Batalla de Gal·lípoli (1312)
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
La batalla de Gal·lípoli es va lliurar el 1312 entre l'exèrcit del Regne de Sèrbia, enviat per Esteve Milutin,[2] i les tropes de l'Imperi Romà d'Orient, contra els turcoples dirigits per Halil Paixà.
AntecedentsModifica
Després de la batalla de Cefís la Gran Companyia Catalana s'assentà en el Ducat d'Atenes, i veient que els catalans i aragonesos resolen d'assentar-se en el ducat d'Atenes, turcs i turcoples abandonaren el servei a la Companyia. 1500 homes capitanejats per Meleco entrà al servei del Principat de Sèrbia, mentre 1.300 homes i 800 geners comandats per Halil Paixà ocuparen Tràcia,[3] on els habitants locals no podien conrear les seves terres, ja que els turcoples estaven saquejant i robant el camp.
Halil Paixà feu un pacte amb Andrònic II Paleòleg, segons el qual se'ls deixà via lliure fins a Gal·lipoli on serien embarcats de retorn a la seva pàtria, però foren traïts i Miquel IX Paleòleg va aixecar un exèrcit i van arraconar els turcoples a la Península de Gal·lípoli.
BatallaModifica
Amb l'ajuda de 2.000 genets serbis enviats pel rei serbi Esteve Milutin i els genovesos, que impediren que els turcoples escapessin per mar, aquests van ser massacrats.[3]
ConseqüènciesModifica
Alguns dels turcoples van tornar al servei de l'Imperi Romà d'Orient.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Nicol, Donald, The last centuries of Byzantium, 1261-1453 , (Cambridge University Press, 1993), 139.
- ↑ 2,0 2,1 Bartusis, Mark, The Late Byzantine Army, (University of Pennsylvania Press, 1997), 83.
- ↑ 3,0 3,1 Nicol, Donald M. The Last Centuries of Byzantium, 1261-1453 (en anglès). Cambridge University Press, 1993, p. 138. ISBN 0521439914.
BibliografiaModifica
- de Montcada i de Montcada, Francesc. Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (en castellà), 1623 [Consulta: 25 gener 2015].