Bischofita
La bischofita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del geòleg alemany Karl Gustav Bischof (1792-1870), professor de química a la Universitat de Bonn.
 Bischofita | |
|---|---|
 Bischofita de la regió d'Antofagasta, Xile | |
| Fórmula química | MgCl₂·6H₂O |
| Epònim | Gustav Bischof  |
| Localitat tipus | Leopoldshall, Stassfurt, Saxònia-Anhalt, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.BB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.BB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/A.09 |
| Dana | 9.2.9.1 |
| Heys | 8.4.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,8607Å; b = 7,1071Å; c = 6,0737Å; β = 93,758° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | incolor a blanc |
| Macles | pot maclar-se polisintèticament sota pressió |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 1,591 a 1,604 g/cm³ (mesurada); 1,5895 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,495 nβ = 1,507 nγ = 1,528 |
| Birefringència | δ = 0,033 |
| Angle 2V | mesurat: 79°, calculat: 76° |
| Dispersió òptica | r > v, feble |
| Impureses comunes | Ca, S |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1877 |
| Símbol | Bsf |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa bischofita és un halur de fórmula química MgCl₂·6H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són curts i prismàtics al llarg de [001]; comunament foliada, granular cristal·lina i/o fibrosa.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2, sent un mineral molt tou. La brombischofita és una varietat artificial que conté brom en substitució del clor.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bischofita pertany a «03.BB - Halurs simples, amb H₂O, amb proporció M:X = 1:2» juntament amb els següents minerals: eriocalcita, rokühnita, niquelbischofita, sinjarita, antarcticita i taquihidrita.
Formació i jaciments
modificaÉs un constituent relativament rar dels dipòsits salins, sent un mineral d'origen secundari en part. Es forma per l'alteració de la carnal·lita sota l'efecte de l'aigua. Va ser descoberta el 1877 a Leopoldshall, Stassfurt (Saxònia-Anhalt, Alemanya). Sol trobar-se associada a altres minerals com: kieserita, halita i carnallita.
Referències
modifica
- ↑ «Bischofite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ «Bischofite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 març 2016].
- ↑ «Brom-bischofite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2016].