Bertrand de La Tour

Bertrand Augier de La Tour (Cambolit, vers 1265 – Avinyó, entre 1332 i 1333) va ser un cardenal francès, membre de l'orde dels Frares Menors.

Infotaula de personaBertrand Augier de La Tour

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1265 Modifica el valor a Wikidata
Òlt Modifica el valor a Wikidata
Mort1332 Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Avinyó Modifica el valor a Wikidata
  Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióArquebisbe de Salerno
Orde religiósFranciscans Modifica el valor a Wikidata
Consagració21 d'octubre de 1320
Proclamació cardenalícia20 de desembre de 1320
per Joan XXII
Cardenal prevere de Santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio

Biografia modifica

Bertrand Augier de la Tour ingressà als franciscans a Figeac, estudiant a París i a Tolosa. Va ser provincial d'Aquitània i va prendre posició contra la difusió de les tesis sobre la pobresa radical de Jesús i els apòstols, sostinguda pel corrent dels Spirituali. La seva obra va ser apreciada pel Papa Joan XXII, qui l'envià, conjuntament amb Bernat Gui, en missió a la Itàlia septentrional, a França i a Flandes.

A continuació, recobrà el seu càrrec de vicari general franciscà i inquisidor a França.

A l'octubre de 1320 va ser consagrat bisbe i nomenat Arquebisbe de Salern i rebé diversos beneficis importants del Papa a França. La Tour va ser creat cardenal pel Papa Joan XXII en el consistori del 20 de desembre de 1320, amb el títol de Cardenal prevere de Santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio. El 1923 va ser promogut a cardenal bisbe de Frascati.

Quan, en el capítol general dels franciscans celebrat a Perusa el 1322, el ministre general Michele de Cesena es posà del costat dels spirituali a favor de la tesi sobre la pobresa de Jesús, Bertrand de La Tour romàs fidels a Joan XXII, que va fer gala d'aquestes doctrines. En la polèmica sobre la pobresa, defensà la posició del seu orde, sent renyat pel Papa mitjançant la butlla de 1323 Cum inter nonnullos. La Tour se sotmeté al Papa. Després de la deposició del Ministre general de l'orde Michele de Cesena el 1328, el Papa li confià el govern de l'orde com a vicari general fins al 1929, quan va ser substituït per Geraldo Ot.

Va morir a Avinyó i va ser enterrat a l'església del convent franciscà local.

La Tour va ser un orador i teòleg cèlebre, amb una gran cultura.

Bibliografia modifica

  • Remigio Ritzler, I cardinali e i papi dei Frati Minori Conventuali, in "Miscellanea francescana", 71(1971)24-26
  • Patrick Nold, Bertrand de la Tour O.Min.: Life and Works, Archivum Franciscanum Historicum, 94 (2001), 275-323
  • Patrick Nold, Bertrand de la Tour O.Min.: Manuscript list and sermon supplement, Archivum Franciscanum Historicum, 95 (2002), 3-51
  • Patrick Nold, Pope John XXII and his Franciscan Cardinal: Bertrand de la Tour and the Apostolic Poverty Controversy (Oxford, 2003)

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertrand de La Tour


Precedit per:
Onofri
 
Arquebisbe de Salerno

3 de setembre de 1320 - desembre de 1320
Succeït per:
Arnaldo Royard
Precedit per:
Jacques d'Euse
 
Cardenal prevere de Santi Vitale, Valeria, Gervasio e Protasio

1320 - 1323
Succeït per:
Jean-Raymond de Comminges
Precedit per:
Bérenger de Frédol el Vell
 
cardenal bisbe de Frascati

1323 - 1332
Succeït per:
Annibaldo Gaetani di Ceccano