Esteve Milutin
Esteve Uroš II Milutin (serbi: Стефан Урош II Милутин, 1253 - 29 d'octubre del 1321) fou el fill petit d'Esteve Uroš I, de la casa de Nemanjić, i Helena d'Anjou, i el germà d'Esteve Dragutin. Fou rei de Raška, Montenegro, Hercegovina i tots els serbis (1282-1321).[1]
Nom original | (sr) Стефан Урош II Милутин Немањић |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 1253 (Gregorià) valor desconegut |
Mort | 12 novembre 1321 (67/68 anys) Donje Nerodimlje (Sèrbia) (en) |
Sepultura | Banjska Monastery (en) |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Enaltiment | |
Festivitat | 30 d'octubre |
Família | |
Família | Casa de Nemanjić |
Cònjuge | Simonida (1299 (Gregorià)–) Ana Terter (1284–1299) Elizabeth of Hungary, Queen of Serbia (1283 (Gregorià)–1284 (Gregorià)) valor desconegut Helena Doukaina Angelina |
Fills | Zorica () Esteve Uroš II de SèrbiaElisabet d'Hongria Esteve Uroš III () Esteve Uroš II de SèrbiaAna Terter Stephen Constantine of Serbia () Esteve Uroš II de SèrbiaElizabeth of Hungary, Queen of Serbia Ana-Neda () Esteve Uroš II de SèrbiaAna Terter |
Pares | Esteve Uroš I de Sèrbia i Helen of Anjou |
Germans | Stefan Dragutin Brnjača |
Després de l'abdicació del seu germà, esdevingué rei als 29 anys i començà a utilitzar el nom del seu pare.[2] Sota el seu regne, Sèrbia esdevingué la potència dominant dels Balcans. Regnà sobre gairebé tota la Sèrbia actual (menys Belgrad i Voivodina), Montenegro, Hercegovina, el sud de Dalmàcia i el nord d'Albània. Quan el principat búlgar de Vidin inicià una campanya contra Sèrbia, Milutin el vencé i conquerí amb el seu germà el principat de Braničevo, que depenia de Vidin. Així, Sèrbia tingué per primera vegada una frontera al Danubi.
Milutin era conegut com un aficionat a l'art i constructor d'esglésies. Va ordenar la construcció i renovació de 40 esglésies i monestirs, dels quals el monestir de Gračanica a Kosovo és un dels més importants. També fou responsable de la renovació del monestir de Khilandar, al mont Atos.[1]
Esteve Milutin morí el 1321 al castell de Nerodimlja, a l'actual Kosovo, i fou enterrat a Sofia. Fou succeït pel seu fill exiliat, Esteve Uroš III de Dečani.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Brief data on King Milutin (1282-1321) and his time» (en anglès). República de Sèrbia. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ Cirkovic, Sima M. The Serbs. Blackwell Publishing, 15 abril 2008, p. 49. ISBN 9781405142915.