Viquipèdia

Pogrom

Pogrom

Víctimes jueves d'un pogrom a Iekaterinoslav, 1905.
Llista
Antisemitisme
Gueto
Holocaust
Nazisme
Neonazisme
Kristallnacht
Pogrom
Tercer Reich

Pogrom és una paraula provinent del rus: погром,[1][2] i es pot descriure com un alçament popular de caràcter violent, ja sigui espontani o premeditat, motivat, per regla general, per organitzacions extremistes o la policia, i dirigit contra qualsevol grup social per motius religiosos, nacionals, de classe o racials. També pot descriure una acció xovinista contra un territori, grup nacional o un grup de població d'altra índole, sempre acompanyat de devastació, saqueig de béns i assassinats en massa, atès que es caracteritza per atacs físics, incloent linxaments, violacions, tortures, i assassinats, això com la destrucció d'habitatges, negocis i edificis religiosos.

El pogrom és, per definició, una forma de disturbi, tot i que hi ha disturbis que no són pogroms. Les accions violentes que tenen com a objectiu i resultat les massacres, es defineixen com a massacre (massacre, bany de sang), mentre que pogrom s'empra, per regla general, per referir-se als mateixos actes violents, quan van acompanyats no només i no tant d'assassinats com d'altres delictes.

Atès que és el grup social/ètnic més castigat pels pogroms, especialment a la primera meitat del s. XX, sovint s'associa aquest terme a l'atac a col·lectius d'origen jueu, així com l'espoliació de llurs béns i propietats

No és estrany de sentir-lo pronunciat, o veure'l escrit, com a progrom, erròniament.

EtimologiaModifica

 
Víctimes del pogrom de Kishinev, Bessaràbia, el 1903

El mot rus pogrom (погро́м, pronunciat /pɐˈgrom/) és un substantiu derivat del verb gromit (громи́ть, pronunciat /grɐˈmʲitʲ/, que significa 'destruir, sembrar el caos, fer caure violentament'.[3] La paraula va entrar a moltes llengües europees després del pogrom antijueu de Kishinev.[4]

HistòriaModifica

L'origen històric de la paraula remunta a l'any 1881, quan el tsar Alexandre II va ser assassinat a la ciutat de Sant Petersburg. Els jueus foren falsament acusats del magnicidi, raó per la qual esclatà una onada de violència antisemita a la Rússia meridional, que es perllongà fins a l'any 1884. De resultes del pogrom, hom calcula que prop de 2 milions de jueus russos emigraren cap als Estats Units en el període comprès entre els anys 1880 i 1920.

No fou aquest l'únic brot antisemita ocorregut a Rússia. Són nombrosos els pogroms documentats durant la Revolució russa de 1917 i la posterior Guerra Civil russa (1918-1921): així, durant la Revolució bolxevic, els jueus adinerats van ser, com la resta de classes benestants, durament perseguits. Per contra, la participació de col·lectius jueus menys afavorits en favor de la revolució motivà la seva posterior repressió per part de l'exèrcit Blanc que s'enfrontà a l'exèrcit Roig bolxevic durant la guerra civil.

Amb tot, la història de l'antisemitisme fa extensiu l'ús de la paraula pogrom a qualsevol acció de repressió contra la població jueva. Per exemple, la coneguda Nit dels vidres trencats de l'Alemanya nazi (9-10 de novembre de 1938) es coneix indistintament com la Reichskristallnacht, la Novemberpogrome o la Pogromnacht. També es qualifica de pogrom la persecució de jueus a qui s'acusà de provocar el brot de pesta negra a l'Europa del segle xiv.

Com s'ha dit al començament, també es fa servir la paraula pogrom per a designar una acció violenta adreçada a qualsevol minoria. D'aquesta manera, nombrosos aldarulls religiosos i avalots ètnics ocorreguts en els darrers decennis lluny del context jueu, han estat considerats igualment pogroms.

Rússia tsaristaModifica

Durant les particions militars de Polònia el 1772, 1793 i 1795, els nous territoris adquirits per l'Imperi Rus a la Partició Russa contenien notables poblacions jueves,[5] i el 1791, Caterina la Gran bastí una nova entitat política als territoris conquerits anomenada Demarcació jueva. D'aquesta manera, a la majoria dels jueus se'ls permetia residir només a la Demarcació, incloses les famílies expulsades per decret reial de Sant Petersburg, Moscou i altres grans ciutats russes.

[6]

Els pogroms d'Odessa de 1821 van marcar l'inici dels pogroms del segle xix a la Rússia tsarista; i abans de finals de segle hi va haver quatre pogroms més a Odessa. Després de l'assassinat d'Alexandre II l'any 1881 per part de l'organització Narodnaya Volya, atès que el govern rus en culpà als jueus, les revoltes antijueves esdevingueren una onada de més de 200 pogroms al llarg de diversos anys.[7][8] Altrament, l'autogovern jueu Kehillah fou abolit pel tsar Nicolau I el 1844.[9]

El primer pogrom a la Rússia del segle XX fou el de Kishinev de 1903, en què 49 jueus van ser assassinats, centenars ferits, a més de 700 cases destruïdes i 600 negocis saquejats.[10] El mateix any van tenir lloc pogroms a Gomel (Bielorússia), Smela, Feodosiya i Melitopol (Ucraïna), amb un salvatgisme que arribà a la mutilacions dels ferits.[11] Després tingué lloc el pogrom de Zhitomir (amb 29 morts),[12] i el pogrom de Kíev d'octubre de 1905, que va resultar en una massacre d'aproximadament 100 jueus.[13] En tres anys entre 1903 i 1906 es van registrar uns 660 pogroms a Ucraïna i Bessaràbia; mitja dotzena més a Bielorússia, realitzada amb la complicitat del govern rus, però no es van registrar pogroms antijueus a Polònia.[11] Atès que el Bund Laboral Jueu va començar a organitzar unitats armades d'autodefensa, els pogroms van disminuir durant uns quants anys.[13]

Segons el professor Colin Tatz, entre 1881 i 1920 hi va haver 1.326 pogroms a Ucraïna (vegeu: Krai del Sudoest) que van acabar amb la vida de 70.000 a 250.000 jueus, i deixaren mig milió sense llar.[14][15] Aquesta violència a l'est d'Europa va provocar una onada de migració jueva cap a l'oest, d'uns 2,5 milions de persones.[16]

Europa oriental després de Primera Guerra MundialModifica

Els pogroms a gran escala, que van començar a l'Imperi Rus unes dècades abans, es van intensificar durant el període de la Guerra Civil Russa després de la Primera Guerra Mundial.

El professor Zvi Gitelman calculà que entre 1918 i 1919, a Ucrània, tingueren llos uns 1.200 pogroms, causant la major mortandat de jueus a Europa des del 1648.[17] En Nahum Gergel (1887–1931) va comptabilitzar 1.236 incidents de violència antijueva, i va estimar que es van produir 887 pogroms massius, la resta es va classificar com a "excés" sense assumir proporcions massives. Altrament, els pogroms de Kíev de 1919, segons Gitelman, van ser els primers d'una onada posterior en què entre 30.000 i 70.000 jueus van ser massacrats a tot Ucraïna. De tots els pogroms considerats en la investigació de Gergel:

  • Uns 40 per cent van ser perpetrats per les forces de la República Popular d'Ucraïna dirigides pel Symon Petliura. La República va emetre ordres condemnant els pogroms,[18] però no tenia autoritat per intervenir.[18] Després del maig de 1919, el Directori va perdre la seva funció d'òrgan de govern creïble; gairebé el 75 per cent dels pogroms es van produir entre maig i setembre d'aquell any.[19] Milers de jueus van ser assassinats només per ser jueus, sense cap afiliació política.[20]
  • 25 per cent per l'Exèrcit Verd ucraïnès i diverses bandes nacionalistes ucraïneses
  • 17 per cent per l'Exèrcit Blanc, especialment les forces d 'Anton Denikin
  • 8,5% és el percentatge atribuït als pogroms duts a terme per homes de l' Exèrcit Roig (més específicament la Primera Cavalleria de Semyon Budenny, la majoria dels soldats del qual havien servit prèviament sota Denikin).[21] Aquests pogroms, però, no van ser sancionats per la direcció bolxevic; l'alt comandament "va condemnar enèrgicament aquests pogroms i va desarmar els regiments culpables", i els pogroms aviat serien condemnats per Mikhail Kalinin en un discurs pronunciat en una desfilada militar a Ucraïna.[21] [22][23]

Les xifres generals d'en Gergel, que generalment es consideren conservadores, es basen en el testimoni de testimonis i informes de diaris recollits pel Mizrakh-Yidish Historiche Arkhiv. La versió anglesa de l'article de Gergel es va publicar l'any 1951 al YIVO Annual of Jewish Social Science titulat "The Pogroms in the Ukraine in 1918–1921".

 
Trinxera de la Batalla del Riu Niemen.

[24]

El 8 d'agost de 1919, durant la guerra polonesa-soviètica, les tropes poloneses van prendre el control de Minsk en l'operació Minsk. Atacaren als jueus pel fet de ser sospitosos de donar suport al moviment bolxevic, i en mataren 31, també van saquejar 377 botigues i moltes cases particulars de propietat jueva.[25][26] L'"informe de Morgenthau d'octubre de 1919 afirmava que no hi havia dubte que alguns dels líders jueus "havien exagerat els mals soferts".[27][28] Altrament, segons l'Elissa Bemporad, "la violència patida per la població jueva sota els polonesos va encoratjar el suport popular a l'Exèrcit Roig, ja que l'opinió pública jueva va acollir amb satisfacció l'establiment de la RSS de Bielorússia ".[29]

Després de la Primera Guerra Mundial, durant conflictes armats localitzats, 72 jueus van ser assassinats i 443 van resultar ferits en el pogrom de Lwów de 1918.[30][31][32][33][34] L'any següent, el New York Tribune va informar de pogroms a diverses ciutats de la recentment establerta Segona República Polonesa .

Gran BretanyaModifica

Atès el racisme imperant als països occidentals, a principis del segle xx, també van esclatar pogroms a altres llocs del món.

A la Gran Bretanya, el 1904 a Irlanda, el boicot de Limerick va fer que diverses famílies jueves abandonessin la ciutat. Durant el motí de Tredegar de 1911 a Gal·les, cases i negocis jueus van ser saquejats i cremats durant un període d'una setmana, abans que l' exèrcit britànic fos convocat per l'aleshores ministre de l'Interior Winston Churchill, que, tot i l'absència de morts, va descriure el motí com un "pogrom".

Pogrom antijueu i anticatalà a ArgentinaModifica

L'any 1919 hi va haver un pogrom a l'Argentina, durant la Setmana Tràgica argentina, però tingué un element afegit, atès que es cridà a atacar indistitament a jueus i catalans. Les raons no són clares, més tenint en compte que, en el cas de Buenos Aires, la colònia catalana, establerta principalment al barri de Montserrat, provenia de la mateixa fundació de la ciutat. Podria apuntar-se a la influència del nacionalisme espanyol que ja en aquella època qualificava als catalans com d'ètnia semítica.[35]

Països musulmansModifica

A la Palestina colonial sota l'administració britànica, els jueus van ser objectiu de la massacre d'Hebron de 1929 i el pogrom de Safed de 1929. El 1934 hi va haver pogroms contra els jueus a Turquia i Algèria .

Europa controlada pels nazis - Segona guerra mundialModifica

El primer pogrom a l'Alemanya nazi va ser la Kristallnacht, sovint anomenada Pogromnacht, en la qual van ser assassinats almenys 91 jueus, 30.000 més arrestats i empresonats en camps de concentració nazis, més de 1.000 sinagogues cremades, i més de 7.000 negocis jueus van ser destruïts o danyats.

 
Dona jueva perseguida per homes i nens armats amb garrots durant els pogroms de Lviv, juliol de 1941

Durant la Segona Guerra Mundial, els esquadrons de la mort alemanys nazis animaren les poblacions locals a l'Europa ocupada pels alemanys a cometre atacs contra els jueus. Es van mobilitzar nous batallons de Volksdeutscher Selbstschutz (entrenats per agents SD ).[36][37]

Durant l'Holocaust es van produir un gran nombre de pogroms a països diferents d'Alemanya.[38] Potser el més mortífer d'aquests pogroms de l'època de l'Holocaust va ser el pogrom de Iași a Romania, perpetrat per Ion Antonescu, en què fins a 13.266 jueus van ser assassinats per ciutadans romanesos, policies i oficials militars.

L'1 i el 2 de juny de 1941, en el pogrom de Farhud de dos dies a l'Iraq, perpetrat per Rashid Ali, Yunis al-Sabawi i els joves d'al-Futuwa, "els amotinats van assassinar entre 150 i 180 jueus, van ferir 600 més i van violar un nombre indeterminat de dones. També van saquejar unes 1.500 botigues i cases". També uns 300 a 400 no jueus van ser assassinats en l'intent de sufocar la violència.[39]

El juny-juliol de 1941, encoratjada pels Einsatzgruppen a la ciutat de Lviv, la milícia popular d'Ucraïna perpetrà dos pogroms en els quals s'assassinaren al voltant de 6.000 jueus polonesos, acusats d'una suposada col·laboració amb l' NKVD soviètic.

A Lituània, alguns policies locals liderats per Algirdas Klimaitis i partisans lituans, formats per unitats LAF reforçades per 3.600 desertors del 29è Cos Territorial Lituà de l' Exèrcit Roig van promulgar pogroms antijueus a Kaunas juntament amb els nazis ocupants. Del 25 al 26 de juny de 1941, uns 3.800 jueus van ser assassinats i les sinagogues i els assentaments jueus van ser cremats.

Durant el pogrom de Jedwabne de juliol de 1941, els polonesos van cremar no menys de 340 jueus en un graner ( Institut de la memòria nacional ) en presència de la policia de l' alemany nazi Ordnungspolizei. El paper de l' Einsatzgruppe B alemany continua sent objecte de debat.

Després de la Segona guerra mundialModifica

Acabada la Segona Guerra Mundial, es produïren una sèrie d'incidents antisemites contra els jueus arreu d'Europa, especialment a l'Orient ocupat pels soviètics, on els propagandistes nazis havien promogut àmpliament la noció d'una conspiració jueu-comunista (vegeu Violència antijueva a Polònia), 1944–1946 i violència antijueva a l'Europa de l'Est, 1944–1946 ). També tingueren lloc disturbis antijueus a la Gran Bretanya, el 1947.

Al món àrab, s'assassinaren més de 140 jueus en els disturbis antijueus de 1945 a Tripolitània. Després de l'inici de la Guerra Civil de 1947–48 a la Palestina Mandatòria, es van produir una sèrie d'esdeveniments antijueus al món àrab, alguns dels quals s'han descrit com a pogroms. El 1947, la meitat dels 10.000 jueus d'Alep van abandonar la ciutat arran dels disturbis d'Alep, mentre que altres disturbis antijueus van tenir lloc a l'Aden britànic i a les ciutats marroquines franceses d'Oujda i Jerada .

ReferènciesModifica

  1. ↑ «Pogrom». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Pogrom». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ A prayer for the government: Ukrainians and Jews in revolutionary times, 1917–1920, Henry Abramson "Les arrels etimològiques del terme pogrom no estan clares, tot i que sembla que es deriva de la paraula eslava per a "tro" (rus: grom, ucraïnès: hrim). La primera síl·laba, po-, és un prefix que indica "mitjà" o "blanc" (en el sentit d'"objectiu"). Per tant, la paraula sembla implicar una ràfega sobtada d'energia (raig) dirigida a un objectiu específic. Un pogrom és generalment considerat com una barreja entre una revolta popular i una atrocitat militar, on una població civil desarmada, sovint urbana, és atacada per qualsevol una unitat de l'exèrcit o dels camperols dels llogarets veïns, o una combinació dels dos. Els primers exemples d'aquest fenomen en l'Imperi rus es van descriure mitjançant diversos termes (aquí a Rússia): demonstratsii, gonenie, draky, besporiadki (manifestacions, persecucions, baralles, disturbis). El mot pogrom, però, ha estat el més eficaç a entrar en els idiomes europeus, potser a través del seu ús en jiddisch. Els jueus no han estat l'únic grup a patir en virtut d'aquest fenomen, però els jueus històricament han estat víctimes freqüents d'aquest tipus de violència. En l'ús corrent, la paraula ha arribat a significar un acte d'antisemitisme."
  4. ↑ Plantilla:ЭЕЭ
  5. ↑ Davies, Norman. «Rossiya: The Russian Partition (1772–1918)». A: God's Playground: a history of Poland. Oxford: Clarendon Press, 2005, p. 60–61. Volume II: Revised Edition. ISBN 978-0199253401. 
  6. ↑ «Shtetl». Encyclopaedia Judaica. Jewish Virtual Library, The Gale Group.
  7. ↑ Pogroms: Anti-Jewish Violence in Modern Russian History. Cambridge University Press, 2004, p. 376. ISBN 978-0521528511. 
  8. ↑ Heinz-Dietrich Löwe, Pogroms in Russia: Explanations, Comparisons, Suggestions, Jewish Social Studies, New Series, Vol. 11, No. 1 (Autumn 2004), pp. 17–.
  9. ↑ Henry Abramson Acts, 10–13 July 2002.
  10. ↑ Plantilla:Cite Jewish Encyclopedia
  11. ↑ 11,0 11,1 Paul Joseph. The SAGE Encyclopedia of War. SAGE Publications, 2016, p. 1353. ISBN 978-1483359885. 
  12. ↑ Sergei Kan. Lev Shternberg. U of Nebraska Press, 2009, p. 156. ISBN 978-0803224704. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Shlomo Lambroza. Herbert A. Strauss. Jewish self-defence. Walter de Gruyter, 1993, p. 1256, 1244–45. ISBN 978-3110137156. 
  14. ↑ Colin Tatz; Winton Higgins. The Magnitude of Genocide. ABC-CLIO, 2016, p. 26. ISBN 978-1440831614. 
  15. ↑ Kleg, Milton. Hate Prejudice and Racism. SUNY Press, 1993, p. 4. ISBN 978-0791415368. 
  16. ↑ Diner, Hasia R. The Jews of the United States, 1654 to 2000. University of California Press, 2004-08-23, p. 71–111. DOI 10.1525/9780520939929. ISBN 978-0-520-93992-9. 
  17. ↑ Gitelman, Zvi Y. Revolution and the Ambiguities, 2001, p. 25. Chapter 2. ISBN 978-0253338112. 
  18. ↑ 18,0 18,1 Yekelchyk, Serhy. Ukraine: Birth of a Modern Nation. Oxford University Press, 2007, p. 106. ISBN 978-0-19-530546-3. 
  19. ↑ Magocsi, Paul Robert. History of Ukraine - The Land and Its Peoples. University of Toronto Press, 2010, p. 537. ISBN 978-1-4426-4085-6. 
  20. ↑ Kleg, Milton. Hate Prejudice and Racism. SUNY Press, 1993, p. 4. ISBN 978-0791415368. 
  21. ↑ 21,0 21,1 Levin, Nora. The Jews in the Soviet Union Since 1917: Paradox of Survival. NYU Press, 1991, p. 43. ISBN 978-0-8147-5051-3. 
  22. ↑ Encyclopaedia Judaica. . 
  23. ↑ Budnitski, Oleg Proceedings of the World Congress of Jewish Studies, יב, 1997, pàg. 189*–198*. ISSN: 0333-9068. JSTOR: 23535861.
  24. ↑ Abramson, Henry Slavic Review, 50, 3 (Fall, 1991), setembre 1991, pàg. 542–550. DOI: 10.2307/2499851. JSTOR: 2499851.
  25. ↑ Morgenthau, Henry. All in a Life-time. Doubleday & Page, 1922, p. 414. OCLC 25930642. 
  26. ↑ Sloin, Andrew. The Jewish Revolution in Belorussia: Economy, Race, and Bolshevik Power. Indiana University Press, 2017. ISBN 9780253024633. 
  27. ↑ Wandycz, Piotr Stefan. The United States and Poland. Harvard University Press, 1980, p. 166. American foreign policy library. ISBN 978-0674926851. 
  28. ↑ Stachura, Peter D. Poland, 1918-1945: an Interpretive and Documentary History of the Second Republic. Psychology Press, 2004, p. 85. ISBN 978-0415343589. 
  29. ↑ Bemporad, Elissa. Becoming Soviet Jews: The Bolshevik Experiment in Minsk. Indiana University Press, 2013. ISBN 978-0253008275. 
  30. ↑ Joanna B. Michlic (2006).
  31. ↑ Herbert Arthur Strauss (1993).
  32. ↑ Gilman, Sander L. Jewries at the Frontier: Accommodation, Identity, Conflict. University of Illinois Press, 1999, p. 39. ISBN 9780252067921. 
  33. ↑ Marsha L. Rozenblit (2001).
  34. ↑ Zvi Y. Gitelman (2003).
  35. ↑ Llaudó Avila, Eduard. Racisme i supremacisme polítics a l'Espanya contemporània. 7a. Manresa: Parcir, 2021. ISBN 9788418849107. 
  36. ↑ Browning, Christopher R. «Arrival in Poland» (PDF file, direct download 7.91 MB complete). Ordinary Men: Reserve Police Battalion 101 and the Final Solution in Poland p. 51, 98, 109, 124. Penguin Books. [Consulta: 1r maig 2013].
  37. ↑ Meier, Anna: "Die Intelligenzaktion: die Vernichtung der polnischen Oberschicht im Gau Danzig-Westpreusen" VDM Verlag Dr. Müller, ISBN 3-639-04721-4 ISBN 978-3639047219
  38. ↑ Fischel, Jack (1998).
  39. ↑ Kaplan, Robert.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pogrom
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pogrom&oldid=31446891»