Blanca Serra i Puig

lingüista, historiadora i activista política catalana

Blanca Serra i Puig (Barcelona, 1943) és una lingüista catalana.

Infotaula de personaBlanca Serra i Puig

Blanca Serra (2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1943 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista, professora, historiadora, política Modifica el valor a Wikidata
PartitIndependentistes dels Països Catalans (1978–)
PSAN-Provisional (1973–1978)
Front Nacional de Catalunya (dècada del 1960–1969)
Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans
Candidatura d'Unitat Popular Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
28 març 2022Defensem l'escola en català
31 març 2016Manifest Koiné Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJosep de Calassanç Serra i Ràfols Modifica el valor a Wikidata
GermansEva Serra i Puig i Josep de Calassanç Serra i Puig Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoana Serra (neboda) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Facebook: blanca.s.puig Twitter (X): blancaserrapuig Modifica el valor a Wikidata

Carrera modifica

Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona, fou militant en els anys seixanta del Front Nacional de Catalunya, que abandonà el 1969 per a formar part del comitè executiu del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).[1] El 1971 participà en l'acte fundacional de l'Assemblea de Catalunya en representació del Col·legi de Doctors i Llicenciats. El 1973 passa a formar part del PSAN-Provisional[1] que el 1978 es transformaria en Independentistes dels Països Catalans (IPC). El novembre de 1975 s'hagué d'exiliar a la Catalunya del Nord on va viure la mort del dictador Franco i on participà en el Congrés de Cultura Catalana a Perpinyà.

Retornà a Barcelona el 1976 i és detinguda el febrer de 1977, acusada d'haver col·laborat amb ETA pm. El juliol de 1980 és detinguda i portada a Madrid en aplicació de la llei antiterrorista i novament a Madrid amb la llei antiterrorista el desembre de 1981 acusada de col·laborar amb l'organització Terra Lliure.[1] El març de 1982 va ser detinguda i empresonada preventivament juntament amb 5 militants més acusats de sedició i apologia de la rebel·lió per portar una pancarta amb el lema “Independència” en una manifestació contra la LOAPA.[2] Ha estat membre activa del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya de la Intersindical-CSC, membre del secretariat de la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals i de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC). Ha participat activament en l'organització de les Consultes Populars sobre la Independència (2009-2011), membre el 2012 del 1r Secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana ha figurat en el 9è lloc a la llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres per Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 i en el lloc 35 de la llista de la CUP-Capgirem Barcelona a les eleccions municipals de 2015.

Professionalment, s'ha dedicat a l'ensenyament com a catedràtica de llengua a l'IES Narcís Monturiol de Barcelona.[1]

Vida personal modifica

És filla de l'arqueòleg i historiador Josep de Calassanç Serra i Ràfols i germana de la historiadora Eva Serra i Puig i de l'activista polític Josep de Calassanç Serra i Puig.

Fons personal modifica

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació reunida pels germans Serra i Puig; principalment aquella documentació fruit de la seva activitat política, relacionada amb associacions catalanistes, amb Col·lectiu d'Obrers en Lluita, amb els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, i amb la formació de militants independentistes. També conté documentació relacionada amb la defensa de la llengua catalana, amb la lluita antirepressiva durant el franquisme i postfranquisme, amb moviments d'alliberament a Catalunya i a altres nacions, i amb diversos partits polítics (destaquen PSUC, POUM, PSAN, FNC, JSC, MCC i PCE). El fons reuneix manifestos, estatuts, actes, declaracions de principis, correspondència, informes, fulls de mà, reculls de premsa, dossiers de presos polítics catalans, llistats de militants, comunicats i diverses publicacions generades i rebudes per tots aquests col·lectius; i finalment, una col·lecció d'adhesius, de cartells, de fotografies, de monografies i de publicacions periòdiques.[3]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Torturades - Capítol 6: Blanca Serra». CCMA. [Consulta: 17 maig 2024].
  2. «Blanca Serra: «La Diada ha de ser una reacció enfront la causa general contra el poble català»», 10-09-2018. [Consulta: 17 maig 2024].
  3. «Germanes Serra i Puig». Arxiu Nacional de Catalunya. Arxivat de l'original el 2012-09-09. [Consulta: juliol 2013].