Batalla de Larisa
La batalla de Larisa fou una sèrie d'enfrontaments que tingueren lloc a la primavera del 1083[1] entre l'Imperi Romà d'Orient,[nota 1] encapçalat per l'emperador Aleix I Comnè, i els normands comandats per Bohemon de Tàrent, fill de Robert Guiscard, duc de la Pulla i Calàbria, que havien començat a assetjar la ciutat tessàlia de Larisa el 3 de novembre de l'any anterior. Els reforços romans escometeren l'exèrcit assetjador, fustigant-lo amb arquers a cavall i sembrant la zitzània entre els normands mitjançant la diplomàcia. Els invasors, desmoralitzats, no tingueren més remei que aixecar el setge.
Guerres romano-normandes | |||
---|---|---|---|
Tipus | batalla | ||
Data | Primavera del 1083 | ||
Lloc | Larisa (Imperi Romà d'Orient) | ||
Resultat | Victòria romana d'Orient | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
|
Notes modifica
Referències modifica
- ↑ Norwich, 1995, p. 22.
Bibliografia modifica
- Norwich, J. J. Byzantium: The Decline and Fall (en anglès). Viking, 1995. ISBN 0-670-82377-5.