Esteve Uroš II Milutin (serbi: Стефан Урош II Милутин, 1253 - 29 d'octubre del 1321) fou el fill petit d'Esteve Uroš I, de la casa de Nemanjić, i Helena d'Anjou, i el germà d'Esteve Dragutin. Fou rei de Raška, Montenegro, Hercegovina i tots els serbis (1282-1321).[1]

Plantilla:Infotaula personaEsteve Milutin

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sr) Стефан Урош II Милутин Немањић Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1253 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 1321 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Donje Nerodimlje (Sèrbia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBanjska Monastery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat30 d'octubre Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Nemanjić Modifica el valor a Wikidata
CònjugeSimonida (1299 (Gregorià)–)
Ana Terter (1284–1299)
Elizabeth of Hungary, Queen of Serbia (1283 (Gregorià)–1284 (Gregorià))
valor desconegut
Helena Doukaina Angelina Modifica el valor a Wikidata
FillsZorica
 () Esteve Uroš II de SèrbiaElisabet d'Hongria
Esteve Uroš III
 () Esteve Uroš II de SèrbiaAna Terter
Stephen Constantine of Serbia
 () Esteve Uroš II de SèrbiaElizabeth of Hungary, Queen of Serbia
Ana-Neda
 () Esteve Uroš II de SèrbiaAna Terter Modifica el valor a Wikidata
ParesEsteve Uroš I de Sèrbia Modifica el valor a Wikidata  i Helen of Anjou Modifica el valor a Wikidata
GermansStefan Dragutin
Brnjača Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 9436388 Modifica el valor a Wikidata

Després de l'abdicació del seu germà, esdevingué rei als 29 anys i començà a utilitzar el nom del seu pare.[2] Sota el seu regne, Sèrbia esdevingué la potència dominant dels Balcans. Regnà sobre gairebé tota la Sèrbia actual (menys Belgrad i Voivodina), Montenegro, Hercegovina, el sud de Dalmàcia i el nord d'Albània. Quan el principat búlgar de Vidin inicià una campanya contra Sèrbia, Milutin el vencé i conquerí amb el seu germà el principat de Braničevo, que depenia de Vidin. Així, Sèrbia tingué per primera vegada una frontera al Danubi.

Milutin era conegut com un aficionat a l'art i constructor d'esglésies. Va ordenar la construcció i renovació de 40 esglésies i monestirs, dels quals el monestir de Gračanica a Kosovo és un dels més importants. També fou responsable de la renovació del monestir de Khilandar, al mont Atos.[1]

Esteve Milutin morí el 1321 al castell de Nerodimlja, a l'actual Kosovo, i fou enterrat a Sofia. Fou succeït pel seu fill exiliat, Esteve Uroš III de Dečani.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Brief data on King Milutin (1282-1321) and his time» (en anglès). República de Sèrbia. [Consulta: 23 març 2024].
  2. Cirkovic, Sima M. The Serbs. Blackwell Publishing, 15 abril 2008, p. 49. ISBN 9781405142915.