Cèsar a la millor pel·lícula d'animació
El César a la millor pel·lícula d'animació és un premi de cinema francès que atorga l'Acadèmia de les Arts i les Tècniques Cinematogràfiques des del 2011. De 2011 al 2013, aquesta categoria va premiar tant els curtmetratges com els llargmetratges d'animació. Aquest César ja només s'atorga als llargmetratges d'animació des de la reactivació del Cèsar al millor curtmetratge d'animació el 2014.
| Tipus | Premis César premi a la millor pel·lícula per gènere  | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 2011 - | ||
| Estat | França | ||
| Guanyador | Sylvain Chomet, Per l'obra L'Illusionniste (2011) Joann Sfar, Per l'obra Le Chat du rabbin (2012) Antoine Delesvaux, Per l'obra Le Chat du rabbin (2012) Stéphane Aubier, Per l'obra Ernest i Célestine (2013) Vincent Patar, Per l'obra Ernest i Célestine (2013) Benjamin Renner, Per l'obra Ernest i Célestine (2013) Serge Élissalde, Per l'obra Mademoiselle Kiki et les Montparnos (2014) Thomas Szabo, Per l'obra Minuscule - La vallée des fourmis perdues (2015) Hélène Giraud, Per l'obra Minuscule - La vallée des fourmis perdues (2015) | ||
| Lloc web | academie-cinema.org | ||
Arran d'una modificació del reglament del Cèsar feta el 8 de novembre de 2016, ja no és possible que una pel·lícula combini el César a la millor pel·lícula d'animació amb el de millor pel·lícula.[1]
Premis modifica
Dècada del 2010 modifica
- 2011: L'Illusionniste de Sylvain Chomet
- Arthur et la Guerre des deux mondes de Luc Besson
- L'Homme à la Gordini de Jean-Christophe Lie
- Logorama de H5
- Une vie de chat de Jean-Loup Felicioli i Alain Gagnol
- 2012: Le Chat du rabbin de Joann Sfar i Antoine Delesvaux
- Le Cirque de Nicolas Brault
- La Queue de la souris de Benjamin Renner
- Un monstre à Paris d'Éric Bergeron
- Le Tableau de Jean-François Laguionie
- 2013: Ernest i Célestine de Benjamin Renner, Vincent Patar i Stéphane Aubier
- Edmond était un âne de Franck Dion
- Kirikou et les Hommes et les Femmes de Michel Ocelot
- Oh Willy d'Emma de Swaef i Marc James Roels
- Zarafa de Rémi Bezançon i Jean-Christophe Lie
- 2014: Loulou, l'incroyable secret d'Éric Omond; Mademoiselle Kiki et les Montparnos d'Amélie Harrault
- Aya de Yopougon de Marguerite Abouet i Clément Oubrerie
- Ma maman est en Amérique, elle a rencontré Buffalo Bill de Marc Boréal i Thibaut Chatel
- 2015: Minuscule: La Vallée des fourmis perdues de Thomas Szabo et Hélène Giraud
- La cançó del mar de Tomm Moore
- Jack et la Mécanique du cœur de Mathias Malzieu i Stéphane Berla
- 2016: El Petit Príncep de Mark Osborne
- Adama de Simon Rouby
- Avril et le Monde truqué de Christian Desmares i Franck Ekinci
- 2017: La vida d'en Carbassó de Claude Barras
- La Jeune Fille sans mains de Sébastien Laudenbach
- La Tortue rouge de Michael Dudok de Wit
- 2018: Le Grand Méchant Renard et autres contes... de Benjamin Renner et Patrick Imbert
- Sahara de Pierre Coré
- Zombillénium d'Arthur de Pins i Alexis Ducord
- 2019: Dilili a París de Michel Ocelot
- Astérix: Le Secret de la potion magique d'Alexandre Astier i Louis Clichy
- Pachamama de Juan Antin
Dècada del 2020 modifica
- 2020: J'ai perdu mon corps de Jérémy Clapin
- La Fameuse Invasion des ours en Sicile de Lorenzo Mattotti
- Les Hirondelles de Kaboul de Zabou Breitman i Éléa Gobbé-Mévellec
- 2021: Josep d'Aurel
- Calamity de Rémi Chayé
- Petit Vampire de Joann Sfar
- 2022: Le Sommet des dieux de Patrick Imbert
- Ratolins i guneus: Una amistat d'un altre món de Denisa Grimmová i Jan Bubeníček
- La Traversée de Florence Miailhe
- 2023: Ma famille afghane de Michaela Pavlatova
- Ernest et Célestine: Le Voyage en Charabie de Jean-Christophe Roger i Julien Chheng
- Le Petit Nicolas: Qu'est-ce qu'on attend pour être heureux? d'Amandine Fredon i Benjamin Massoubre
Notes i referències modifica
- ↑ Champalaune, Mathieu «L'Académie des César prend-elle ses distances avec les votes de la profession ?» (en francès). Les Inrockuptibles, février 2018 [Consulta: 28 juny 2018].