Ettringita
L'ettringita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'ettringita. Tot i que és generalment acceptat que existeix una solució sòlida entre l'ettringita i la thaumasita, les dues espècies tenen diferents grups espacials i es va trobar una possible discontinuïtat en la solució. L'ettringita és l'anàleg d'alumini de la bentorita. És àmpliament coneguda com a mineral sintètic en ciment; s'ha estudiat també com a fase potencial per a la immobilització d'alguns metalls tòxics.[1]
 Ettringita | |
|---|---|
 Cristalls d'ettringita dels camps de manganès del Kalahari (Sud-àfrica) | |
| Fórmula química | Ca₆Al₂(SO₄)₃(OH)₁₂·26H₂O |
| Epònim | Ettringen i Édouard Candlot  |
| Localitat tipus | Volcà Bellerberg |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DG.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DG.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.13 |
| Dana | 31.10.2.1 |
| Heys | 25.4.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 11,23Å; c = 21,44Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Color | incolor; incolor en llum transmesa |
| Exfoliació | perfecta - en {10_10}, perfecat. |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1,77 g/cm³ (mesurada); 1,76 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,491 nε = 1,470 |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1874 |
| Símbol | Ett |
| Referències | [1] |
Classificació modifica
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ettringita pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana i grans; amb NO₃, CO₃, B(OH)₄, SiO₄ o IO₃» juntament amb els següents minerals: darapskita, humberstonita, ungemachita, clinoungemachita, charlesita, bentorita, jouravskita, sturmanita, thaumasita, carraraïta, buriatita, rapidcreekita, korkinoïta, tatarskita, nakauriïta, chessexita, carlosruizita, fuenzalidaïta i txeliabinskita.[1]
Característiques modifica
L'ettringita és un mineral sulfat, específicament un sulfoaluminat de calci hidratat la fórmula del qual és: Ca₆Al₂(SO₄)₃(OH)₁₂·26H₂O. És un mineral de que pot ser des d'incolor a groc. Els cristalls prismàtics són en general incolors, prenent un color blanquinós en hidratar-se. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2 a 2,5.[1]
Formació modifica
Sol formar-se en cavitats de calcàries metamorfitzades dins de roques tefrítiques amb leucita i nefelina.[1]
Descobriment i jaciments modifica
L'ettringita va ser descrita per primera vegada en 1874 per J.Lehmann, a partir d'una aflorament al volcà Ettringer Bellerberg, Ettringen, Rheinland-Pfalz, Alemanya.[2] El mineral sol trobar-se dins de pedra calcària alterada metamòrficament adjacent a roques intrusives ígnies o en xenolits. També es presenta com a crostes erosionades en larnita a la Formació Hatrurim d'Israel. Es presenta associada amb portlandita, afwillita i hidrocalumita a Scawt Hill, Irlanda i amb afwillita, hidrocalumita, mayenita i guix a la Formació Hatrurim. També s'han trobat aquests minerals a la pedrera Zeilberg, Maroldsweisach, Baviera; a Boisséjour, prop de Clarmont, Puy-de-Dôme, Alvèrnia, França; la mina N'Chwaning, districte de Kuruman, Cap Septentrional, Sud-àfrica; als Estats Unitss'ha trobat en skarns de spurrita-merwinita-gehlenita en el nivell 910 de la pedrera comercial, Crestmore, comtat de Riverside, Califòrnia[3] i a la mina Lucky Cuss, Tombstone, comtat de Cochise, Arizona.
Usos modifica
Ciment modifica
En la química del ciment l'ettringita és un hidrat de trisulfat d'aluminat d'hexacalci, la fórmula de la qual és (CaO)₆(Al₂O₃)(SO₃)₃·32H₂O ó bé (CaO)₃(Al₂O₃)(CaSO₄)₃·32H₂O. L'ettringita es forma en el sistema de ciment Portland hidratat a conseqüència de la reacció de l'aluminat de calci amb el sulfat de calci, tots dos existents en el ciment Portland.[4] L'ettringita, el representant més prominent de les fases AFt o (Al₂O₃-Fe₂O₃-tri), també pot ser sintetitzada en el laboratori mitjançant una reacció de quantitats estequiomètriques calci, alumini i sulfat en aigua: C3A + 3CaSO₄ → ettringita.
En el sistema ciment, la presència d'ettringita depèn de la proporció de sulfat de calci i d'aluminat de tri-calci (C3A); quan aquesta proporció és baixa, es forma ettringita durant el principi de la hidratació i després es converteix a monosulfat aluminat de calci (fase AFm o (Al₂O₃-Fe₂O₃-mono)). Quan la proporció és intermèdia, només una fracció d'ettringita es converteix en AFm i ambdues poden coexistir, mentre que és improbable que l'ettringita es converteixi en AFm per a proporcions elevades.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Ettringite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Lehmann, J. (1874): Über den Ettringit, ein neues Mineral in Kalkeinschlüssen der Lava von Ettringen (Laacher Gebiet).
- ↑ Carpenter, A.B. (1963): Oriented overgrowths of thaumasite on ettringite.
- ↑ Merlini, Marco; Artioli, Gilberto; Cerulli, Tiziano; Cella, Fiorenza; Bravo, Anna (2008).