Cosima Wagner

(S'ha redirigit des de: Còsima Liszt)

Còsima Francesca Gaetana Wagner, nascuda amb el nom de Còsima Liszt a Bellagio (Itàlia) el 24 de desembre de 1837 i morta a Bayreuth l'1 d'abril de 1930, era una personalitat alemanya, filla de Franz Liszt i segona dona del compositor Richard Wagner, del qual va mantenir el culte durant mig segle al Festival de Bayreuth.

Infotaula de personaCosima Wagner
Cosimawagner1877london.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hu) Francesca Gaetana Cosima Liszt Modifica el valor a Wikidata
24 desembre 1837 Modifica el valor a Wikidata
Bellagio (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r abril 1930 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Bayreuth (República de Weimar) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositora, escriptora i realitzadora Modifica el valor a Wikidata
PartitGerman Fatherland Party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesAnna Bahr-Mildenburg Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRichard Wagner
Hans von Bülow (1859–1869) Modifica el valor a Wikidata
FillsSiegfried Wagner
Daniela von Bülow
Eva von Bülow
Isolda Beidler
Blandine Gravina Modifica el valor a Wikidata
ParesFranz Liszt Modifica el valor a WikidataMarie d'Agoult Modifica el valor a Wikidata
GermansDaniel Liszt, Blandine Liszt i Claire d'Agoult Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 537fdf38-df8a-49f3-a451-cd5c7ba246cf Find a Grave: 50173986 Modifica els identificadors a Wikidata
Còsima en una foto de l'any 1905

És el fruit de la relació extraconjugal del pianista i compositor Franz Liszt i de la comtessa Marie d'Agoult, que escrivia sota el pseudònim de Daniel Stern.[1]

BiografiaModifica

El 1857, es casa amb un dels alumnes més dotats del seu pare, el pianista i gran director d'orquestra Hans von Bülow, però el seu matrimoni no serà feliç. Tenen dues filles, Daniela i Blandine.

És el mateix von Bülow que la presenta a Richard Wagner, vint-i-quatre anys més gran que ella i també casat. La relació comença el 1862, i el 1866, ell s'instal·la a la vora del llac dels Quatre Cantons a Tribschen, en una vil·la posada a la seva disposició pel rei Lluís II de Baviera, amic i protector de Wagner. Còsima, que se separa de von Bülow el 1867, va infantar de Richard tres nens abans que no es poguessin casar el 25 de juliol de 1870:

Els seus noms són trets d'òperes de Wagner, respectivament Tristany i Isolda, Els mestres cantaires de Nuremberg i L'anell del Nibelung.

El matí del diumenge 25 de desembre de 1870, en ocasió del seu aniversari, Richard li ofereix una Tribschener Idyll mit Fidi-Vogelgesang und Orange-Sonnenaufgang (Idil·li de Tribschen amb cant d'ocell de Fidi i aixecar de sol taronja), executada per tretze instrumentistes de l'orquestra de la Zürcher Tonhalle sobre la gran escala de la vil·la. L'obra, més tard editada amb el nom de Siegfried-Idyll, és un himne a la felicitat conjugal que celebra el descans finalment trobat per la parella. Els nens Wagner la sobrenomenaran més prosaicament La música de l'escala (die Treppenmusik).

De 1869 a 1883, va començar un diari de la seva vida comuna.

Richard mor el 13 de febrer de 1883. Còsima manté l'existència del Festival de Bayreuth, del qual havien tingut lloc només dues sessions excepcionals el 1876 i 1882. Fou la mentora de la gran soprano wagneriana Anna Bahr-Mildenburg (1872-1947), la qual canta en el Festival fins a l'arribada de la Primera Guerra mundial el 1914, i també donà lliçons i aconsellà l'estatunidenc Clarence Whitehill, el qual també fou un intèrpret eminent de Wagner.[2] Ajudada pel seu fill Siegfried i en els aspectes financers per Adolf von Groß, el dirigeix fins a 1911 i en fa el lloc de la celebració de culte al seu difunt marit, en una orientació resoludament conservadora, refusant per exemple fins a la seva mort tot canvi en l'escenificació, les decoracions i els vestits de la creació de Parsifal.

Mor l'1 d'abril de 1930 a l'edat de noranta-dos anys, quaranta-set anys després de Richard i el mateix any que Siegfried. És enterrada al costat de Richard al jardí de la vil·la Wahnfried.

ReferènciesModifica

  1. Ferrer Valero, Sandra. «El idilio inspirador, Cosima Wagner (1837-1930)». Mujeres en la historia. [Consulta: 22 abril 2020].
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1248 (ISBN 84-239-4580-4)

Enllaços externsModifica