Bissau

capital de Guinea Bissau
Per a altres significats, vegeu «Principat de Bissau».

Bissau és la capital de Guinea Bissau, en la que constitueix un sector autònom. Situada en l'estuari del riu Geba, al costat del oceà Atlàntic, té una població estimada en 395.954 habitants (2010) i una superfície de 77,5 quilòmetres quadrats, la densitat poblacional és de 2.566 habitants per quilòmetre quadrat. És la ciutat més gran del país, així com el major port i el centre militar i administratiu. L'economia es basa en l'exportació, a través del seu port, de cacauets, fusta, copra, oli de palma i cautxú.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBissau
Imatge

Localització
Map
 11° 51′ 33″ N, 15° 35′ 44″ O / 11.8592°N,15.5956°O / 11.8592; -15.5956
EstatGuinea Bissau
Autonomous sector of Guinea-Bissau (en) TradueixBissau Autonomous Sector (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població492.004 (2015) Modifica el valor a Wikidata (6.348,44 hab./km²)
Llengua utilitzadamankanya
papel Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície77,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perRiu Geba Modifica el valor a Wikidata
Altitud0 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1687 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2GW-BS Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

La ciutat compta amb un aeroport internacional.

Geografia modifica

La ciutat està situada en la costa oest de Guinea Bissau, a l'estuari del riu Geba, prop de la desembocadura d'aquest en l'oceà Atlàntic, amb una altitud de metres. Les terres adjacents a la ciutat són de molt baixes altituds, la qual cosa també permet que el riu sigui accessible per grans vaixells, mentre que aquesta capacitat es dona només a uns 80 quilòmetres més enllà de la ciutat.

Història modifica

La ciutat va ser fundada en 1687 pels conqueridors portuguesos que la van erigir per la seva situació estratègica, i la van establir com a port fortificat i centre comercial. En 1942 es va convertir a la capital de la Guinea Portuguesa.

Quan en 1973 la guerrilla del PAIGC va proclamar la independència del país de la metròpoli portuguesa, va establir com a capital Madina do Boé, encara que Bissau va continuar sent la capital de les regions sota domini portuguès. Finalment l'any 1974 quan Portugal va reconèixer la independència de Guinea Bissau abandonant el país, i es va restituir Bissau com a capital.

Clima modifica

El clima Bissau pot ser classificat com clima de sabana amb temperatures estables (mitjana de 26 °C), perquè no té la humitat suficient per ser qualificat com a clima monsònic. No obstant això, és un clima més humit que molts altres de la seva espècie. No plou molt en els mesos de novembre a maig, ja que el major volum de precipitacions es concentren en els mesos restants. Bissau rep una mitjana anual de 2.020 mm de pluja. En els mesos de juny a octubre, és temporada de pluges, i fins i tot en els tres mesos anteriors, l'alta humitat provoca una calor considerada extremadament incòmode.


Paràmetres climàtics mitjans de Bissau
Mes Gen. Feb. Mar. Abr. Mai. Jun. Jul. Ago. Set. Oct. Nov. Des. Anual
Temperatura diària màxima °C (°F) 36,7
(98,1)
38,3
(100,9)
38,9
(102)
41,1
(106)
39,4
(102,9)
35,6
(96,1)
33,3
(91,9)
32,8
(91)
33,9
(93)
34,4
(93,9)
35,0
(95)
35,6
(96,1)

41,1
(106)
Temperatura diària mínima °C (°F) 17,8
(64)
18,3
(64,9)
19,4
(66,9)
20,6
(69,1)
22,2
(72)
22,8
(73)
22,8
(73)
22,8
(73)
22,8
(73)
22,8
(73)
22,2
(72)
18,9
(66)

21,1
(70)
Precipitació total mm (polzades) 0,5
(0)
0,8
(0)
0,5
(0)
0,8
(0)
17,3
(0,7)
174,8
(6,9)
472,5
(18,6)
682,5
(26,9)
434,9
(17,1)
194,8
(7,7)
41,4
(1,6)
2,0
(0,1)

2.022,8
(79,6)
Font: Sistema de Classificació Bioclimàtica Mundial[1]
Font #2: World Climate Guides [2] {{{consulta2}}}

Evolució demogràfica modifica

Evolució demogràfica de Bissau[3]

Llocs d'interès modifica

Bissau és coneguda pel seu carnestoltes anual. Altres atraccions inclouen la Fortalesa d'Amura, l'Institut d'Arts Nacional de Guinea Bissau, el Nou Estadi de Guinea Bissau i les platjas locals. Durant la Guerra Civil de Guinea Bissau, molts edificis van ser destruïts, incloent el Palau Presidencial i el Centre Cultural Francès, per la qual cosa part del centre de la ciutat està encara en construcció.

Agermanaments modifica

Referències modifica

  1. «GUINEA-BISSAU - BISSAU». Centre d'Investigacions Fitosociològiques. [Consulta: 4 octubre 2011].
  2. «Bissau Climate Guide». Centre d'Investigacions Fitosociològiques. [Consulta: 4 octubre 2011].
  3. World Gazetteer. «Bissau» (en castellà). [Consulta: 5 març 2011].
  4. 4,0 4,1 Câmara Municipal de Bissau. «COOPERAÇÃO» (en português). Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 20 juliol 2016].
  5. «Acordos DE GeminaçÃo» (en portugués). [Consulta: 5 març 2011].
  6. Lusa. «Geminação com Bissau e Gabu é "reforço para lusofonia" - UCCLA», 25-02-2011.[Enllaç no actiu]
  7. Consell Municipal de Taipei. «CIDADES-IRMÃS INTERNACIONAIS». Arxivat de l'original el 2012-11-02. [Consulta: 20 juliol 2016].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bissau


Subdivisions de Guinea Bissau modifica  
Região (capital) Setores

 

Bafatá (Bafatá)      BafatáBambadincaContuboelGalomaroGamamundoXitole
Biombo (Quinhámel)      PrabisQuinhámelSafim
Bissau (Bissau)      Bissau (setor autónomo)
Bolama (Bolama)      BolamaBubaqueCaravelaUno
Cacheu (Cacheu)      BigeneBulaCacheuCaióCanghungoSão Domingos
Gabú (Gabú)      Madina do BoéGabúPiradaPitcheSonaco
Oio (Farim)      BissorãFarimMansabáMansôaNhacra
Quinara (Buba)      BubaEmpadaFulacundaTite
Tombali (Catió)      BedandaCacineCatióQuebo