febrer 1903 Amsterdam (Països Baixos)
Mort	12 gener 1996 (92 anys) Zúric (Suïssa)
Formació	Universitat d'Hamburg (1926–1927) Universitat de Göttingen (1924–1925) Universitat d'Amsterdam (1919–1924)
Tesi acadèmica	De algebraiese grondslagen der meetkunde van het aantal  (1926 )
Director de tesi	Hendrik de Vries
Activitat
Camp de treball	Àlgebra, combinatòria, matemàtiques i història de les matemàtiques
Lloc de treball	Leipzig
Ocupació	matemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat, historiador
Ocupador	Universitat de Zúric (1951–1972) Universitat d'Amsterdam, professor ordinari neerlandès. Facultat de Matemàtiques i Ciències Naturals (1950–1951) Universitat d'Amsterdam, professor per designació especial. Facultat de Matemàtiques i Ciències Naturals (1949–1950) Universitat Johns Hopkins, professor visitant (1947–1948) Shell (1945–1947) Universitat de Leipzig (1931–1945) Universitat de Groningen (1928–1931)
Membre de	Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre honorari) (1996–) Institut d'Estadística Matemàtica (membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica) (1961–) Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre corresponent) (1951–) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos (1949–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1945–1996) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1934–1945) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Bavaresa de Ciències
Professors	Otto Neugebauer i Emmy Noether
Obra
Obres destacables símbols d'Infeld-van der Waerden notació de van der Waerden nombre de van der Waerden Conjectura de van der Waerden teorema de van der Waerden test de Van der Waerden (1930) Moderne Algebra
Estudiant doctoral	David van Dantzig, Herbert Seifert, Hans Saliè, Helmut Ulm, Jaroslav Tagamlitski, Hans Richter, Wouter Peremans, Jan van Deemter, Walter Brödel, Hans Fischer, Günther Frei, Herbert Gross, Guerino Mazzola, Erwin Neuenschwander, Wei-Liang Chow, Helmut Schiek, Wyllis Bandler, Fritz Kubli, Siegfried Böhme, Süleyman Sencer, Georg Wintgen, Johannes Heyne, Friedrich Ulmer, Erich Groth, Peter Kall, Hugo Scolnik, Willy Furter, Cornelis van Herk, Dietmar Onigkeit, Jürg Kohlas, Willi Walser, Herbert Studer, Kurt Germann i Kam-Tim Leung
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 652], [ CH-001807-7:Hs 652a]
Família
Cònjuge	Camilla Rellich
Pares	Theo van der Waerden   i Dorothea Adriana Endt
Parents	Franz Rellich, cunyat
Premis
(1985)  doctor honoris causa per la Universitat de Leipzig (1973)  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències (1969)  Medalla Cothenius (1961)  doctor honoris causa per la Universitat d'Atenes (1961)  membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica

Vida i Obra

El seu pare era un professor d'universitat de mecànica i polític d'esquerres. Va estudiar matemàtiques a la universitat d'Amsterdam en la qual es va graduar el 1924. El curs següent va estar a la universitat de Göttingen on va rebre la forta influència d'Emmy Noether. El 1925 va tornar a Amsterdam pel servei militar, durant el qual es va preparar per obtenir el doctorat el 1926 amb una tesi sobre els fonaments de la geometria algebraica dirigida per Hendrik de Vries. L'any següent va obtenir l'habilitació a Göttingen i, a continuació, va ser nomenat professor de la universitat de Groningen.

El 1931 va ser nomenat professor de la universitat de Leipzig i també es va publicar el seu llibre Moderne Algebra que, entre les diverses àlgebres publicades en aquesta època com les de Dickson (1926), Hasse (1926) i Haupt (1929), va ser la que va obtenir més ressò, convertint-se en el text clàssic de la matèria. Leipzig era el centre de la teoria quàntica a Alemanya, amb els físics Heisenberg, Debye i Hund al capdavant. Van der Waerden no va ser alié a aquesta corrent i va col·laborar amb ells publicant articles teòrics de mecànica quàntica. També va establir amistat amb el filòsof Hans-Georg Gadamer qui no solament el va fer interessar per les matemàtiques de l'antiga Grècia sinó que, a més, en un petit acte de valentia, va aconseguir que la policia nazi l'alliberés quan va ser detingut com estranger. A partir de 1933, amb el govern nazi, la vida de van der Waerden es va anar complicant, primer van ser acomiadats de les universitats un bon nombre de científics (alguns amics) per raons racials o polítiques, després l'organització universitària es va tornar molt més autoritària i dirigida políticament, i el fet de ser estranger (mai va renunciar a la nacionalitat holandesa) no ajudava gaire com tampoc la seva oposició a les polítiques econòmiques nacionalsocialistes, finalment la guerra i els bombardejos ho van acabar d'espatllar tot. El desembre de 1943 va deixar Leipzig amb la seva família per anar a Dresde a casa del germà de la seva dona, Franz Rellich, però com que a Dresd els bombardejos també eren notables va anar a la petita població de Tauplitz (Àustria) on vivia la mare de la seva dona. En acabar la guerra, van ser considerats "persones desplaçades" pels aliats i retornats, en tren, a la seva població d'origen: Amsterdam.

Van der Waerden va intentar establir-se a Amsterdam després de la guerra, però el fet d'haver treballat a Alemanya, la potència ocupant del seu país des de 1940, el feia sospitòs i no va aconseguir cap lloc docent fins al 1949. a la universitat d'Amsterdam. Abans, gràcies a la intervenció del seu amic Hans Freudenthal, va tenir un lloc de treball a la companyia petrolera Royal Dutch Shell. El 1951 va rebre una oferta de la universitat de Zúric en la qual va desenvolupar la resta de la seva carrera acadèmica. En retirar-se el 1973, les autoritats educatives del Cantó de Zuric van crear un Institut d'Història de les Matemàtiques en el que van der Waerden va seguir treballant molts anys, però que va ser dissolt quan ell ho va deixar.

A part del ja comentat Moderne Algebra (1931), van der Waerden va escriure dos altres llibres importants: un sobre teoria de grups i mecànica quàntica (1932) i un altre de titulat El despertar de la Ciència (1950) sobre història de les matemàtiques. Les seves principals àrees de treball van ser l'àlgebra, la teoria quàntica i la història de les matemàtiques. El 1957 també va publicar un volum d'estadística matemàtica.

Bibliografia

• Bečvář, Jindřich; Bečvářová, Martine. «Bartel Leendert van der Waerden (1903–1996)». A: Jarník's Notes of the Lecture Course Allgemeine Idealtheorie by B.L. Van Der Waerden (Göttingen 1927/1928) (en anglès). MatfyzPress, 2020, p. 7-32. ISBN 9788073784188. 
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-1-981-4282-29-1. 
• Corry, Leo. Modern Algebra and the Rise of Mathematical Structures (en anglès). Birkhäuser, 2004. ISBN 3-7643-7002-5. 
• Dold-Samplonius, Yvonne «Interview with Bartel Leendert van der Waerden» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 44, Num. 3, 1997, pàg. 313-320. ISSN: 0002-9920.
• Dold-Samplonius, Yvonne «In Memoriam: Bartel Leendert van der Waerden (1903–1996)» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 24, Num. 2, 1997b, pàg. 125-130. DOI: 10.1006/hmat.1997.2152. ISSN: 0315-0860.
• Frei, Günther «Bartel Leendert van der Waerden: Zum 90.Geburtstag» (en alemany). Historia Mathematica, Vol. 20, Num. 1, 1993, pàg. 5-11. DOI: 10.1006/hmat.1993.1002. ISSN: 0315-0860.
• Johannson, Karen R. «Variations on a theorem by van der Waerden» (en anglès). University of Manitoba, Tesis, 2007.
• Neuenschwander, Erwin. «The Correspondence of Bartel Leendert van der Waerden (1903-1996)». A: Maria Teresa Borgato, Erwin Neuenschwander, Irène Passeron (eds.). Mathematical Correspondences and Critical Editions (en anglès). Birkhäuser, 2018, p. 311-334. ISBN 978-3-319-73575-7. 
• Schneider, Martina R. «Die physikalischen Arbeiten des jungen B. L. van der Waerden» (en alemany). Universität Wuppertal, Tesis, 2009. Arxivat de l'original el 2021-06-24 [Consulta: 18 juny 2021].
• Soifer, Alexander. The Mathematical Coloring Book (en anglès). Springer, 2009. ISBN 978-0-387-74640-1. 
• Soifer, Alexander. The Scholar and the State: In Search of Van der Waerden (en anglès). Birkhäuser, 2015. ISBN 978-3-0348-0711-1. 
• Thiele, Rüdiger. Van der Waerden in Leipzig (en alemany). Edition am Gutenbergplatz, 2009. ISBN 978-3-937219-36-3. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Bartel van der Waerden» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Neuenschwander, Erwin. «Waerden, Bartel Leendert van der». Dictionnaire historique de la Suisse, 2014. [Consulta: 17 juny 2021]. (francès)
• Dörflinger, Gabriele. «Bartel L. van der Waerden». Historia Mathematica Heidelbergensis, 2009. [Consulta: 17 juny 2021]. (alemany)