Bentorita
La bentorita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'ettringita. És l'anàleg de crom (III) de l'ettringita. Va ser anomenada l'any 1977 per Shulamit Gross en honor del professor Yaakov K. Ben-Tor, petròleg i geòleg de l'Institut d'Oceanografia Scripps de la Universitat de Califòrnia i cap del departament de geologia de la Universitat Hebrea de Jerusalem, per les seves contribucions a la geologia i mineralogia d'Israel i l'Orient Mitjà.[2]
 Bentorita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₆(Cr3+,Al)₂(SO₄)₃(OH)₁₂·26H₂O |
| Localitat tipus | Formació Hatrurim, Nègueb, Israel |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DG.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DG.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.13 |
| Dana | 31.10.2.2 |
| Heys | 25.4.14 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Estructura cristal·lina | a = 22,35Å; c = 21,41Å; |
| Grup puntual | 6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal |
| Color | violeta a lila rosàci |
| Macles | {10-10} |
| Exfoliació | perfecta - {10-0} perfecta; {0001} bona |
| Fractura | subconcoidal |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | resinosa, cerosa, terrosa |
| Color de la ratlla | lila molt clar |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,025 g/cm³ (mesurada); 2,021 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,478 nε = 1,484 |
| Birefringència | δ = 0,006 |
| Pleocroisme | visible |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-042 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Bto |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La bentorita és un sulfat de fórmula química Ca₆(Cr3+,Al)₂(SO₄)₃(OH)₁₂·26H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.
Classificació modifica
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bentorita pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans; amb NO₃, CO₃, B(OH)₄, SiO₄ o IO₃» juntament amb els següents minerals: darapskita, humberstonita, ungemachita, clinoungemachita, charlesita, ettringita, jouravskita, sturmanita, thaumasita, carraraïta, buriatita, rapidcreekita, korkinoïta, tatarskita, nakauriïta, chessexita, carlosruizita, fuenzalidaïta i txeliabinskita.
Formació i jaciments modifica
S'ha descrit en dues localitats relativament properes: Nègueb (Israel) i Nabi Musa (Palestina). Es forma en marbres metamorfitzats de la Formació Hatrurim; on es troba formant masses de color lila o reomplint vetes. S'ha trobat associada a spurrita, cloromayenita, calcita i brownmil·lerita.[3]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bentorita |
- ↑ «Bentorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Bentorite: Bentorite mineral information and data.». [Consulta: 4 juliol 2017].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Bentorite Mineral Data». [Consulta: 4 juliol 2017].