Viquipèdia

Bronquièctasi

La bronquièctasi és un trastorn en què hi ha una ectàsia o engrandiment permanent de parts de les vies respiratòries cap el pulmó.[1] Els símptomes acostumen a incloure una tos crònica amb producció de moc.[2] Altres símptomes inclouen sensació de falta d'aire, tos amb sang i dolor al pit.[3] També pot produir sibilació i acropàquia.[3] Les persones amb la malaltia acostumen a tenir infeccions pulmonars freqüents.[4]

Plantilla:Infotaula malaltiaBronquièctasi
Bronquièctasis al costat esquerra i inferior d'aquesta secció de pulmó (forats grossos), que es pot comparar amb el teixit que ocupa el centre de la secció, d'aspecte normal.
modifica
Tipusbroncospasme i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpneumologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
acetilcisteïna, tobramicina i tiotropium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaSCNN1B, SCNN1A (en) Tradueix i SCNN1G Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11CA24 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10J47.9 i J47 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9494 Modifica el valor a Wikidata
CIAPR99 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM211400, 613021 i 613071 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB1684 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000144 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine296961 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKbronchiectasis-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD001987 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet60033 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0006267, C0006267 i C0264372 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9563 Modifica el valor a Wikidata

La bronquièctasi pot ser deguda a una sèrie de causes infeccioses i adquirides, com ara pneumònia, tuberculosi, problemes del sistema immunitari, així com del trastorn genètic de la fibrosi quística.[5][2][6] La fibrosi quística eventualment provoca bronquièctasis greus en gairebé tots els casos.[7] Es desconeix la causa en un 10-50% dels que no tenen fibrosi quística.[2] El mecanisme de la malaltia és la degradació de les vies respiratòries a causa d'una resposta inflamatòria excessiva.[2] Les vies respiratòries implicades (bronquis) s'eixamplen i, per tant, són menys capaces d'eliminar les secrecions.[2] Aquestes secrecions augmenten la quantitat de bacteris als pulmons, provocant una obstrucció de les vies respiratòries i una nova degradació de les vies respiratòries.[2] Es classifica com una malaltia pulmonar obstructiva, juntament amb la malaltia pulmonar obstructiva crònica i l'asma.[8] Se sospita el diagnòstic amb els símptomes i es confirma mitjançant tomografia computada.[9] Els cultius d'esput poden ser útils per determinar el tractament en aquells que tenen un empitjorament agut i almenys una vegada a l'any.[9]

Es poden produir períodes d'empitjorament a causa de la infecció.[4] En aquests casos, es recomanen antibiòtics.[4] Els antibiòtics més comuns que s'utilitzen són l'amoxicil·lina, l'eritromicina o la doxiciclina.[10] Els antibiòtics, com l'eritromicina, també es poden utilitzar per evitar l'empitjorament de la malaltia.[2][11] També es recomanen tècniques de fisioteràpia respiratòria per eliminar els mocs.[12] Es poden utilitzar medicaments per dilatar les vies respiratòries i els corticoides inhalats durant un empitjorament sobtat, però no hi ha estudis que determinin l'eficàcia.[2][13] Tampoc hi ha estudis sobre l'ús de corticoides inhalats en nens.[13] La cirurgia, tot i que no es fa habitualment, no ha estat ben estudiada.[14][2] El trasplantament de pulmó pot ser una opció en aquells amb malalties molt greus.[15]

La malaltia afecta entre 1 per 1000 i 1 per 250.000 adults.[16] La malaltia és més freqüent en dones i augmenta a mesura que les persones envelleixen.[2] Es va fer menys freqüent des de la dècada de 1950 amb la introducció d'antibiòtics.[16] Va ser descrit per primera vegada per René Laënnec el 1819.[2]

Referències

modifica
  1. ↑ «What Is Bronchiectasis?», 02-06-2014. Arxivat de l'original el 10 agost 2016. [Consulta: 10 agost 2016].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 McShane, PJ; Naureckas, ET; Tino, G; Strek, ME «Non-cystic fibrosis bronchiectasis.». American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine, 188, 6, 15-09-2013, pàg. 647–56. DOI: 10.1164/rccm.201303-0411CI. PMID: 23898922.
  3. ↑ 3,0 3,1 «What Are the Signs and Symptoms of Bronchiectasis?», 02-06-2014. Arxivat de l'original el 23 agost 2016. [Consulta: 10 agost 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «How Is Bronchiectasis Treated?», 02-06-2014. Arxivat de l'original el 28 juliol 2016. [Consulta: 10 agost 2016].
  5. ↑ José, R. J.; Brown, J. S. «Bronchiectasis». British Journal of Hospital Medicine, 75, Suppl 10:C146–51, 2014, pàg. C146–C151. DOI: 10.12968/hmed.2014.75.Sup10.C146. PMID: 25289486.
  6. ↑ Davidson's principles and practice of medicine.. 21st. Edinburgh: Churchill Livingstone/Elsevier, 2010. ISBN 978-0-7020-3085-7. 
  7. ↑ Fundamentals of diagnostic radiology. 3rd. Philadelphia: Lippincott Williams & Wilkins, 2006, p. 518. ISBN 9780781761352. 
  8. ↑ Michael Filbin; Lisa M. Lee; Shaffer, Brian L. Blueprints pathophysiology II : pulmonary, gastrointestinal, and rheumatology : notes & cases. 1st. Malden, Mass.: Blackwell Pub., 2003, p. 12. ISBN 9781405103510. 
  9. ↑ 9,0 9,1 «Quality Standards for Clinically Significant Bronchiectasis in Adults». British Thoracic Society, 01-07-2012. Arxivat de l'original el 7 juliol 2017. [Consulta: 29 abril 2017].
  10. ↑ Brent, Andrew; Davidson, Robert; Seale, Anna. Oxford Handbook of Tropical Medicine. OUP Oxford, 2014, p. 223. ISBN 9780191503078. 
  11. ↑ Wu, Qibiao; Shen, Weixing; Cheng, Haibo; Zhou, Xiqiao «Long-term macrolides for non-cystic fibrosis bronchiectasis: a systematic review and meta-analysis». Respirology (Carlton, Vic.), 19, 3, 4-2014, pàg. 321–329. DOI: 10.1111/resp.12233. ISSN: 1440-1843. PMID: 24417869.
  12. ↑ Lee, AL; Burge, AT; Holland, AE «Airway clearance techniques for bronchiectasis.». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 11, 23-11-2015, pàg. CD008351. DOI: 10.1002/14651858.CD008351.pub3. PMC: 7175838. PMID: 26591003.
  13. ↑ 13,0 13,1 Kapur, Nitin; Petsky, Helen L.; Bell, Scott; Kolbe, John; Chang, Anne B. «Inhaled corticosteroids for bronchiectasis». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 5, 16-05-2018, pàg. CD000996. DOI: 10.1002/14651858.CD000996.pub3. ISSN: 1469-493X. PMC: 6494510. PMID: 29766487.
  14. ↑ Corless, JA; Warburton, CJ «Surgery vs non-surgical treatment for bronchiectasis.». The Cochrane Database of Systematic Reviews, 4, 2000, pàg. CD002180. DOI: 10.1002/14651858.CD002180. PMID: 11034745.
  15. ↑ Corris, PA «Lung transplantation for cystic fibrosis and bronchiectasis.». Seminars in Respiratory and Critical Care Medicine, 34, 3, 6-2013, pàg. 297–304. DOI: 10.1055/s-0033-1348469. PMID: 23821505.
  16. ↑ 16,0 16,1 Cottin, Vincent; Cordier, Jean-Francois; Richeldi, Luca. Orphan Lung Diseases: A Clinical Guide to Rare Lung Disease. Springer, 2015, p. 30. ISBN 9781447124016. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Bronquièctasi&oldid=34082163»