Viquipèdia

Bastió Social

Bastió Social (Bastion Social) va ser un moviment polític francès neofeixista[1] fundat el 2017 per exmembres de l'associació estudiantil d'extrema dreta Groupe Union Défense. Inspirat pel partit italià CasaPound, amb el qual mantenen forts llaços, el moviment utilitza accions polítiques similars, com l'ocupació il·legal, les manifestacions i l'ajuda humanitària, i defensa la referència nacional.[2][3][4] Bastió Social va intentar crear centres socials d'extrema dreta a França.[5]

Infotaula d'organitzacióBastió Social
LemaAutonomie, identité, justice sociale Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusorganització política Modifica el valor a Wikidata
Objecte social(fr) organiser des manifestations sportives, politiques, sociales, culturelles, musicales Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaultradreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació segons la llei francesa de 1901 Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaGroupe Union Défense Modifica el valor a Wikidata
Creaciójuny 2017
Data de dissolució o abolició24 abril 2019 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perTenesoun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu

Història modifica

Bastió Social va ser fundat el 2017 per Steven Bissuel, expresident de la sucursal de GUD a Lió, i després es va estendre a altres ciutats franceses com Chambèri, Estrasburg, Ais de Provença, Clarmont i Marsella.[6] Valentin Linder es va convertir en el seu nou líder el 2018.

Bastió Social i altres sis grups d'extrema dreta van ser prohibits pel president francès Emmanuel Macron el 24 d'abril de 2019,[7][8] a causa de la participació de diversos dels seus membres en actes violenta.[9][10] A partir de novembre de 2020, s'estan iniciant procediments judicials per a la "reconstitució d'un grup dissolt".[11] Aquests nous grups feixistes es van complementar amb altres petits grups més antics, com els zouaves parisencs, L'Alvarium16 d'Angevin, els Tolosates a Tolosa, Des Tours et des lys a Tours i els Savoyards d'Edelweiss.[12] Segons Médiapart, el 2020 comptava amb 15 delegacions locals.[13]

Condemnes modifica

El 12 de desembre de 2017, el líder de la branca d'Estrasburg del Bastió Social va ser condemnat a 8 mesos de presó per l'agressió a un jove d'origen algerià.[14] El 27 de juny de 2018, dos membres fundadors de la branca de Marsella van ser condemnats a 6 mesos de presó per l'agressió d'un gendarme fora de servei i un home negre de Guadalupe.[15] L'octubre de 2018, un membre de la seu de Clermont-Ferrand va ser condemnat a 1 any de presó per dos atacs per motius racials.[16]

Ideologia modifica

El grup està inspirat en el moviment italià CasaPound i està classificat com a “neofeixista” o extrema dreta radical.[17] Es defineix com a “nacional-revolucionari”, contrari a l'ultraliberalisme, a la “immigració massiva” així com a la “assimilació” dels immigrants, que considera impossible.[18][19] Defensant la idea de "preferència nacional", el grup utilitza l'ajuda humanitària com a vector de propaganda, per exemple donant menjars calents als sense sostre amb la condició que siguin "francesos", reivindicant una selecció en la seva seu social. Fan una política basada en el dret a la sang més que en el dret a la terra.[20] A Lió, però, aquesta experiència solidària hauria acabat ràpidament segons la premsa local.[21] Diversos dels membres del grup, inclòs el seu president, estan acusats de declaracions antisemites i d'enaltiment dels símbols nazis.[22]

El grup advoca per “un rearrelament contra el desarrelament, la remigració contra la immigració” i manté un discurs xenòfob i antisemita.[23]

A diferència de la GUD, el Bastió Social s'organitza de manera centralitzada i altament jeràrquica al voltant del seu president. Es finança a través d'empreses propietat dels seus membres, com a Lió on té tres marques situades al districte 5 de Lió, més concretamentun bar, un saló de tatuatges i una botiga de roba.[22]

El seu lema és “Autonomia, identitat, justícia social”. El primer casal d'estiu de l'organització, celebrat l'any 2018 a prop d'Avallon, a Yonne, es va realitzar en memòria de François Duprat, un dels impulsors del nacionalisme revolucionari i de la negació de l'holocaust a França.[24]

Referències modifica

  1. ↑ Padovani, Cinzia «Lega Nord and Anti-Immigrationism: The Importance of Hegemony Critique for Social Media Analysis and Protest». International Journal of Communication, 12, 2018, pàg. 27.
  2. ↑ «"Bastion Social" : stratégie et limites d'un nouveau mouvement de l'ultra-droite» (en francès). France Culture. [Consulta: 15 desembre 2018].
  3. ↑ Magal. «Bastion social : les habits neufs de l'extrême droite radicale» (en francès). Le Point, 19-03-2018. [Consulta: 17 febrer 2019].
  4. ↑ PALHETA, Ugo. La possibilité du fascisme: France, la trajectoire du désastre (en francès). La Découverte, 13 de setembre de 2018. ISBN 9782348041617. 
  5. ↑ À Lyon, le GUD ouvre un squat sur le modèle néofasciste italien
  6. ↑ Suc. ««Bastion social»: les secrets du nouveau GUD» (en francès). Mediapart. [Consulta: 15 desembre 2018].
  7. ↑ «La dissolution du mouvement d’ultradroite Bastion social officialisée» (en francès). [Consulta: 20 abril 2022].
  8. ↑ Belaich. «Le gouvernement dissout le Bastion social et six de ses antennes». www.liberation.fr. Libération. [Consulta: 3 maig 2019].
  9. ↑ AFP. «Le mouvement d’ultradroite Bastion social dissout en Conseil des ministres» (en francès), 24-04-2019.
  10. ↑ «Le gouvernement dissout le Bastion social et six de ses antennes», 24-04-2019.
  11. ↑ Suc, Matthieu; Turchi, Marine; Bourdon, Sébastien. «Dissous, le Bastion social se reconstitue sous de nouvelles identités» (en francès), 18-11-2020.
  12. ↑ Pierre Plottu. «Le mouvement néofasciste Bastion social renaît de ses cendres». [Consulta: 30 octubre 2019].
  13. ↑ Matthieu Suc, Marine Turchi et Sébastien Bourdon. «Dissous, le Bastion social se reconstitue sous de nouvelles identités». [Consulta: 19 novembre 2020].
  14. ↑ Poivret, Aurélien. «Strasbourg - Violences après le lancement du Bastion social. Deux identitaires condamnés» (en francès), 13-12-2017.
  15. ↑ Leroux, Luc «Deux fondateurs du Bastion social condamnés à Marseille» (en francès). Le Monde, 28-06-2018.
  16. ↑ Ledys, Jean-Baptiste. «Justice - Qui sont les militants du Bastion social qui ont été condamnés ce vendredi à Clermont-Ferrand ?», 19-10-2018.
  17. ↑ «"Bastion Social" : stratégie et limites d'un nouveau mouvement de l'ultra-droite» (en francès). [Consulta: 20 abril 2022].
  18. ↑ Suc, Marine Turchi, Matthieu. ««Bastion social»: les secrets du nouveau GUD» (en francès). [Consulta: 20 abril 2022].
  19. ↑ «Le Vieux Lyon face à l’ultra-droite» (en francès). [Consulta: 20 abril 2022].
  20. ↑ Magal, Marylou. «Bastion social : les habits neufs de l'extrême droite radicale» (en francès), 19-03-2018. [Consulta: 20 abril 2022].
  21. ↑ Sillières, Antoine. «L'extrême droite radicale poursuit son implantation dans le Vieux-Lyon» (en francès), 26-12-2016. [Consulta: 20 abril 2022].
  22. ↑ 22,0 22,1 Sillières, Antoine. «Le Gud change de nom et ouvre un nouveau local dans le Vieux-Lyon» (en francès), 12-01-2018. [Consulta: 20 abril 2022].
  23. ↑ «L'extreme droite coup de porte a la recomposition de la nebuleuse neofasciste» (en francès). La Marsellaise. Arxivat de l'original el 2019-02-24. [Consulta: 20 abril 2022].
  24. ↑ «Chants racistes, combats, formation d'un "surhomme" : plongée dans les camps d'été de l'extrême droite» (en francès). [Consulta: 20 abril 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bastió_Social&oldid=33101634»