Obre el menú principal

Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí

(S'ha redirigit des de: Bernat Antoni de Boixadors)

Bernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí (Barcelona, 24 d'abril de 1702 - Lisboa, 1 de novembre de 1755), comte de Peralada i vescomte de Rocabertí, fou un militar, diplomàtic i il·lustrat català.

Infotaula de personaBernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Biografia
Naixement 24 abril 1702
Barcelona
Mort 1r novembre 1755 (53 anys)
Lisboa
Activitat
Ocupació Militar
Modifica les dades a Wikidata

JoventutModifica

Fill primogènit de Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, comte de Savallà, i de Dionísia Sureda de Sant Martí i Zafortesa. El seu pare s'afilià a la causa de Carles d'Àustria i desenvolupà diversos càrrecs importants. Després de la desfeta de Barcelona se n'anà a Viena al servei de l'emperador. Els fills romangueren a la cura d'uns parents. Bernat Antoni estudià Humanitats i tres anys de carrera militar. En arribar a la majoria d'edat, el seu pare li cedí els títols de vescomte de Rocabertí i comte de Peralada així com els seus drets sobre Requesens.

L'Acadèmia de Bones LletresModifica

Entre els desitjos del seu pare hi havia el de recuperar l'esperit de l'Acadèmia dels Desconfiats, que ell mateix havia fundat el 1700. Bernat Antoni promogué reunions periòdiques d'erudits a casa seva i l'1 d'abril de 1729 fou un dels fundadors de la nova Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, conjuntament amb una vintena de companys, entre ells el seu germà Joan Tomàs. En seria president des de l'any 1734.

Carrera militarModifica

El 1733 ingressà a la guàrdia de Felip V. Participà activament a la campanya d'Itàlia i anà ascendint graons en la carrera militar. El 1737 tornà a Catalunya amb el grau de coronel. El 1741 ascendí a mariscal de camp i el 1755 a tinent general.

FamíliaModifica

El 1739, Bernat Antoni s'havia casat amb Cecília de Chaves. El 1745 nasqué el seu fill i hereu Ferran Felip Basili de Boixadors i de Chaves.

LisboaModifica

El 1753 fou nomenat ambaixador d'Espanya a Portugal. Traslladada la seva residència a Lisboa, tingué la desgràcia de coincidir amb el devastador terratrèmol que assolà la ciutat l'1 de novembre de 1755 i que posà fi a la seva vida i la de desenes de milers de víctimes més.

BibliografiaModifica

  • Josep Rafael Carreras i Bulbena. Estudis Biogràfichs d'alguns benemèrits patricis qui ilustren aquesta Academia, a Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (1928)


Precedit per:
Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós
vescomte de Rocabertí
 

17451755
Succeït per:
Ferran Basili de Rocabertí-Boixadors i Chaves