Becadell sord

El becadell sord o cec, cegall menut, cegard[1] o becassineta a les Balears i bequet al País Valencià[2] (Lymnocryptes minimus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referència a l'actitud que adopta davant els caçadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrús no és pràcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so. És l'única espècie del gènere Lymnocryptes.

Infotaula d'ésser viuBecadell sord modifica
Lymnocryptes minimus modifica
Lymnocryptes minimus (Marek Szczepanek).jpg
modifica
Dades
Pes53,7 g (pes d'adult)
46,7 g (pes d'adult) modifica
Envergadura40 cm modifica
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22693133 modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreCharadriiformes
FamíliaScolopacidae
GènereLymnocryptes
EspècieLymnocryptes minimus modifica
(Brunnich, 1764)

MorfologiaModifica

  • És més petit que el becadell comú: 19 cm, i té el bec més curt que aquell.
  • Envergadura alar entre 33 i 36 cm.
  • Pesa entre 35 i 70g.[3]
  • Té el plomatge bru amb taques de diversos colors i ratlles al dors.
  • Té una franja negra al cap.
  • Ales arrodonides i cua punxeguda.
  • Quan està posada s'observa la cella xapada i una mitja lluna sota l'ull.
  • La coroneta no té llista central i és fosca.
  • Té dues llistes grogues, molt visibles, al dors.[4]

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

 
Lymnocryptes minimus

No cria als Països Catalans. Nidifica a prats humits de la zona boreal al límit entre la tundra i la taiga. Fa el niu a terra i la femella hi pon 4 ous d'un color gris groguenc amb clapes violàcies que covarà exclusivament ella durant 17-24 dies.[3]

AlimentacióModifica

S'alimenta de cucs, d'insectes (coleòpters) i llurs larves, i de mol·luscs que troba al fang produït per la presència d'aigua dolça. També aprofita les llavors de les herbes.[6]

HàbitatModifica

Viu, a l'hivern o durant l'època de la migració, en terrenys humits i enfangats, tant del litoral com de l'interior (aiguamolls, depuradores, torrents, prats humits, basses de rec i, en general, a qualsevol lloc on hi hagi aigua dolça encara que sigui d'una extensió reduïda).

Distribució geogràficaModifica

És una espècie de distribució paleàrtica septentrional (des del nord-est d'Escandinàvia fins a l'oest de Sibèria). Hiverna a la Gran Bretanya, costes atlàntiques i mediterrànies d'Europa, Àfrica i Índia. A les Balears és migrant i hivernant escàs a tot l'arxipèlag.

CostumsModifica

  • Es desplaça amb un vol més constant i més lent que el becadell comú, així mateix el seu vol és silenciós i rectilini.

ObservacionsModifica

Pot confondre's amb el becadell comú, per això totes les característiques físiques i etològiques són comparades amb les d'aquest.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica