Obre el menú principal

La batalla de Biniatap fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la que els borbònics van derrotar als austriacistes a Menorca l'estiu de 1706.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Biniatap
Guerra de Successió Espanyola
Batalla de Biniatap (Països Catalans)
Batalla de Biniatap
Batalla de Biniatap
Batalla de Biniatap (Països Catalans)
Coord.: 39° 59′ 0″ N, 4° 1′ 0″ E / 39.98333°N,4.01667°E / 39.98333; 4.01667
Tipus batalla
Data 5 de gener de 1707
Coordenades 39° 59′ 00″ N, 4° 01′ 00″ E / 39.98333333°N,4.01666667°E / 39.98333333; 4.01666667
Lloc Es Castell
Resultat Victòria franco-espanyola
Bàndols
Bandera d'Espanya (1701-1760) lleials a Felip V
Regne de França Regne de França
Corona d'Aragó lleials a l'Arxiduc Carles
Comandants en cap
Bandera d'Espanya (1701-1760) Diego Leonardo Dávila
Regne de França Claude Louis de Villars
Regne de França Jacques-Pierre de Taffarel
Corona d'Aragó Joan Miquel Saura Morell
Forces
1.400 a 2.800
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

AntecedentsModifica

Menorca havia rebut reforços d'infanteria de marina francesa encapçalats per Jacques-Pierre de Taffarel, monsieur de La Jonquière[1] i un regiment italià l'octubre de 1705, havent una guarnició de 764 homes a tota l'illa el març de 1707,[2] i el nou governador Diego Leonardo Dávila, va desembarcar el 8 de maig de 1706.

Aprofitant el canvi de mans de Mallorca que va caure en mans dels austricistes de John Leake el setembre de 1706,[3] es va produir l'octubre un aixecament en contra dels borbònics encapçalat per Joan Miquel Saura Morell a Ciutadella, i aquest fou nomenat governador i capità general de Menorca el 19 d'octubre, i tot i que el castell de Fornells va caure, la manca de suport dels mallorquins[4] va impedir la presa del Castell de Sant Antoni, on estaven tancats Diego Leonardo Dávila i Jacques-Pierre de Taffarel, que quedaria en mans borbòniques assetjat per un exèrcit de 400 homes desplegats formant un ampli arc des del turó del Turc a Cala Figuera passant per Biniatap, tòrax i Binisaid.

El 31 d'octubre, els aliats van intentar prendre el raval llançant un atac contra la torre del Rei aconseguint calar foc a la porta de la torre però els defensors van rebre auxili de dues companyies de granaders espanyols i dos de fusellers del castell. El novembre va arribar la corbeta francesa Abel Isaac al mando de monsieur de Gaponay, que va atacar Maó i una flotilla de 5 vaixells amb provisions de Sardenya.

Aprofitant que la flota aliada s'havia retirat de Mallorca,[5] no trigaren a arribar els socors borbònics encapçalats per Claude Louis Hector de Villars que desembarcaren a la costa nord del port de Maó i als voltants de l'actual predi de Sant Antoni.

La batallaModifica

El 5 de gener de 1707[3] els revoltats encapçalats per Joan Miquel Saura Morell, que contava entre 1.400 i 2.800 homes, incloent uns dos-cents desertors italians,[2] lluitaren a Maó contra les forces borbòniques. Les tropes de Felip V bateren als carlins, capitulant en els camps de Ferreries i cessant les últimes resistències en entrar Jacques-Pierre de Taffarel a Ciutadella.

ConseqüènciesModifica

En caure els austriacistes Joan Miquel Saura Morell és enviat a Mallorca, on es quedarà fins a 1708 que tornarà a la seva illa, retornant un cop més la conquesta austriacista de Menorca i es desfermà una gran repressió, augmentada amb el descobriment d'un segon intent de revolta a finals de febrer.[5]

ReferènciesModifica

  1. (anglès) James S. Pritchard, Anatomy of a naval disaster: the 1746 French naval expedition to North America
  2. 2,0 2,1 (castellà) J.L. Terron Ponce, La guerra de sucesión en Menorca
  3. 3,0 3,1 (castellà) Josep Juan Vidal i Enrique Martínez Ruiz, Política interior y exterior de los Borbones
  4. (castellà) Andreu Murillo, El puerto de Mahón y las evoluciones menorquinas
  5. 5,0 5,1 (castellà) Joaquim Albareda Salvado, La Guerra de Sucesion de Espana (1700 - 1714), p.197