Batalla de Cabezón

La Batalla de Cabezón de 1808 va ser un episodi militar de la Guerra del Francès.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Cabezón
Guerra del Francès Modifica el valor a Wikidata
Batalla de Cabezón (Espanya2)
Batalla de Cabezón
Batalla de Cabezón
Batalla de Cabezón
Coord.: 41° 44′ 0″ N, 4° 38′ 47″ O / 41.73333°N,4.64639°O / 41.73333; -4.64639
PontCabezon.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data12 juny 1808 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades41° 44′ N, 4° 39′ O / 41.73°N,4.65°O / 41.73; -4.65
LlocCabezón de Pisuerga Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria francesa
Bàndols
França Primer Imperi Francès Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
França Jean Baptiste Bessières Bandera de guerra espanyola (1785-1931) Gregorio García de la Cuesta
Forces
9.000 regulars 300 cavalleria regular
4.700 milicians
4 canons[1]
Baixes
50 morts[2] Desconegudes

AntecedentsModifica

Amb gran part d'Espanya en rebel·lió oberta, Napoleó Bonaparte va establir el comandament a Baiona per reorganitzar les seves forces i corregir la situació, creient que un desplegament ràpid de les forces acovardiria els insurgents i consolidaria ràpidament el seu control d'Espanya, i va enviar una sèrie de columnes que volien escanyar a la rebel·lió prenent i pacificant les principals ciutats d'Espanya: Des de Madrid Jean Baptiste Bessières va dirigir-se a Castella la Vella amb 25.000 homes i va enviar un destacament a Aragó, amb l'objectiu de capturar Santander i Saragossa; Jeannot de Moncey va marxar cap a València amb 9.000 homes i Guillaume Philibert Duhesme amb 12.710 tropes cap a Catalunya, posant setge a Girona.[3] Finalment, Pierre-Antoine Dupont conduiria 13.000 homes al sud cap a Sevilla i el port de Cadis, que resguardava la flota de François Rosilly de la Royal Navy.[4] Joseph Chabran del Cos d'Observació dels Pirineus Orientals del general Duhesme amb 800 genets i quinze peces d'artilleria passant per Tarragona i s'havia d'establir a Tortosa, a la mateixa distància de València i Saragossa.[5] Després del fracàs de l'assalt, Moncey va decidir abandonar l'expedició a València, i tornar cap a Madrid pel camí d'Almansa.[6]

A Valladolid el fervor patriòtic del poble contra els invasors provocà l'alçament en armes d'aquella capital. Arrossegat a contra cor per l'entusiasme irreflexiu dels estudiants i del paisanatge, el capità general Gregorio García de la Cuesta aplegà 4.700 milicians, 300 unitats de cavalleria regular i 4 peces d'artilleria,[1] mal armats, que s'anomenaria Exèrcit de Castella, sortí a disputar el pas als generals Lasalle i Merle.

BatallaModifica

En un principi, les tropes de García de la Cuesta es despleguen entre el pont de Cabezón de Pisuerga i el camí cap a Burgos, davant de les tropes franceses. Portat per l'entusiasme dels milicians, van creuar el pont i atacar les forces franceses, que els doblaven en nombre, i la veterana cavalleria de Lasalle va provocar una desbandada general.[7]

ConseqüènciesModifica

Valladolid va ser ocupada immediatament i pocs dies després ho fou Santander. García de la Cuesta es va dirigir amb els supervivents a Benavente, al nord de la província, on s'hi uneixen els reclutes locals, i els de Lleó, i el règim asturià Covadonga, a més de l'Exèrcit de Galícia comandat per Joaquín Blake al Bierzo, que serien derrotats a la batalla de Medina de Rioseco el 14 de juliol.[8]

La derrota de les tropes napoleòniques pocs dies després a la batalla de Bailén va tenir greus conseqüències per a l'esforç bèl·lic francès. La notícia es va estendre per tota la península, i l'arribada dels anglesos i la reorganització dels exèrcits espanyols que planejaven l'atac de Madrid va forçar el rei Josep I Bonaparte a abandonar Madrid i retirar tot l'exèrcit més enllà de l'Ebre,[9] a més de posar en dubte que els exèrcits francesos eren invencibles. Napoleó va haver de venir a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini. i els espanyols van ser incapaços d'expulsar els francesos per la seva derrota a la batalla de Tudela el 23 de novembre, que avançaren de nou sobre Madrid i derrotaren pocs dies després els espanyols a la batalla de Somosierra, i entraren a la capital el 4 de desembre, mentre Saragossa era assetjada.[10]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Gates, 2001, p. 71.
  2. Gates, 2001, p. 73.
  3. Chandler, David G. The Campaigns of Napoleon (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 1994, p. 611. ISBN 0-297-81367-6. 
  4. Gates, 2001, p. 51.
  5. Servicio Histórico Militar. Guerra de la Independencia, 1808-1814: Primera campaña de 1808. Editorial San Martín, 1966, p. 81. ISBN 8497810317. 
  6. Muñoz i Maldonado, Josep. Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón Bonaparte desde 1808 á 1814. José Palacios, 1833, p. 259. 
  7. Rojo Vega, Anastasio. «La batalla de Cabezón (12 de junio de 1808)». El Norte de Castilla. [Consulta: 13 juliol 2007].
  8. Gates, 2001, p. 78-80.
  9. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 9. 
  10. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 10. 

BibliografiaModifica

  • Gates, David. The Spanish Ulcer: A History of the Peninsular War. Da Capo Press, 2001.