En la mitologia grega, el ca Cèrber (en grec Κέρβερος, en llatí Cerberus) era el guardià de les portes de l'Hades (l'infern). La seva tasca era impedir la sortida als morts i l'entrada als vius.[1]

Infotaula personatgeCèrber
Cerberus-Blake.jpeg
Cèrber, en una aquarel·la de l'anglès William Blake Modifica el valor a Wikidata
TipusHellhound (en) Tradueix
personatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexemascle Modifica el valor a Wikidata
Família
MareEquidna Modifica el valor a Wikidata
PareTifó Modifica el valor a Wikidata
GermansOrtros, Hidra de Lerna, Lleó de Nemea i Quimera Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentGarmr (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Era un gos gegantí de tres caps i cua de serp. Moltes altres serps li naixien del llom. A més, es diu que la seva mossegada era verinosa. Hesíode diu que tenia 50 caps, però altres autors indiquen que en tenia tres.

Era fill d'Equidna i Tifó, i germà d'Ortre. L'existència d'un gos infernal a l'entrada de l'infern sembla que ja estava present en la mitologia indoeuropea originària, ja que apareix en els mites d'altres pobles indoeuropeus, com és el cas del gos ensagnat Garm en la mitologia escandinava.

Això no obstant, dues vegades fou burlada la seva vigilància. La primera gràcies a la música de la lira d'Orfeu, que va amansir-lo. La segona, quan la sibil·la de Cumas, guia d'Enees en la seva baixada als Inferns, va adormir-lo donant-li un pastís.

En el seu onzè treball, Hèracles lluità amb ell i li va guanyar només amb la força dels seus braços; el portà davant d'Euristeu com li havia estat ordenat i el tornà després altre cop a l'Hades.

Hèracles captura CèrberModifica

 
Hèracles i Cèrber. Mosaic romà de Llíria (València)

L'últim dels dotze treballs d'Hèracles fou capturar Cèrber. Va viatjar primer a Eleusis per ser iniciat en els misteris eleusins i aprendre així com entrar i sortir viu de l'Hades, i de passada per absoldre's a si mateix de la culpa d'haver matat els seus fills. Trobà l'entrada a l'inframon a Taínaron. Atena i Hermes l'ajudaren a traspassar l'entrada a l'anada i a la tornada. Gràcies a la insistència d'Hermes i al seu propi aspecte fer, Caront el va portar a la seva barca per l'Aqueront.

Mentre era a l'inframon, Hèracles va alliberar Teseu, però la terra tremolà quan va intentar alliberar Pirítou, per la qual cosa va haver de deixar-lo enrere. Ambdós havien estat empresonats per Hades, que els havia subjectat màgicament a un banc quan van intentar segrestar Persèfone. Aquesta màgia era tan forta que quan Hèracles va estirar Teseu per alliberar-lo, part de les cuixes d'aquest van quedar enganxades al banc, la qual cosa explicaria per què els seus descendents tenien cuixes notablement primes.

En algunes versions, Hèracles simplement demana permís a Hades per emportar-se Cèrber, a la qual cosa aquest accedí sempre que Hèracles no fes mal al gos, però en altres versions Hèracles disparà una fletxa a l'Hades. Després d'això, en algunes versions Hèracles lluita amb el gos i l'arrossega fora de l'Hades, passant per la cova Aquerúsia, però en altres Hèracles tracta amb amabilitat al gos per primera vegada, i aquest l'acompanya fora dòcilment tota la seva vida.

Teories sobre el seu origenModifica

La constel·lació de Piscis no va estar sempre associada amb dos peixos, ja que el peix estel·lar originari era Piscis Austrinus. També es va creure que eren dues persones unides (que en algunes històries eren transformades en peixos, la qual cosa acaba evolucionant a simples peixos). Ambdues estarien unides sota l'eclíptica, l'àrea que es creia que representava l'inframon. L'eclíptica, el trànsit del sol, talla l'esmentat vincle. Un d'ells queda pràcticament fora (el més occidental) i l'altre sembla continuar unit a l'eclíptica i dirigir-se cap a baix (el més oriental). Tanmateix, part del primer continua unit.

Que la persona que Hèracles aconseguí alliberar de la seva trampa en l'inframon sigui Teseu indica el coneixement que els mites tenien sobre ell i com el relacionen amb la reina de les amazones; per tant, en la següent història apareix com a company d'Hèracles. Aquest èmfasi en la continuïtat està possiblement relacionat amb el fet que la constel·lació que representa la següent història també apareix parcialment sobre Piscis.

Sota Piscis està la constel·lació Cetus, normalment considerat un monstre marí o una balena. Tanmateix, és igualment possible veure'l com dues portes tancades amb els seus pals i un grup de tres estrelles darrere del seu centre. Ja que miren cap a l'eclíptica i en són molt a prop, aquestes portes serien les de l'inframon, que seria sota l'eclíptica. El guardià de les portes de l'Hades era tradicionalment Cèrber, que tenia tres caps, una associació que requereix l'ús de les tres principals (tot i que comparativament febles) estrelles de la constel·lació moderna de Fornax a tall de cua.

Ja que Cèrber era considerat un element permanent de l'Hades, poc podia ocórrer-li que li fes mal. En no haver-hi cap altra constel·lació en aquesta zona, poca història més podia donar-se-li, a part de la de fer una cosa no permanent, com moure'l a l'altre costat de les portes.

Alternativament, una versió anterior podria no haver inclòs la història de Teseu empresonat, la qual cosa podria haver estat una reelaboració posterior del paper de les constel·lacions en la història. En tal cas, la branca de Piscis que no escapa de l'eclíptica podria haver-se destinat a representar el consegüent ascens de Cèrber (però encara lligat, i havent de tornar-ne, per tant, al final).

DerrotesModifica

Cèrber va ser derrotat algunes vegades:

  • L'última prova d'Hèracles era capturar Cèrber. N'hi ha diverses versions sobre la captura que es detallen més a baix.
  • Orfeu utilitza la música per a calmar-lo i adormir-lo.
  • Hermes va aconseguir adormir-lo utilitzant aigua del riu Lete.
  • En la mitologia romana, Enees l'adormí utilitzant coques de mel amb droga.
  • En una història romana posterior, Psique també el va adormir de la mateixa manera que Enees.

Referències posteriorsModifica

ReferènciesModifica

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.85. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 23 novembre 2014]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cèrber