Constel·lació d'Eridà
Eridà (Eridanus) és la sisena constel·lació més gran de les 88 constel·lacions modernes, i una de les 48 constel·lacions Ptolemaiques. Situada a l'hemisferi sud, al seu entorn n'hi ha Orió, Taure i l'Hidra. És la sisena constel·lació del cel per la seva tossa (1.138 graus quadrats), amb 300 estels – dels quals 3 són de magnitud inferior a 3 – que se situen fent una línia sinuosa, com un riu.
 Eridà .svg&lang=ca){kind=small} | |
|---|---|
 | |
| Nom en llatí | Eridanus |
| Abreviatura | Eri |
| Genitiu | Eridani |
| Simbologia | El riu Eridà |
| Ascensió recta | 3,25 |
| Declinació | −29 |
| Àrea | 1138 graus quadrats Posició 6a |
| Nombre d'estels Bayer/Flamsteed | 4 |
| Estel més brillant | Achernar (α Eri) (0,46m) |
| Meteors | Cap |
| Limita amb | |
| Visible a latituds entre +32° i −90°. Durant el mes de desembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat. | |
Estels principals
modificaα Eridani
modificaα Eridani, de la magnitud aparent 0,46, és el novè estel més brillant del cel.
Tanca l'extremitat sud de la constel·lació. En conseqüència no és visible més enllà de 30° de latitud nord i no es veu més que a partir del tròpic.
Es troba a una distància de 144 anys llum, alfa és un estel molt calent amb una temperatura de superfície a prop de 20.000 K, unes 7 vegades més alta que la del Sol.
D'acord amb les observacions del Very Large Telescope (VLT), sembla que a causa del fet de la rotació molt ràpida (volta a 225 km/s a l'equador), aquest estel és un el·lipsoide en el qual el diàmetre equatorial és el doble del diàmetre polar.
θ Eridani
modificaθ Eridani marcava, al principi, el final de la constel·lació. Aquest estel és doble: θ ¹ és un gegant blau, θ ² és un nan blau.
Altres estels
modificaUn estel ben conegut d'Eridanus és Èpsilon Eridani, que ha estat popular en la ciència-ficció per ser un sistema quasi-solar relativament apropat. Ara és conegut per tenir almenys un planeta (vegeu planeta extrasolar), que es creu ser un gegant gasós, com Júpiter.
51 Eridani b és un planeta "similar a Júpiter" que orbita al voltant del jove estel 51 Eridani.
γ Eridani és un gegant vermell amb una brillantor 300 vegades més forta que el Sol (magnitud absoluta: -1,19). La seva distància de 220 anys llum li dona una magnitud aparent 2,97.
Objectes de cel profund
modificaLa constel·lació d'Eridà comprèn la nebulosa planetària NGC 1535, distant 2.200 anys llum i de la magnitud aparent 9,60 i la galàxia espiral barrada NGC 1300, del tipus Sbc, vista de 3/4 i de la magnitud 10,8.
Mitologia
modificaEridanus està associat amb dos mites grecs. Eridanus era considerat un riu que fluïa de les aigües d'Aquarius. Més sovint s'associava al mite de Faetó, fill d'Hèlios, que va agafar la carrossa del cel del seu pare, però que no tingué força per controlar-la, i per tant virà en diferents direccions. El resultat fou que a vegades la carrossa baixava gairebé a terra, cremant el desert i cremant la pell de la gent (un mite que es considerava que explicava la pell fosca dels etíops) i d'altres s'enlairava tant cap al cel que refredava la terra i la congelava (donant origen als pols). Zeus colpejà de mort a Faetó amb un llamp. La constel·lació era considerada, originalment, el camí que havia seguit Faetó, més tard fou considerat el riu de l'inframon.
