Obre el menú principal

El Bombardeig del 25 de maig o del Mercat, va tindre lloc a la zona del Mercat Central de la ciutat d'Alacant (País Valencià) el 25 de maig de l'any 1938 per part de l'aviació italiana.[1] Va ser un dels atacs aeris més sagnants i indiscriminats ocorreguts durant la Guerra Civil espanyola.

Infotaula de conflicte militarBombardeig d'Alacant (1938)
Guerra Civil espanyola
Bombardeig d'Alacant (1938) (GCE 1937)
Bombardeig d'Alacant (1938)
Bombardeig d'Alacant (1938)
Bombardeig d'Alacant (1938)
Coord.: 38° 21′ 0″ N, 0° 29′ 0″ O / 38.35000°N,0.48333°O / 38.35000; -0.48333
Mercado de Alicante.jpg
El mercat central d'Alacant en l'actualitat
Tipus batalla
Data 25 de maig de 1938
Coordenades 38° 21′ 00″ N, 0° 29′ 00″ O / 38.35°N,0.48333333°O / 38.35; -0.48333333
Lloc Alacant, País Valencià
Estat Espanya
Resultat 311 morts
1000 ferits
Bàndols
Segona República Espanyola República Espanyola Bàndol franquista Exèrcit Nacional
Regne d'Itàlia Regne d'Itàlia
Forces
Artilleria antiaèrea deficient Aviació legionària
• 7 o 9 avions Savoia-Marchetti SM.79
Modifica les dades a Wikidata

Amb un balanç de víctimes mortals inexacte, es xifra aquesta quantitat en més de 300 morts. Estudis realitzats barregen els 275 (aprox.) que figuren en el registre del Cementeri Municipal (100 homes, 56 dones, més de 10 nens i més de 100 persones no identificades), un nombre indeterminat d'enterrats en localitats properes i més de 1000 ferits. Segons estudis i entrevistes posteriors als supervivents, les escenes ocasionades per tanta destrucció van ser dantesques, amb moltes baixes per decapitació. També va haver-hi morts en altres llocs de la ciutat, com la Plaça de Gabriel Miró, el carrer Vicente Inglada, les zones properes al Club de Regates i el carrer Girona. Un altre dels edificis afectats va ser la seu central de l'actual Caixa d'Estalvis del Mediterrani al Carrer de García Hernández, avui anomenada de Sant Ferran.

Els esdevenimentsModifica

El Bombardeig del 25 de maig formava part de la campanya de terror ordenada per les autoritats franquistes, després que les tropes rebels van arribar a la Mediterrània i van començar el consegüent avanç sobre València. Per aquestes mateixes dates, va haver-hi bombardejos sobre altres poblacions civils en tota la costa mediterrània, a càrrec dels avions italians que tenien com a base d'operacions l'illa de Mallorca, que no van cessar fins que es va iniciar la Batalla de l'Ebre.

A Alacant, al voltant de les 11’15 hores del dia 25 de maig de 1938, entre 7 i 9 avions Savoia SM-79 "Sparviero" del bàndol rebel, procedents de Mallorca, van llançar sobre la població d'Alacant al voltant de 90 bombes,[2] algunes de les quals van donar al Mercat Central, replet de gent. La tripulació dels bombarders era italiana íntegrament, i els caps de les dues esquadrilles que van dur a terme l'atac, amb 4 minuts d'interval, foren els capitans De Prato i Zigiotti. La ciutat d'Alacant estava mal defensada, amb canons antiaeris en la seva majoria obsolets. En el proper aeròdrom de Rabassa no hi havia aquest dia cap avió de caça. Es comptava amb refugis antiaeris per 38.000 persones, però l'alarma antiaèria no va funcionar, per la qual cosa els civils no van tenir temps per aixoplugar-se.

Investigacions posteriorsModifica

El bombardeig d'Alacant i el de Granollers (que va tindre lloc sis dies després del d'Alacant), així com els atacs contra vaixells britànics van provocar protestes a Londres.[3] La comissió britànica que va investigar el bombardeig va dictaminar que havia estat un atac deliberat contra la població civil. Les víctimes, en la seua majoria, van ser enterrades en fosses comunes del quadrant nº 12 del Cementiri Municipal d'Alacant i van romandre sense làpida ni cap recordatori fins a l'any 1995.

El bombardeig del 25 de maig a Alacant ha romàs en la ignorància i l'oblit per causa de la por i la repressió exercida durant molts anys sobre la població alacantina, mentre que altres com el Bombardeig de Guernica ha estat recordat gràcies al quadre de Picasso.

Elements commemoratiusModifica

En l'actualitat, sols una modesta placa de ceràmica, col·locada el 25 de maig de 2006, recorda a les víctimes del bombardeig. A l'interior del mercat es pot observar també la sirena antiaèria, que no va arribar a sonar, al costat del rellotge que marca l'hora del bombardeig.

La Comissió Cívica per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha aconseguit un acord amb l'Ajuntament de la ciutat per col·locar un monument commemoratiu a la Plaça del Mercat. Es preveia instal·lar en el paviment del sòl nou plaques d'alumini que representen els nou avions que van bombardejar la ciutat, amb 90 punts negres per cadascuna de les bombes que van caure sobre la ciutat. Així mateix, les plaques comptaran amb uns 300 forats emplenats amb terminals de fibra òptica, que cada migdia s'il·luminaran de color roig durant 10 minuts per commemorar als morts en la massacre.

Després de diverses solicituds desestimades per canviar el lloc de la plaça, el 29 de març de 2010 la Comissió de govern va aprovar el canvi de denominació de la Plaça del Mercat, passant a anomenar-se des d'eixe dia plaça del 25 de Maig,[4] com s'havia vingut sol·licitant per l'associació Alicante Vivo.[5]

ReferènciesModifica

  1. Requejo, Alba «Es compleixen 80 anys del bombardeig d'Alacant». À Punt, 25-05-2018 [Consulta: 26 maig 2018].
  2. VV. AA., Historia de Alicante, Ajuntament d'Alacant, Diario Información, 1990, t. II, p. 676 ISBN 84-404-5522-4
  3. Preston, Paul. Franco. Fontana Press. 1995. London. p. 307
  4. «El Ayuntamiento inaugura la plaza 25 de mayo sin hacer referencia en la placa a la palabra 'fascista' - 20minutos.es».
  5. «PLAZA 25 DE MAYO.... ¡¡AL FIN!! ~ Alicante Vivo».

Enllaços externsModifica