Bruce Harlan
Bruce Harlan (Pennsilvània, 2 de gener de 1926 - Norwalk, 22 de juny de 1959) fou un saltador estatunidenc que va competir durant la dècada de 1940.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 gener 1926 Pennsilvània (EUA) |
| Mort | 22 juny 1959 (33 anys) Norwalk (Connecticut) |
| Causa de mort | Mort accidental (Mort per caiguda ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Estatal d'Ohio |
| Activitat | |
| Ocupació | saltador |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Marina dels Estats Units d'Amèrica |
| Nacionalitat esportiva | Estats Units d'Amèrica |
| Esport | salts |
| Participà en | |
| 1948 | Salts als Jocs Olímpics d'estiu de 1948 - Palanca de 10 metres masculina (medalla d'argent olímpica) |
| 1948 | Salts als Jocs Olímpics d'estiu de 1948 - Trampolí de 3 metres masculí (medalla d'or olímpica) |
  | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Competint per  Estats Units
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Salts | |||
| Or | Londres 1948 | Trampolí de 3 metres | |
| Plata | Londres 1948 | Palanca de 10 metres | |
El 1948 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Londres, on disputà dues proves del programa de salts. Guanyà la medalla d'or en la competició del salt de trampolí de 3 metres i la de plata en la del salt de palanca de 10 metres.[1]
A l'institut havia destacat com a lluitador i saltador de perxa, i durant la Segona Guerra Mundial va servir a la Marina dels Estats Units. Fou entrenador de salts a la Universitat de Michigan entre 1954 i 1959.[2] El 21 de juny de 1959 va participar en una exhibició de salts a Fairfield, Connecticut. Mentre ajudava a desmuntar les bastides de la torre de salts va patir una caiguda des de més de 8 metres d'alçada que li acabaria provocant la mort l'endemà.[1][3]
El 1973 fou inclòs a l'International Swimming Hall of Fame.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruce Harlan |
- ↑ 1,0 1,1 Bruce Harlan a Sports Reference (arxivat)
- ↑ 2,0 2,1 «ISHOF – Bruce Harlan (USA) – 1973 Honor Diver». ISHOF, Inc, 1973. Arxivat de l'original el 23 juliol 2012. [Consulta: 7 agost 2012].
- ↑ Wallechinsky, David; Loucky, Jaime. The Complete Book of the Olympics 2012 Edition. Londres: Aurum Press, 2012, p. 593. ISBN 978 1 84513 695 6.