Batet de la Serra

poble d'Olot

Coord.: 42° 10′ 55.89″ N, 2° 31′ 9.42″ E / 42.1821917°N,2.5192833°E / 42.1821917; 2.5192833

Batet de la Serra és un poble i antic municipi de la Garrotxa, de poca extensió (8,73 km² que el 1971 es va annexar al municipi d'Olot. Està situat a l'anomenat altiplà de Batet (o Serra de Batet, d'on vé el nom del poble) en un terreny de materials basàltics puntejat per una sèrie de petits antics volcans, com el Pujalós (o puig Alós), el puig Astrol, i els vessants N del Croscat, cobert en una bona part per una amplia extensió forestal, poblada de boscs de roures i alzines. Era envoltat pels termes d'Olot (W i S), de Santa Pau (S i E) i de Sant Joan les Fonts (N). La principal via de comunicació és la carretera comarcal d'Olot a Santa Pau, que passa pel sector meridional de l'antic terme, de la puja un brancal vers el santuari de la Trinitat i vers la parròquia.

Infotaula de geografia físicaBatet de la Serra
Camps de conreu de Batet de la Serra i vista del poble al fons.jpeg
modifica
TipusEntitat de població modifica
Ubicació
Entitat territorial administrativaOlot (Garrotxa) modifica
 42° 10′ 56″ N, 2° 31′ 09″ E / 42.1822°N,2.5193°E / 42.1822; 2.5193

La població està disseminada en una sèrie de masies i l'economia s'ha basat sempre en les activitats agropecuàries: els conreus, aprofitant el caràcter productiu dels terrenys volcànics, es destinen a blat, blat de moro, patates, mongetes i hortalisses i té també força importància la cria de bestiar (boví, de llana, a més d'aviram i conills. Aquesta configuració agrària i la manca de qualsevol mena d'indústria important van produir a partir de 1970 una forta davallada de la població com a conseqüència de la manca de sortides per al joves, que se'n anaven a Olot a la recerca de treball, i que explica la incorporació del terme al municipi olotí.

Aquesta població havia estat tradicionalment escassa, amb alguns alts i baixos: a mitjan segle XIV Batet comptava amb 55 focs (unes 250 persones) que en el fogatjament del 1553 havien davallat a 37 (dels quals 35 eren laics i 2 capellans) i tampoc el segle XVIII, període d'expansió demogràfica arreu del país, no experimentà cap guany, ja que el 241 h del 1718 havien passat a 237 h el 1787, amb una manca de resposta davant la conjuntura favorable de l'època. El cens de 1860 mostra una bona puja i el màxim, amb 688 h. a la qual seguí una forta davallada fins el 1900 (396 h). Després d'una recuperació al voltant del 1930 (629 h), la corba ha estat descendent fins la incorporació a Olot. El 2004 tenia 252 habitants.

Com a centre, trobem l'església parroquial de Santa Maria, que antigament havia estat una escola i una rectoria. Més d'un km al SE de la parròquia hi ha el santuari de la Trinitat, enlairat a 743 m d'altitud.

Altres llocs d'interès dins el terme de Batet són l'antiga torre fortificad dita la torre de les Bisaroques, bastida el 1835 al cim d'un antic cràter volcànic, de la qual nomes resten unes parets de poca alçada, a l'extrem de ponent, prop del riu Fluvià, i un jaciment arqueològic trobat el 1927, a Ca l'Ermità amb restes humanes i trossos de gerres, plats i teules de ceràmica d'influència ibèrica. Algun historiador ha defensat la teoria que prop de Batet passava un important camí secundari de la via romana que enllaçava Empúries amb l'interior.

Entre les masies més antigues del terme, a més de Can Godolmar i Planella, hi ha Can Sila, Pujoldamunt, Sarguetal, Casadavall, La Rovira, Fagella Brugada, la Mata, el Solá (dels Solà-Morales), Comadamunt, Comadavall, el mas de Puig-alís.

Fou fill de Batet en Manuel Prat i Pujoldevall (1873-1947), dominic i missioner. A Batet hom li erigí una làpida el 1947.

Llocs d'interèsModifica

  • Parròquia de Batet: és una de les més antigues de la comarca, documentada des de l'any 977.
  • Santuari de la Trinitat: està documentat des del segle xiii i és d'origen romànic.
  • Font Faja.
  • Volcans: a Batet s'hi poden trobar quatre volcans: el Puig Astrol, el Pujalòs, el Puig de la Garça i una part del Croscat.

Enllaços externsModifica

BibliografiaModifica

  • "Gran Geografia Comarcal de Catalunya" Gran Geografia Comarcal de Catalunya vol. III, pàg. 332/34. (ISBN|84-85194-17-9)