Biblioteca Vaticana

biblioteca de la Santa Seu
(S'ha redirigit des de: Biblioteca Apostòlica Vaticana)

La Biblioteca Vaticana o Biblioteca Apostòlica Vaticana (nom complet en italià i a la seva pàgina web: Biblioteca Apostolica Vaticana, i en llatí: Bibliotheca Apostolica Vaticana) és la biblioteca de la Santa Seu, la qual es troba a la Ciutat del Vaticà. La Biblioteca Vaticana és una de les més antigues del món i custodia una important col·lecció de manuscrits històrics.

Infotaula d'organitzacióBiblioteca Vaticana
Melozzo da Forlì 001.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtBAV Modifica el valor a Wikidata
Tipusbiblioteca nacional Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1450 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deConferència de Bibliotecaris Nacionals Europeus
IIIF Consortium
Société de l'histoire de France (1895–) Modifica el valor a Wikidata
Gerent/directorJosé Tolentino Mendonça Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISILIT-RM1360 Modifica el valor a Wikidata
Identificador libraries.org45344 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvaticanlibrary.va Modifica el valor a Wikidata
El Papa Sixt IV nomena Bartolomeu Platina prefecte de la Biblioteca Vaticana, fresc de Melozzo da Forlì, c. 1477 (Museus Vaticans)

Etapes de la bibliotecaModifica

Els experts divideixen en cinc etapes la història de la biblioteca:

  • Prelaterana: els inicis de la biblioteca, corresponents a la primera etapa de la història de l'Església, abans que s'ubiqués al Palau del Laterà. Molt pocs llibres corresponen a aquesta etapa.
  • Laterana: S'inicia quan llibres i manuscrits passen a guardar-se al Palau del Laterà, etapa que transcorre fins a finals del segle xiii, durant el papat de Bonifaci VIII.
  • Avinyó: Durant aquest període tingué lloc un important creixement de les col·leccions de llibres i arxius dels papas que residiren a Avinyó, entre la mort de Bonifaci VIII i l'any 1370, quan la seu papal retornà a Roma.
  • preVaticana: Entre 1370 i 1447 la biblioteca es dispersà, quedant parts a Roma, Avinyó i altres indrets.
  • Vaticana: Etapa actual, iniciada el 1448, amb el trasllat definitiu de la biblioteca al Vaticà.

HistòriaModifica

 
Fotografia estereoscòpica de la Biblioteca Vaticana realitzada per William Herman Rau (1855-1920)

El Papa Nicolau V fundà la biblioteca el 1448 reunint uns 350 còdexs grecs, llatins i hebreus heretats dels seus antecessors i de les seves pròpies adquisicions, entre les quals hi havia diversos manuscrits de la Biblioteca Imperial de Constantinoble. No obstant això, la fundació pròpiament dita tingué lloc quan Sixt IV, amb la butlla Ad decorem militantis Ecclesiae, del 15 de juny de 1475), assignà un pressupost i nomenà bibliotecari Bartolomeo Platina, qui elaborà un primer catàleg el 1481. La biblioteca tenia aleshores més de 3.500 manuscrits, fet que la convertia en la biblioteca occidental més gran del món.

Cap al 1587, el Papa Sixt V encarregà a l'arquitecte Domenico Fontana que construís un nou edifici per acollir la biblioteca, el qual encara s'utilitza actualment.

A principis del segle xvii se segregà de la biblioteca l'Arxiu Secret del Vaticà, mentre que el 1623, la Biblioteca Palatina de Heidelberg, que contenia uns 3.500 manuscrits, fou donada a la Biblioteca Vaticana per Maximilià I de Baviera en agraïment pel suport del Papa Gregori XV durant la Guerra dels Trenta Anys.

El 1657 s'adquiriren els manuscrits de la Casa Ducal d'Urbino i el 1689 s'incorporaren a la biblioteca les col·leccions de la reina Cristina de Suècia. També cal destacar que el 1661, l'intel·lectual grec León Alacio esdevingué bibliotecari vaticà.

Posteriorment, durant el segle xviii, la biblioteca s'enriquí amb noves adquisicions i sorgí el primer projecte de publicar un catàleg complet dels manuscrits de la biblioteca. No obstant això, tan sols van arribar a publicar-se tres dels vint volums projectats. A final del segle, alguns llibres van haver de ser lliurats com a tribut de guerra a la França napoleònica, si bé la majoria dels volums foren restituïts l'any 1815 amb la derrota de Napoleó Bonaparte.

Darrerament s'hi ha incorporat el Salone Sistino dedicat a exposar exemplars bibliogràfics com els còdexs de Virgili o el Rotlle de Josuè, entre d'altres.

Fons documentalModifica

Avui dia la biblioteca custodia uns 75.000 manuscrits i més d'1.100.000 llibres impresos, dels quals, uns 8.500 són incunables. L'Arxiu Secret del Vaticà, que fou separat de la biblioteca a principis del segle xvii, conté uns 150.000 volums.

Entre els manuscrits més importants de la biblioteca cal destacar:

BibliotecarisModifica

Nom Vida Títol Temps com a Bibliotecari[2][3]
Marcello Cervini 1501–1555 Bibliothecarius I 24 maig 15509 abril 1555
Roberto de' Nobili 1541–1559 Bibliothecarius II 1555–18 gener 1559
Alfonso Carafa 1540–1565 Bibliothecarius III 1559–29 agost 1565
Marcantonio da Mula 1506–1572 Bibliothecarius IV 1565–17 març 1572[4]
Guglielmo Sirleto 1514–1585 Bibliothecarius V 18 març 157216 octubre 1585
Antonio Carafa 1538–1591 Bibliothecarius VI 16 octubre 158513 gener 1591
Marco Antonio Colonna 1523 ca.–1597 Bibliothecarius VII 1591–13 març 1597
Cesare Baronio 1538–1607 Bibliothecarius VIII 13 març 159730 juny 1607[5]
Ludovico de Torres 1552–1609 Bibliothecarius IX 4 juliol 16078 juliol 1609
Scipione Borghese Caffarelli 1576–1633 Bibliothecarius X 11 juny 160917 febrer 1618[6]
Scipione Cobelluzzi 1564–1626 Bibliothecarius XI 17 febrer 161829 juny 1626
Francesco Barberini 1597–1679 Bibliothecarius XII 1 juliol 162613 desembre 1633
Antonio Barberini 1569–1646 Bibliothecarius XIII 13 desembre 163311 setembre 1646
Orazio Giustiniani 1580–1649 Bibliothecarius XIV 25 setembre 164625 juliol 1649
Luigi Capponi 1583–1659 Bibliothecarius XV 4 agost 16496 abril 1659
Flavio Chigi 1631–1693 Bibliothecarius XVI 21 juny 165919 setembre 1681[7]
Lorenzo Brancati 1612–1693 Bibliothecarius XVII 19 setembre 168130 novembre 1693
Girolamo Casanate 1620–1700 Bibliothecarius XVIII 2 desembre 16933 març 1700
Enrico Noris 1631–1704 Bibliothecarius XIX 26 març 170023 febrer 1704
Benedetto Pamphili 1653–1730 Bibliothecarius XX 26 febrer 170422 març 1730
Angelo Maria Querini 1680–1755 Bibliothecarius XXI 4 setembre 17306 gener 1755
Domenico Passionei 1682–1761 Bibliothecarius XXII 10 juliol 174112 gener 1755(P)
12 gener 17555 juliol 1761
Alessandro Albani 1692–1779 Bibliothecarius XXIII 12 agost 176111 desembre 1779
Francesco Saverio de Zelada 1717–1801 Bibliothecarius XXIV 15 desembre 177929 desembre 1801
Luigi Valenti Gonzaga 1725–1808 Bibliothecarius XXV 12 gener 180229 desembre 1808
Giulio Maria della Somaglia 1744–1830 Bibliothecarius XXVI 26 gener 18272 abril 1830
Giuseppe Albani 1750–1834 Bibliothecarius XXVII 23 abril 18303 desembre 1834
Luigi Lambruschini 1776–1854 Bibliothecarius XXVIII 11 desembre 183427 juny 1853
Angelo Mai 1782–1854 Bibliothecarius XXIX 27 juny 18539 setembre 1854
Antonio Tosti 1776–1866 Bibliothecarius XXX 13 gener 186020 març 1866
Jean-Baptiste Pitra 1812–1889 Bibliothecarius XXXI 19 gener 18699 febrer 1889[8]
Placido Maria Schiaffino 1829–1889 Bibliothecarius XXXII 20 febrer 188923 setembre 1889
Alfonso Capecelatro 1824–1912 Bibliothecarius XXXIII 29 agost 189014 novembre 1912[9]
Mariano Rampolla del Tindaro 1843–1913 Bibliothecarius XXXIV 26 novembre 191216 desembre 1913
Francesco di Paola Cassetta 1841–1919 Bibliothecarius XXXV 3 gener 191423 març 1919
Aidan [Francis Neil] Gasquet 1845–1929 Bibliothecarius XXXVI 9 maig 19195 abril 1929
Franz Ehrle 1845–1934 Bibliothecarius XXXVII 17 abril 192931 març 1934
Giovanni Mercati 1866–1957 Bibliothecarius XXXVIII 18 juny 193623 agost 1957
Eugène Tisserant 1884–1972 Bibliothecarius XXXIX 14 setembre 195727 març 1971
Antonio Samoré 1905–1983 Bibliothecarius XL 25 gener 19743 febrer 1983
Alfons Maria Stickler 1910–2007 Bibliothecarius XLI 7 setembre 198327 maig 1985(P)
27 maig 19851 juliol 1988
Antonio María Javierre Ortas 1921–2007 Bibliothecarius XLII 1 juliol 198824 gener 1992
Luigi Poggi 1917-2010[10] Bibliothecarius XLIII 9 abril 199224 novembre 1994(P)
29 novembre 199425 novembre 1997
Jorge María Mejía 1923-2014 Bibliothecarius XLIV 7 març 199824 novembre 2003
Jean-Louis Tauran 1943-2018 Bibliothecarius XLV 24 novembre 200325 juny 2007
Raffaele Farina 1933- Bibliothecarius XLVI 25 juny 20079 juny 2012
Jean-Louis Bruguès 1943- Bibliothecarius XLVII 26 juny 2012-31 agost 2018
José Tolentino Mendonça 1965- Bibliothecarius XLVIII 1 setembre 2018-

(P) Indica el temps passat com a Pro-Librarian

El càrrec de Bibliotecari de la Biblioteca Vaticana s'exerceix paral·lelament amb el d'Arxiver de l'Arxiu Secret del Vaticà des de 1957. Ambdós càrrecs són ocupats per un Arquebisbe, que generalment és nomenat Cardenal; això és degut al fe que es tracta d'un departament de la Curia molt ben vist i important. També perquè el Vaticà té una llarga i orgullosa tradició de produir, preservar i classificar importants treballs publicats sobre religió, filosofia i teologia, i l'Església també ha fet una gran tasca per promoure la cultura i l'educació, i l'accés a aquesta. El Cardenal Bibliotecari i Arxiver de la Santa Església Romana és assistit per dos prelats, el Prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana (el director habitual de la Biblioteca) i el Prefecte dels Arxius Secrets Vaticans (que dirigeix el dia a dia de l'Arxiu). Aquests estan assistits per un viceprefecte. L'actual Prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana és el Doctor Cesare Pasini. El viceprefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana és el Doctor Ambrogio M. Piazzoni. El Prefecte de l'Arxiu Secret Vaticà és un bisbe barnabita Sergio Pagano. El viceprefecte de l'Arxiu Secret Vaticà és el Pare Marcel Chappin S. J.[11][12]

ReferènciesModifica

  1. Masanés, Cristina «L'esplendor de la Biblioteca Vaticana». Sàpiens [Barcelona], núm. 97, novembre 2010, p. 12. ISSN: 1695-2014.
  2. «Vatican Library History». Vaticanlibrary.va. Arxivat de l'original el 2010-05-05. [Consulta: 10 juliol 2013].
  3. «Vatican Apostolic LibraryInstitute Connected with the Holy See». Gcatholic.com. [Consulta: 10 juliol 2013].
  4. «Consistory of February 26, 1561 (II)». .fiu.edu, 05-08-2006. [Consulta: 10 juliol 2013].
  5. «Consistory of September June 5, 1596 (II)». .fiu.edu, 15-04-2007. [Consulta: 10 juliol 2013].
  6. «Consistory of July 18, 1605 (I)». .fiu.edu. Arxivat de l'original el 2017-05-23. [Consulta: 10 juliol 2013].
  7. «Consistory of April 9, 1657 (I)». .fiu.edu. [Consulta: 10 juliol 2013].
  8. «Consistory of March 16, 1863 (XIII)». .fiu.edu. [Consulta: 10 juliol 2013].
  9. «Consistory of July 27, 1885 (VIII)». .fiu.edu. [Consulta: 10 juliol 2013].
  10. «Luigi Poggi». .fiu.edu. [Consulta: 10 juliol 2013].
  11. «Government | Sito ufficiale dell'Archivio Segreto Vaticano – Città del Vaticano». Archiviosegretovaticano.va. Arxivat de l'original el 2014-01-08. [Consulta: 10 juliol 2013].
  12. «BAV - Biblioteca Apostolica Vaticana». Vaticanlibrary.va. [Consulta: 10 juliol 2013].[Enllaç no actiu]

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca Vaticana