Calèndula
Calèndula (Calendula) és un gènere de plantes angiospermes de la família de les asteràcies (Asteraceae). Són plantes natives d'Europa, Macaronèsia i nord d'Àfica, Àsia occidental i oest de l'Himalàia.[1]
Calendula  | |
|---|---|
 boixac de camp | |
| Planta | |
| Tipus de fruit | aqueni |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Subfamília | Asteroideae |
| Gènere | Calendula L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Calendula officinalis |
.svg){kind=icon}
Descripció
modificaSón plantes herbàcies anuals o perennes, de vegades amb la base llenyosa, sovint són glanduloses i aromàtiques. Les fulles són simples, sèssils, amb el marge enter o serrat i es disposen de manera alternada. Les flors es troben agrupades en capítols pedunculats, el seu involucre té una o dues fileres de bràctees. Les flors exteriors són femenines, ligulades i de color groc o taronja. Les flors interiors, els flòsculs, son tubulars, funcionalment masculines i de color que varia entre groc, taronja, marró, porpra o violeta. El fruit és un aqueni sense papus.[2][3]
Taxonomia
modificaAquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[4][5]
Etimologia
modificaEl nom d'aquest gènere prové del llatí calendae, que significa el primer dia del mes, segurament perquè els boixacs (Calendula officinalis) tenen un llarg període de floració i tenen flors al principi de molts mesos de l'any.[6]
Espècies
modificaDins del gènere Calendula es reconeixen les 16 espècies següents:[1]
- Calendula arvensis L. - llevamà[7]
- Calendula davisii A.C.Gonç. & P.Silveira
- Calendula eckerleinii Ohle
- Calendula karakalensis Vassilcz.
- Calendula lanzae Maire
- Calendula maroccana (Ball) B.D.Jacks.
- Calendula meuselii Ohle
- Calendula murbeckii Lanza ex Murb.
- Calendula officinalis L. - boixac[8]
- Calendula oualidii A.C.Gonç. & P.Silveira
- Calendula pachysperma Zohary
- Calendula palaestina Boiss.
- Calendula pinnatiloba (Coss. ex Maire) A.C.Gonç. & P.Silveira
- Calendula stellata Cav.
- Calendula suffruticosa Vahl
- Calendula tripterocarpa Rupr.
Sinònims
modificaEls següents noms científics són sinònims de Calendula:[1]
- Sinònims homotípics
- Calendella Kuntze
- Sinònims heterotípics
- Caltha Mill.
Usos
modificaLes flors són comestibles. També són importants com a font d'aliment de les erugues de moltes papallones, com la Xestia c-nigrum, Naenia typica i Mamestra brassicae.
Algunes espècies de calèndules s'utilitzen com a plantes medicinals.[9][10] [11][12] De manera popular i tradicional, la infusió de calèndula (una cullarada de flors seques en un got d'aigua bullent, reposat cinc minuts i ensucrat) s'empra per a alleujar el dolor a la menstruació. Sembla que, en efecte, ajuda a calmar els espasmes uterins i a reduir l'excessiu sagnat, entre altres coses. Els usos ginecològics en general són força habituals, per exemple, en forma d'irrigacions s'utilitza per a combatre els fongs vaginals.
Galeria
modifica-
Calendula arvensis -
Calendula suffruticosa -
Calendula officinalis de Thomé Flora von Deutschland, Österreich und der Schweiz 1885 -
Camp de boixacs (Calendula officinalis) -
Calendula suffruticosa subsp. maritima , una subespècie amenaçada -
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Calendula L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 6 desembre 2024].
- ↑ Tutin et alii, 1976, p. 206.
- ↑ Schaefer i Anderberg, Baldwin, Bayer et alii, 2007, p. 243.
- ↑ «Calendula L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 6 desembre 2024].
- ↑ Linné, 1753, p. 921.
- ↑ Bayton, 2020, p. 70.
- ↑ «Calendula arvensis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ «Calendula officinalis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ Ukiya M, Akihisa T, Yasukawa K et al. Anti-inflammatory, anti-tumor-promoting, and cytotoxic activities of constituents of pot marigold (Calendula officinalis) flowers. (2006). J Nat Prod. 69:1692-1696.
- ↑ Yoshikawa M, Murakami T, Kishi A et al. (2001). Medicinal flowers.III. Marigold.(1): hypoglycemic, gastric emptying inhibitory, and gastroprotective principles and new oleanane-type triterpene oligolycosides, calendasaponins A, B, C, and D, from Egyptian Calendula officinalis. Chem Pharm Bull. 49:863-70.
- ↑ ; Matic, M; Jovanovć, M; Mimica, N; Gajinov, Z; Poljacki, M; Boza, P «Results of the clinical examination of an ointment with marigold (Calendula officinalis) extract in the treatment of venous leg ulcers». Int J Tissue React., 27, 3, 2005, pàg. 101-6. PMID: : 16372475.
- ↑ ; Gomez, F; Sunyach, MP; D'hombres, A; Carrie, C; Montbarbon, X «Phase III randomized trial of Calendula officinalis compared with trolamine for the prevention of acute dermatitis during irradiation for breast cancer». J Clin Oncol.;():1447-53, 22, 8, 15-04-2004, pàg. 1447–53. DOI: 10.1200/JCO.2004.07.063. PMID: : 15084618.
Bibliografia
modifica- Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08717 1.
- Anderberg, P.O.; Baldwin, B.G.; Bayer, R.G.; Breitwieser, J.; Jeffrey, C.; Dillon, M.O.; Eldenäs, P.; Funk, V.; Garcia-Jacas, N.; Hind, D.J.N.; Karis; Lack, H.W.; Nesom, G.; Nordenstam, B.; Oberprieler, Ch.; Panero, J.L.; Puttock, C. «Compositae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. VIII. Springer, 2007, p. 57-588. ISBN 978-3-540-31050-1.
- Bayton, Ross. The Gardener's Botanical An Encyclopedia of Latin Plant (en anglès). Princeton University Press, 2020. ISBN 978-0-691-20017-0.
- von Linné, Carl. Species plantarum, exhibentes plantas rite cognitas ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas (en llatí). vol. 2. Estocolm: Laurentius Salvius, 1753.
