Bloc de Progrés Jaume I
El Bloc de Progrés Jaume I va ser una plataforma civil impulsada per Eliseu Climent i Acció Cultural del País Valencià[1] poc abans de les eleccions a les Corts Valencianes de 1995,[2] les primeres on el Partit Socialista del País Valencià-PSOE perdria la majoria davant el Partit Popular d'Eduardo Zaplana.[3]
 Cartell editat pel Bloc de Progrés Jaume I.  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària organització sense ànim de lucre |
| Forma jurídica | associació |
Història
modificaEl Bloc de Progrés va llançar un manifest titulat No voteu Zaplana, que des d'Unitat del Poble Valencià, i des d'altres sectors,[3][4] va ser interpretat com una demanda de vot útil vers el PSPV-PSOE.[2] També publicà adhesius amb Eduardo Zaplana vestit de vaquer amb la inscripció no debiste salir de Cartagena, forastero, causant gran contovèrsia per les connotacions xenòfobes.[1]
L'11 de març de 1995, el Bloc de Progrés realitza una històrica manifestació a Alacant sota el lema Alacant és important.[5] Hi participaren més de 30.000 persones i hi convocaren les principals associacions, sindicats i partits polítics progressistes (PSPV-PSOE, EUPV, UPV).[6] El 6 de maig del mateix any, en plena campanya electoral a les eleccions autonòmiques, el Bloc de Progrés Jaume I reunia més de 130.000 manifestants sota el lema Guanyem el futur, NO Perdem el País.[6][1] Tot i el lideratge del PSPV-PSOE, la capçalera va comptar amb la presència de personatges independents vinculats a la cultura del País Valencià, com Josep Vicent Marquès, Enric Valor o Xavier Mariscal.[1]
La manifestació va estar precedida de diferents actes culturals i mobilitzacions,[6] que arribaren a comptar amb la participació de l'alcalde de Barcelona, el socialista Pasqual Maragall, que va participar en un aplec a la Plaça de Bous de València amb l'assistència de diferents candidats del PSOE.[2]
D'altra banda, l'experiència del Bloc de Progrés va servir per a revifar l'activisme cultural i cívic del valencianisme, en un context on els diferents conflictes sobre la natura dels valencians havien portat a una sensació d'exhaustiment.[7] Tanmateix, també revifà l'anticatalanisme i provocà divisió entre el nacionalisme valencià polític,[7] especialment dins d'Unitat del Poble Valencià que veien en l'organització una maniobra per a captar el seu electoral per part del Partit Socialista.[7]
Després de les eleccions
modificaEl Bloc de Progrés Jaume I convocaria també la manifestació del 25 d'abril de 1996 a València, que seria vetada dels informatius de Radiotelevisió Valenciana, provocant les queixes de la redacció.[8] Tot i deixar l'activitat poc després de les eleccions, en 1998 naix el partit polític Front pel País Valencià a partir d'antics membres del Bloc de Progrés.[9][10]
En l'actualitat encara estan en actiu el Bloc de Progrés Jaume I de l'Alcúdia i el Bloc de Progrés Jaume I de Torís (La Ribera).
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Català i Oltra, 2012, p. 624.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mayor 1999, p. 59
- ↑ 3,0 3,1 Viadel & 2006 250
- ↑ Català i Oltra, 2012, p. 589.
- ↑ 1.6. El Bloc de Progrés Jaume I. Declaració ideològica del Front pel País Valencià, 28 de març de 1999
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Viadel & 2006 252
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Viadel & 2006 251
- ↑ Flor i Moreno, 2010, p. 619.
- ↑ 1.8. El Front pel País Valencià. Declaració ideològica del Front pel País Valencià, 28 de març de 1999
- ↑ Català i Oltra, 2012, p. 645.
Bibliografia
modifica- Català i Oltra, Lluís. Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional. El cas valencià: discursos polítics sobre la identitat valenciana entre els militants de base del Bloc, EUPV i PSPV-PSOE. Universitat d'Alacant, 2012.
- Flor i Moreno, Vicent. L'anticatalanisme al País Valencià. Identitat i reproducció social del discurs del "Blaverisme". València: Universitat de València, 2010. ISBN 978-84-370-7648-5.
- Mayor i Penadés, Pere. Un país amb futur. Editorial Afers, 1999. ISBN 84-86574-74-9.
- Viadel, Francesc. No mos fareu catalans, Història inacabada del blaverisme. Barcelona: L'esfera dels llibres, 2006. ISBN 84-9734-402-2.