Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó. Segons alguns estudiosos, el nom prové de l'hebreu קָהָל Qahal, «comunitat»; per altres, l'origen es relaciona amb el llatí callis, «pas estret entre dues parets».

Etimologia

Tradicionalment, els diccionaris han vinculat la definició de la paraula «call» al mot hebreu qahal, que significa «assemblea» o «sinagoga», tal com defensaven investigadors com Joan Coromines. No obstant, estudis posteriors com el de Josep-Ramon Magdalena Nom de Déu (revista Calls, 1987) han defensat que la paraula prové realment del llatí callis, indicant «pas estret i enclotat». Segons l'article de Magdalena Nom de Déu, hi ha documents en català aljamiat que proven que els jueus catalans medievals distingien gràficament el mot català call (קאל, amb el sentit de «barri dels jueus») del mot hebreu qahal (קהל, amb el sentit de «congregació» o «sinagoga»), i que els sefardites fins avui dia empren els registres kal, qahal, qal, etc., amb el sentit unívoc de «reunió», «comunitat» o «sinagoga», però mai amb el significat de «barri dels jueus».

Història

El nom correspon al de judería en castellà, al d'"aljama" o aljam'a (الجمعه) en àrab i al ghetto en italià. Aquest darrer mot s'ha ampliat amb un significat general de discriminació de qualsevol comunitat. El primer barri específic per als jueus al món va establir-se de forma oficial el 1555.

En general, els calls s'articulaven institucionalment a l'entorn de l'"aljama", que disposava d'una estructura de govern presidida pels secretaris i el seu consell. Molt sovint una aljama exercia la seva autoritat sobre calls menors i sobre els residents dispersos de la seva àrea d'influència.

Entre els principals calls dels territoris de la corona d'Aragó hi havia els de Barcelona, Girona, Lleida, Montblanc, Balaguer, Tortosa, Alacant, Elx, Oriola i Palma (on persistí un tracte discriminatori durant segles: xueta). També n'hi hagué d'altres de menor importància, com ara el de Cardona, el de Valls, el de Tarragona, el de Besalú i el de l'Aleixar.

Si bé els jueus estaven sota la protecció del rei, la discriminació a nivell popular era molt activa, els jueus eren objecte de moltes traves legals com les d'exercir de pagès, de manera que eren empesos a fer feines considerades impures per als cristians, com de metge i prestador. A partir d'un cert moment històric els jueus del call de Perpinyà estaven obligats a portar cosida a la roba l'estrella de David. A Mallorca foren obligats a cosir un tros de roba en forma de roda, mitja groga i mitja roja, anomenada la "rodella" o la "roda dels jueus".

Els calls de Barcelona i de Mallorca, entre molts d'altres, van ser assaltats el 5 d'agost de 1391 en el marc d'un pogrom antijueu i en el segle següent la inquisició espanyola va forçar la desaparició de tota la comunitat jueva catalana.

Les aljames i calls als territoris de la Corona d'Aragó:

Territori	Comunitat	Aljama	Impost
Aljames (1282-1366)
Regne d'Aragó
	Sarraïns
		Saragossa	190 s.j.
		Albarrasí	120 s.j.
		Calatayud	170 s.j.
		Tarassona	100 s.j.
		Villel	150 s.j.
		Sant Esteve de Llitera	300 s.j.
	Jueus
		Tarassona	145 s.j.
	Total		1.175 s.j.
Regne de València
	Sarraïns
		València	100 s.b.
	Jueus
		València	100 s.b.
	Total		200 s.b.
Principat de Catalunya
	Sarraïns
		Barcelona	700 s.b.
		Lleida	100 s.b.
		Tortosa	200 s.b.
	Jueus	Tarragona
		Barcelona	500 s.b.
		Vilafranca del Penedés	200 s.b.
		Girona	500 s.b.
		Tortosa	4.000 s.b.
		Besalú	250 s.b.
	Total		6.450
Assalt i pogrom als Calls de Catalunya (1391)
Aljames (1438)
Regne d'Aragó
	Sarraïns
		Saragossa	300 s.j.
		Tarassona	70 s.j.
		Calatayud	50 s.j.
		Daroca	50 s.j.
		Teruel	200 s.j.
		Albarrassí	150 s.j.
		Calanda	260 s.j.
		Montsóa	250 s.j.
		Osca	200 s.j.
		Concastillo	100 s.j.
		Suessa	100 s.j.
		Tormés	200 s.j.
		Lanuza	50 s.j.
		Brea	100 s.j.
		Arizar	500 s.j.
	Jueus
		Saragossa	300 s.j.
		Alagón	130 s.j.
		Tarassona	200 s.j.
		Almúnia	140 s.j.
		Calatayud	350 s.j.
		Daroca	50 s.j.
		Teruel	160 s.j.
		Albarrassí	150 s.j.
		Sarinyena	50 s.j.
		Montsó	350 s.j.
		Osca	300 s.j.
		Serós	100 s.j.
		Exéa de los Caballeros	250 s.j.
		Tauste	250 s.j.
		Jaca	200 s.j.
		Barbastre	400 s.j.
		Fraga	200 s.j.
		Ruesca	160 s.j.
		Montclús	33 s.j.
	Total		6.353 s.j.
Regne de València
	Sarraïns
		València	250 s.b.
		Xàtiva	300 s.b.
		Gallinera	136 s.b.
		Beniopa	100 s.b.
		Alara	120 s.b.
		Vall d'Uixó	640 s.b.
		Sogorb	250 s.b.
	Jueus
		Castelló	100 s.b.
		Burriana	30 s.b.
		Morvedre	100 s.b.
	Total		2.026 s.b.
Principat de Catalunya
	Sarraïns
		Tortosa	500 s.b.
		Cervera	80 s.b.
		Lleida	500 s.b.
	Jueus
		Girona	550 s.b.
	Total		1.630 s.b.

Vegeu també

• Jueria
• Jueus mallorquins.
• Revolta mallorquina de 1391.
• Xuetes.
• Moreria.
• Mallah.

Bibliografia

• Capmany Montpalau, Antoni. «Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona». Imprenta de Sancha, 1792. 
• Sota Terra (TV3): Tàrrega, 1348. Massacre al call jueu, un història sagnant

Enllaços externs

• Xarxa de calls espanyols (castellà)