Obre el menú principal

Bosó I (895-935) fou un noble franc, fill de Ricard I de Borgonya (Ricard el Justicier) duc de Borgonya i d'Adelaida d'Auxerre (filla de Conrad II de Borgonya), nebot per tant de Rodolf I de Borgonya (rei de Borgonya Transjurana), de Carles el Calb (rei de França Occidental) i de Bosó de Provença (rei de Borgonya Cisjurana i Provença).[1] Fou d'altra banda germà del rei de França (i duc de Borgonya) Raül I de França, i del duc de Borgonya Hug el Negre.[2] Era abat laic de Saint-Pierre de Moyenmoutier i de l'abadia de Remiremont als Vosges.

Infotaula de personaBosó I
Biografia
Naixement 895 (Gregorià)
Mort 935 (Gregorià) (39/40 anys)
Saint-Quentin
Altres
Títol Comte
Cònjuge Berta d’Arle
Pares Ricard I de BorgonyaAdelaida d'Auxerre
Germans Raül I de França, Hug de Borgonya i Ermengarda de Borgonya
Modifica les dades a Wikidata

Va donar suport a Raül de França en la seva expedició a Lotaríngia a la tardor del 923 i li va retre homenatge;[3] el 14 de març del 923 va matar el comte de Verdun Ricuí, malalt al llit, per intentar apoderar-se del seu comtat[4] però es va haver d'enfrontar amb Otó de Lotaríngia, fill d'un primer matrimoni de Ricuí (de la mare no se'n sap el nom).

El 924,[5] per mitjà d'un accord entre Raül i el comte de Provença Hug d'Arle, es va casar amb Berta d'Arle (913-965), néta de Lotari II de Lotaríngia, filla de Bosó d'Arle i neboda d'Hug d'Arle, futura comtessa d'Arle[6]

El 925 Otó fill de Ricuí desplegat pel ducat de Lotaríngia amb un exèrcit, el va obligar a reconèixer la sobirania d'Enric I d'Alemanya el Falconer.[7] El 928 es va apoderar dels dominis dels bisbes de Verdun i de Metz. Assetjat a la fortalesa de Durofostum per Enric I, li va haver de jurar fidelitat i restituir els béns espoliats, però va aconseguir la cessió d'altres territoris. Acordada la pau es va reconciliar amb el nou duc de Lotaríngia Giselbert (vers 929) que era el seu cunyat (casat amb una germana, Ermengarda, i fill de Manasses I de Chalon i Vergy, i era el gendre d'Enric I)[8] i amb els altres grans senyors del ducat.[9] El 929 es va apoderar de l'abadia de Chelles, herència de Rotilda, la filla de Carles el Calb, reclamada per Hug el Gran. Heribert II de Vermandois, aliat d'Hug, va conquerir Vitry-en-Perthois, plaça forta de Bosó. Al maig es va ajustar un armistici per la resta del mes que va anar seguida d'una pau definitiva signada sota intervenció del rei Enric I el Falconer.[10] L'any següent, per un acord amb la mediació de Raul, va recuperar Vitry aprofitant que ara Hug i Heribert estaven enfrontats. Però al cap de poc Heribert va reconquerir Vitry mercès a la traïció d'Anseau, un vassall de Bosó. Aquest es va aliar llavor a Gislebert de Lotaríngia i a Hug el Gran contra Heribert, va entrar a Vitry i va ocupar Mouzon o Mousson a les Ardenes, però Heribert va travessar el riu Mosa al Nadal i va recuperar la plaça per sorpresa.[11]

El 931, Bosó es va enemistar amb Gislebert de Lotaríngia que li va prendre el castell de Durofostum. Heribert de Vermandois es va acostar a Gislebert i Bosó es va sostreure de la sobirania d'Enric I, el sogre de Gislebert, i va cridar al seu germà Raül; llavors va dirigir les seves armes contra el bisbe de Châlons, Beuves, aliat del comte de Vermandois, que havia exercit algunes crueltats sobre súbdits de Bosó. Châlons fou captura a incendiada.[12] Tot seguit Bosó va acompanyar a Raül al setge de Reims.[13]

Quan el 931 el seu sogre Bosó d'Arle se'n va anar a Itàlia (on fou nomenat marquès de Toscana) va deixar com a comtessa de Provença a Arle (regent per ell mateix o un fill) a la seva filla Berta, l'esposa de Bosó I, i aquest es va ocupar llavors del govern de Provença.

El 8 de juny del 934 es van entrevistar a Chiers Raül de Borgonya (després Raül de França) i Enric I d'Alemanya el Falconer i el resultat fou la submissió de Bosó a Enric que li va retornar quasi tots els seus dominis a Lotaríngia.[14] Bosó va prendre llavors part, com a vassall del rei de Germània a una expedició de senyors lotaringis contra Hug el Gran que refusava restituir Saint-Quentin a Heribert II de Vermandois.[15] Va morir el 13 de setembre del 935 després d'una trobada amb el rei a Attigny.[16]

La seva vídua Berta es va tornar a casar (936) amb Ramon II de Roergue.

Bosó I i Bosó IIModifica

Alguns autors com Paul-Albert Février identifiquen aquest Bosó amb el Bosó II d'Arle, comte de vers el 949 al 968[17] Altres autors en general no accepten aquesta possibilitat.

Hi ha diversos Bosó però la seva genealogia és dubtosa en tots els casos:

FontsModifica

NotesModifica

  1. La seva mare era germana de Rodolf I, son pare era el germà de Bosó de Provença i de Riquilda d'Ardenes que fou concubina i després segona esposa de Carles el Calb
  2. Lauer, pàg. 16
  3. Lauer, pàg. 48
  4. Lauer, pàg. 137
  5. en tot cas abans de 931
  6. Lauer, pàgina 94
  7. Lauer, pàg. 120
  8. El 936 Hug el Gran i Raül de França li van cedir els seus drets al ducat de Borgonya
  9. Lauer, pàg. 173-174
  10. Lauer, p.194-195
  11. Lauer, pàg. 198-199
  12. Lauer, pàg. 202
  13. Lauer, pàg. 209
  14. Lauer, pàg. 233-234
  15. Al llibre de Philippe Lauer, es pot llegir: « Després de la seva dona, Raül va perdre al seu germà; Bosó havia pres part a l'expedició lorenesa contra Hug; el 13 de setembre del 935 segons un diploma, Bosó es va trobar amb el rei a Attigny; poc després va morir i fou enterrat a l'abadia reial de Saint-Remy de Reims, a la que havia fet donació de Domrémy; havia estat un bon auxiliar de Raül i un útil representant dels interessos francesos a Lotaríngia que finalment van desaparèixer»
  16. Lauer, pàg. 255; Medieval Lands diu que va morir en la lluita del setge a Saint-Quentin
  17. La Provence des origines à l'an mil (publicat sota la direcció de P.A. Février), pàgina 487 – Editions Ouest-France Université, 1989 – ISBN 2737304563, on es pot llegir: El 949, després de la mort d'Hug d'Arle, apareix un nou comte a Arle, de nom Bosó, sobre la identitat del qual els historiadors tenen molts dubtes. Ha estat identificat finalment (sic) amb el primer marit de Berta d'Arle, la neboda d'Hug, que hauria estat repudiada per separar la seva sort de la dels propers del marquès al moment del seu revés de fortuna (945) i que s'hauria casat llavors amb Constança, una desconeguda de la que va tenir dos fills, Rotbald i Guillem Bosó que amb el seu germà -del primer matrimoni de Bosó pare?- de nom també Guillem, van exercir de manera indivisa l'autoritat comtal sempre única, en tant que representants de Conrad. Berta mentre s'havia casat amb el comte de Rouergue i va acabar els seus dies a Aquitània. Això planteja una hipòtesi poc probable perquè se sap que Bosó I va morir el 935; Berta segons la teoria de Février no es va casar el 936 amb Ramon de Rouergue, i Bosó i Berta es van divorciar el 945, el que si bé era possible no ho és que després es tornés a casar fàcilment. Bosó hauria viscut 73 anys i hauria tingut els seus fills del segon matrimoni amb uns 60 anys.