Bonaventura Gran

Frare franciscà, proclamat beat per l'Església catòlica
(S'ha redirigit des de: Beat Bonaventura Gran)

Miquel Baptista Gran Peris (Riudoms (Baix Camp), 24 de novembre de 1620 - Roma (Itàlia), 11 de setembre de 1684) conegut actualment com a Beat Bonaventura Gran o com a Fra Bonaventura de Barcelona en vida seva, va ser un frare franciscà, proclamat beat per l'Església catòlica.[1]

Infotaula de personaBonaventura Gran
Altar Beat Bonaventura - Riudoms 2.jpg
Imatge del Beat Bonaventura a l'església de Riudoms Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Miquel Baptista Modifica el valor a Wikidata
24 novembre 1620 Modifica el valor a Wikidata
Riudoms Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 1684 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentEsglésia de Sant Jaume de Riudoms (fins al 1972, a Roma, a Sant Bonaventura al Palatí41° 08′ 21″ N, 1° 03′ 04″ E / 41.139104°N,1.051104°E / 41.139104; 1.051104
Dades personals
Altres nomsBonaventura de Barcelona
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Conegut perFundador de la Riformella (1662), conseller de papes
Activitat
OcupacióFrare Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde Franciscà Modifica el valor a Wikidata
Beat
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Beatificació21 de maig de 1906 , Roma nomenat per Pius X
Festivitat11 de setembre, tot i que a Riudoms se celebra el 24 de novembre
IconografiaCom a frare franciscà
Família
CònjugeCaterina

BiografiaModifica

Va néixer a Riudoms el 24 de novembre de 1620 en una modesta casa del que es coneixia com a carrer de la Butxaca i que avui porta el seu nom. Després de casar-se amb 18 anys per desig del seu pare i quedar vidu en pocs mesos, entrà al convent dels franciscans de Sant Miquel d'Escornalbou i féu la professió religiosa el 14 de juliol de 1641 on canvià el seu nom pel de Bonaventura. En els següents anys va ser destinat a Móra d'Ebre, Figueres, la Bisbal d'Empordà i Terrassa on dóna nom a un carrer.[2]

El 1658 va ser enviat a Roma on funda el Sant Retir que són quatre convents a la província de Roma, entre ells Sant Bonaventura al Palatí. Fou conseller de quatre papes: Alexandre VII, Climent IX, Climent X i Innocenci XI. El 1662 va fundar a Roma la Riformella, un moviment de reforma al si de l'Orde dels Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança, per tal que els frares i preveres franciscans que es dedicaven a l'apostolat popular poguessin recollir-se en cases de recolliment i retir espiritual, vivint així l'esperit fundacional de l'orde franciscà.[2]

L'any 1679, a petició dels jurats riudomencs envià des de Roma les relíquies de Sant Bonifaci, Sant Julià i Sant Vicenç. Des d'aleshores, el segon diumenge de maig se celebra a Riudoms la festa de les Santes Relíquies.[3]

Morí a Roma l'11 de setembre de 1684.

VeneracióModifica

El 1775 fou declarat venerable i el 1906 fou beatificat pel Papa Sant Pius X, després d'haver-se provat dues curacions miraculoses. L'una el 1790 en què una dona va quedar en un estat gravíssim després de caure del cavall i es va curar inexplicablement després d'haver-lo invocat. L'altra, el 1818 en què una altra dona, quedà inconscient durant tres dies després d'un part i es curà instantàniament després d'aplicar-se-li una relíquia del venerable.

A Riudoms es conserven les seves despulles des de 1972, any en què es van traslladar des de Roma. Actualment es troben a la capella del Santíssim de l'Església de Sant Jaume Apòstol. A Riudoms hi ha una gran devoció pel Beat Bonaventura i se celebra una festa en el seu honor cada 24 de novembre on es treuen les seves restes en processó pel poble.

ReferènciesModifica

  1. «Bonaventura de Barcelona». Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Beato Bonaventura Gran da Barcellona» (en italià). [Consulta: 13 agost 2019].
  3. Corts, Joan-Ramon; Toda, Josep M. Riudoms. 850 anys d'història, llengua i cultura. Valls: Cossetània Edicions, novembre de 2000, p. 162. ISBN 84-89890-81-1. 

Enllaços externsModifica