Constel·lació del Burí
El Burí (Caelum) és una constel·lació menor de l'hemisferi sud anomenada així per primera vegada per Nicolas-Louis de Lacaille. És una constel·lació sense estels brillants, car el de major magnitud és de la 4,45.
Burí | |
---|---|
Nom en llatí | Caelum |
Abreviatura | Cae |
Genitiu | Caeli |
Simbologia | el cisell |
Ascensió recta | 5 |
Declinació | −40 |
Àrea | 125 graus quadrats Posició 81a |
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 0 |
Estel més brillant | α Cae (4,45m) |
Meteors | cap |
Limita amb | |
Visible a latituds entre +40° i −90°. Durant el mes de gener a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. |
Història
modificaCaelum va ser introduïda per primera vegada al segle xviii per Lacaille, astrònom francès creador d'altres tretze constel·lacions del cel meridionals.[1] El nom en francès que li va donar Lacaille va ser Burin, llatinitzat com Caelum Scalptorium. Francis Baily va escurçar aquest nom a Caelum seguint un suggeriment de John Herschel. A la carta original, la constel·lació es mostra com un burí o un estilet, encara que ha arribat a reconèixer-se simplement com un cisell. [2] Johann Bode va escriure el nom en plural (Cæla Scalptoris), però aquesta forma no va prosperar.[3][4]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Ridpath, Ian. Lacaille s Southern Planisphere of 1756 . ianridpath.com.
- ↑ Ridpath, Ian. Caelum . ianridpath.com.
- ↑ Wagman, Morton (2003). Lost Stars: Lost, Missing and Troublesome Stars from the Catàlegs of Johannes Bayer, Nicholas Louis de Lacaille, John Flamsteed, and Sundry Others . The McDonald & Woodward Publishing Company: pàg. 58-59. ISBN 9780939923786.
- ↑ Bode, Johann Elert (1801). Allgemeine Beschreibung und Nachweisung der Gestirne nebst Verzeichniß der geraden Aufsteigung und Abweichung von 17240 Sternen, Doppelsternen, Nebelflecken und Sternhaufen . Berlin: p. 17.