Bifosfonat
Els bifosfonats són una classe de fàrmacs que prevenen la pèrdua de densitat òssia, que s'utilitzen per tractar l'osteoporosi i malalties similars. Són els medicaments més freqüentment prescrits per a tractar l'osteoporosi.[1] Es diuen bisfosfonats perquè tenen dos grups de fosfonats (PO(OH)
2). Així també s'anomenen difosfonats (bis- o di- + fosfonat).
Les evidències mostren que redueixen el risc de fractures en dones postmenopàusiques amb osteoporosi.[2][3][4][5][6]
| Dades clíniques | |
|---|---|
| Grup farmacològic | substància química  |
El teixit ossi sofreix una remodelació constant i es manté en equilibri (homeòstasi) gràcies als osteoblasts creant ossos i els osteoclasts destrueixen els ossos. Els bifosfonats inhibeixen la digestió de l'os conduint els osteoclasts a patir apoptosi, o mort cel·lular, disminuint així la pèrdua òssia.[7]
Els usos dels bifosfonats inclouen la prevenció i el tractament de l'osteoporosi, la malaltia de Paget de l'os, metàstasi òssia (amb o sense hipercalcèmia), mieloma múltiple, hiperparatiroïdisme primari, osteogènesi imperfecta, displàsia fibrosa i altres afeccions que presenten fragilitat òssia.
Marques comercials modifica
A l'estat espanyol estan comercialitzats:[8]
- Alendronat (EFG, Fosamax, Alendrofarm, Soludronate)
- Etidronat (Osteum)
- Ibandronat (EFG, Bonviva)
- Pamidronat, ús hospitalari.
- Risedronat (EFG, Acrel, Actonel)
Referències modifica
- ↑ National Osteoporosis Society. «Drug Treatment». U.K. National Osteoporosis Society. Arxivat de l'original el 6 November 2012. [Consulta: 7 agost 2012].
- ↑ «Update on long-term treatment with bisphosphonates for postmenopausal osteoporosis: a systematic review». Bone, vol. 58, January 2014, pàg. 126–35. DOI: 10.1016/j.bone.2013.09.023. PMID: 24120384.
- ↑ «Systematic review and meta-analysis of the efficacy and safety of alendronate and zoledronate for the treatment of postmenopausal osteoporosis». Gynecol. Endocrinol., vol. 29, 12, December 2013, pàg. 1005–14. DOI: 10.3109/09513590.2013.813468. PMID: 24063695.
- ↑ Gauthier, K; Bai, A; Perras, C; Cunningham, J; Ahuja, T; Richter, T; Kovacs, C «Denosumab, Raloxifene, and Zoledronic Acid for the Treatment of Postmenopausal Osteoporosis: Clinical Effectiveness and Harms». Rapid Response Report: Systematic Review, February 2012. PMID: 24278999.
- ↑ «American Association of Clinical Endocrinologists Medical Guidelines for Clinical Practice for the diagnosis and treatment of postmenopausal osteoporosis». Endocr Pract, vol. 16 Suppl 3, 2010, pàg. 1–37. DOI: 10.4158/ep.16.s3.1. PMC: 4876714. PMID: 21224201.
- ↑ «European guidance for the diagnosis and management of osteoporosis in postmenopausal women». Osteoporos Int, vol. 24, 1, January 2013, pàg. 23–57. DOI: 10.1007/s00198-012-2074-y. PMC: 3587294. PMID: 23079689.
- ↑ «Giant osteoclast formation and long-term oral bisphosphonate therapy». N. Engl. J. Med., vol. 360, 1, January 2009, pàg. 53–62. DOI: 10.1056/NEJMoa0802633. PMC: 2866022. PMID: 19118304.
- ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2021.