Bobby Capó

músic porto-riqueny

Félix Manuel Rodríguez Capó (Coamo, 1 de gener de 1921 - Nova York, 18 de desembre de 1989), conegut com a Bobby Capó, fou un cantant i compositor porto-riqueny.

Infotaula de personaBobby Capó
Nom original(es) Félix Manuel Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Félix Roberto Manuel Rodríguez Capó Modifica el valor a Wikidata
1r gener 1921 Modifica el valor a Wikidata
Coamo (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 1989 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Altres nomsBobby Capó Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicPorto-riquenys Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, cantant, compositor de cançons Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica vocal Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIrma Nydia Vázquez Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0135792 TMDB.org: 1359288
Musicbrainz: c5747367-efa4-47e9-82f7-91dedbe7d771 Discogs: 452277 Allmusic: mn0000059699 Find a Grave: 124405750 Modifica el valor a Wikidata

Va debutar amb el grup "Cuarteto Victoria" reemplaçant el cantant Davilita. Va emigrar després a Nova York. Fou cantant de l'orquestra de Xavier Cugat i esdevé un ídol als anys 1940, sobretot amb la seva interpretació de Bésame mucho.[1]

L'any 1948 es va casar amb Irma Nydia Vázquez. El seu casament li inspirà El Bardo, que serà interpretada per Felipe Rodriguez i José Feliciano sota una forma paròdica (un taxi i un autobús reemplacen la parella).

L'any 1952, va compondre amb Rogelio Martínez i Lino Frías (pianista, director musical de la Sonora Matancera, Piel Canela, que esdevindrà un estàndard del bolero (interpretada entre altres per Daniel Santos).Entre els seus èxits, es troben Soñando con Puerto Rico (considerat com l'himne no oficial de Puerto Rico), Y Llorando me Dormí i sobretot El Negro Bembón, que va ser interpretada per Rafael Cortijo, per Ismael Rivera i pel cantant de rumba catalana Peret (variant anomenada El Gitano Antón), així com Sin Fe gravat per Felipe Rodriguez i a continuació per José Feliciano.

Als anys 1960, va marxar a viure a Mèxic. on, amb motiu de la visita de John F. Kennedy, va escriure una oda a Jacqueline Kennedy (Jack, Jack, Jackie).

Als anys 1970, es va divorciar i retirar del món de l'espectacle, anant a viure a Nova York on va treballar per al Ministeri del Treball de Puerto Rico, al servei d'immigració. Als anys 1980, va anar de tant en tant a Puerto Rico on va fer algunes aparicions a la televisió.[2]

Referències modifica

  1. «Bobby Capó (1922-1989) -» (en espanyol europeu). Enciclopedia de Puerto Rico. Fundacion Puertorriqueña de las Humanidades. Arxivat de l'original el 2019-04-23. [Consulta: 20 abril 2019].
  2. «Bobby Capó» (en castellà). Fundación Nacional para la Cultura Popular. [Consulta: 20 abril 2019].