Batalla de Gal·lípoli (1312)

Infotaula de conflicte militarBatalla de Gal·lípoli
Guerres romano-seljúcides
Batalla de Gal·lípoli (1312) (Mediterrani oriental)
Batalla de Gal·lípoli (1312)
Batalla de Gal·lípoli (1312)
Batalla de Gal·lípoli (1312)
Coord.: 40° 24′ 48″ N, 26° 40′ 16″ E / 40.41333°N,26.67111°E / 40.41333; 26.67111
Svetoslav1307.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data1312
Coordenades40° 24′ N, 26° 42′ E / 40.4°N,26.7°E / 40.4; 26.7
LlocPenínsula de Gal·lípoli, Imperi Romà d'Orient, ara Turquia, Península de Gal·lípoli
ResultatVictòria romanosèrbia
Bàndols
Imperi Romà d'Orient
Flag of Serbia 1281.svg Regne de Sèrbia
República de Gènova República de Gènova
Turcoples
Comandants en cap
Novak Grebostrek Halil Paixà
Forces
Tropes romanes d'Orient desconegudes
2.000 soldats serbis
Al voltant de 2.000[1]
Baixes
Desconegut Altes,[1] pocs supervivents[2]

La batalla de Gal·lípoli es va lliurar el 1312 entre l'exèrcit del Regne de Sèrbia, enviat per Stefan Milutin,[2] i les tropes de l'Imperi Romà d'Orient, contra els turcoples dirigits per Halil Paixà.

AntecedentsModifica

Després de la batalla de Cefís la Gran Companyia Catalana s'assentà en el Ducat d'Atenes, i veient que els catalans i aragonesos resolen d'assentar-se en el ducat d'Atenes, turcs i turcoples abandonaren el servei a la Companyia. 1500 homes capitanejats per Meleco entrà al servei del Principat de Sèrbia, mentre 1300 homes i 800 geners comandats per Halil Paixà ocuparen Tràcia,[3] on els habitants locals no podien conrear les seves terres, ja que els turcoples estaven saquejant i robant el camp.

Halil Paixà féu un pacte amb Andrònic II Paleòleg, segons el qual se'ls deixà via lliure fins a Gal·lipoli on serien embarcats de retorn a la seva pàtria, però foren traïts i Miquel IX Paleòleg va aixecar un exèrcit i van arraconar als turcoples a la Península de Gal·lípoli.

La batallaModifica

Amb l'ajuda de 2000 genets serbis enviats pel rei serbi Stefan Milutin i els genovesos, que impediren que els turcoples escapessin per mar, aquests van ser massacrats.[3]

ConseqüènciesModifica

Alguns dels turcoples van tornar al servei de l'Imperi Romà d'Orient.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Nicol, Donald, The last centuries of Byzantium, 1261-1453 , (Cambridge University Press, 1993), 139.
  2. 2,0 2,1 Bartusis, Mark, The Late Byzantine Army, (University of Pennsylvania Press, 1997), 83.
  3. 3,0 3,1 Nicol, Donald M. The Last Centuries of Byzantium, 1261-1453 (en anglès). Cambridge University Press, 1993, p. 138. ISBN 0521439914. 

BibliografiaModifica