Conquesta austriacista de Menorca

La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.

Infotaula de conflicte militarConquesta austriacista de Menorca
Guerra de Successió Espanyola
Conquesta austriacista de Menorca (Espanya)
Conquesta austriacista de Menorca
Conquesta austriacista de Menorca
Conquesta austriacista de Menorca
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
DataSetembre de 1708
Coordenades39° 53′ N, 4° 03′ E / 39.88°N,4.05°E / 39.88; 4.05
LlocMenorca
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatDecisiva victòria Austriacista
Bàndols
Escut Felip V Monarquia Hispànica
Pavelló reial del Regne de França Regne de França
Anglaterra Regne d'Anglaterra
Corona d'Aragó Corona d'Aragó
Regne de Portugal Regne de Portugal
Comandants
Escut Felip V Diego Leonardo Dávila
Pavelló reial del Regne de França Capità la Jonquière
Anglaterra James Stanhope
Anglaterra John Leake
Bandera de Catalunya Joan Miquel Saura Morell
Forces
1.000 2.000

Antecedents modifica

A Menorca, abassegada per la forta guarnició espanyola que ocupava l'illa, es produí l'aixecament austriacista de Menorca el 20 d'octubre de 1706.[1] La lluita entre carlistes i filipistes durà tres mesos, fins que el gener de 1707, Felip V envià un batalló de reforç al governador Diego Leonardo Dávila procedent de Toló, que tornà a controlar l'illa el 12 de gener de 1707.[2]

La conquesta dels anglesos modifica

Anglaterra no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània, i James Stanhope va salpar de Barcelona amb 600 anglesos, 600 portuguesos i 500 espanyols,[3] als quals es van sumar a Mallorca 300 soldats més comandats per Joan Miquel Saura Morell, i arribà a Maó el 13 de setembre de 1708, on John Leake feia una setmana que esperava reconeixent el terreny.

Les tropes van desembarcar a Alcaufar el 14 de setembre i van trigar uns quants dies a arribar al Castell de Sant Felip per la manca de camins, on la guarnició de mil soldats, comandada pel capità francès La Jonquière i Diego Leonardo Dávila, es va rendir per evitar una massacre entre les dones i els nens refugiats.[3]

Conseqüències modifica

Menorca era per als britànics un punt estratègic de consideració i gràcies a sa seva ajuda estratègica amb homes i doblers a l'emperador Habsburg, es va fer amb Gibraltar, Menorca i concessions comercials a Amèrica, convertint el port de Maó en el principal port britànic al Mediterrani fins a la presa de Malta, i als britànics en senyors del Mediterrani.[4]

L'illa va romandre en mans britàniques fins a l'any 1802 tot i puntuals dominis francès i espanyol, i durant aquest període, van construir torres de defensa, castells, el fort Marlborough, es va fer segur el port de Maó, la capital va passar de Ciutadella a Maó, i es va construir la primera carretera entre Maó i Ciutadella, el Camí d'en Kane.

Referències modifica

  1. Casasnovas Camps, Miquel Àngel. Biblioteques, llibres i lectors: la cultura a Menorca entre la contrareforma. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.192. ISBN 8484152545. 
  2. Juan Vidal, Josep; Martínez Ruiz, Enrique. Política interior y exterior de los Borbones (en castellà). Ediciones AKAL, 2001, p.74. ISBN 8470904108. 
  3. 3,0 3,1 Gregory, Desmond. Minorca, the illusory prize: a history of the British occupations of Minorca (en anglès). Associated University Presse, 1990, p.24-25. ISBN 0838633897. 
  4. Frey, Linda; Frey, Marsha. The treaties of the War of the Spanish Succession: an historical and critical dictionary (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1995, p.241. ISBN 0313278849.