Boris Pahor

escriptor eslovè

Boris Pahor (Trieste, 26 d'agost de 1913) és un escriptor eslovè i últim gran supervivent dels camps d'extermini nazis. Va néixer a Trieste, quan aquesta ciutat italiana pertanyia a l'imperi austrohongarès. La seva principal obra és «Necròpolis», traduïda al català per Simona Škrabec amb Pagès Editors.

Infotaula de personaBoris Pahor
Boris Pahor par Claude Truong-Ngoc juin 2015.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 agost 1913 Modifica el valor a Wikidata (107 anys)
Trieste (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptor, poeta i polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Cronologia
persona centenària Modifica el valor a Wikidata
Premis

Va ser perseguit pel règim de Mussolini per la seva pertinença a la minoria eslovena de Trieste; i també per Hitler per la seva militància antifeixista. Després de la caiguda de Benito Mussolini, es va enrolar en el moviment dels partisans iugoslaus, però en 1944 va ser delatat i detingut a Trieste per la Gestapo, que el va enviar al camp de treball de Struthof-Natzweiler, a Alsàcia, on es va salvar de la mort gràcies al seu treball a l'hospital com a intèrpret d'un metge francès i un altre noruec. També va estar a Dachau com a ajudant d'infermeria, a Dora i a Bergen-Belsen. El seu periple va acabar a Buchenwald, quan ja havia estat alliberat, i més tard en un sanatori francès, on va passar un any i mig reposant d'una tuberculosi.[1]

Va resistir a la captivitat i va patir disenteria. Va veure les cendres que sortien de la xemeneia del forn crematori, que va definir amb metàfores com el ferro: "Una balena metàl·lica", "una ferreria de la mort", "una esfinx fèrria". El 1966 va publicar «Necròpolis» en eslovè però l'obra va romandre en la penombra més de 20 anys, fins que la va descobrir el mercat italià i van arribar les traduccions internacionals.[2][3][4]

Traduccions al catalàModifica

  • La pira al port (Grmada v pristanu). Traducció de Simona Škrabec. Edicions del Periscopi, Barcelona, 2020. ISBN 9788417339500.

ReferènciesModifica

  1. Rovira, Bru. «Boris Pahor, a la porta dels balcans». Ara, 11-06-2016. [Consulta: 23 agost 2019].
  2. Abella, Anna. «Boris Pahor: «T'acostumes a la mort»». El Periódico, 16-06-2010. [Consulta: 23 agost 2019].
  3. Marchena, Domingo. «Un enemic de Hitler de 106 anys». La Vanguardia, 22-08-2019. [Consulta: 23 agost 2019].
  4. Mora, Miguel «Boris Pahor, memoria del espanto» (en castellà). El País [Roma], 04-06-2010. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boris Pahor