Campionat d'Europa de waterpolo femení

Campionat d'Europa de waterpolo femení
Tipus	campionat europeu
Esport	waterpolo
Organitzador	Lliga Europea de Natació
Localització i Dates
Vigència	1985 –
Freqüència	biennal
Número d'edició	26
Competició
Primer lloc	Països Baixos (6è) ; (2024);
Dades estadístiques
Més títols	Països Baixos (6)

Aquest article és sobre la competició femenina. Per a la competició masculina, vegeu Campionat d'Europa de waterpolo masculí

El Campionat d'Europa de waterpolo (oficialment en anglès: Women's European Water Polo Championship) és una competició internacional de waterpolo de seleccions nacionals. De caràcter bianual, és organitzat per Lliga Europea de Natació i es celebrà per primer cop l'any 1985 a Oslo.^[1] Hi participen setze seleccions nacionals agrupats en quatre grups. Disputen una primera fase en format de lligueta i els dos millors classificats de cadascun del grups accedeixen a la segona fase. Els vuits equips classificats disputen els quarts de final, semifinal i final. El guanyador de la competició és declarat campió d'Europa i, en any olímpic, té dret a participar als Jocs Olímpics.

El dominador històric de la competició és la selecció neerlandesa amb sis títols. tres de forma consecutiva entre 1985 i 1989. Itàlia amb quatre (1995, 1997, 1999, 2003), Rússia (2006, 2008, 2010) i Hongria (1991, 2001, 2016) amb tres títols respectivament, són les seleccions més reixides del campionat. La selecció espanyola, històricament formada una gran majoria de jugadores de waterpolo catalanes, s'ha proclamat campiona d'Europa en tres ocasions (2014, 2020, 2022).^[2] També ha aconseguit dues medalles d'argent (2008, 2024) i una de bronze (2018).

Historial

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga
(p.) = Penals

Edició	Any	Final			Medalla de bronze			Seu	refs.
Edició	Any	Campió	Res.	Subcampió	3r lloc	Res.	4t lloc	Seu	refs.
I	1985	Països Baixos	lligueta	Hongria	Alemany Occidental	lligueta	Noruega	Oslo
II	1987	Països Baixos	lligueta	Hongria	França	lligueta	Alemany Occidental	Estrasburg
III	1989	Països Baixos	14–11	Hongria	França	10–9 (p.)	Itàlia	Bonn
IV	1991	Hongria	11–8	Països Baixos	Itàlia	9–5	França	Atenes
V	1993	Països Baixos	13–8	Rússia	Hongria	8–7	Itàlia	Sheffield
VI	1995	Itàlia	7–5	Hongria	Països Baixos	8–3	Grècia	Viena
VII	1997	Itàlia	6–5	Rússia	Països Baixos	10–5	Espanya	Sevilla	^[3]
VIII	1999	Itàlia	10–9 (prò.)	Països Baixos	Rússia	7–5	Hongria	Prato
IX	2001	Hongria	10–8	Itàlia	Rússia	8–5	Grècia	Budapest
X	2003	Itàlia	6–5	Hongria	Rússia	7–6	Països Baixos	Ljubljana
XI	2006	Rússia	12–10	Itàlia	Hongria	12–11	Espanya	Belgrad	^[4]
XII	2008	Rússia	9–8	Espanya	Hongria	9–6	Itàlia	Màlaga	^[5]
XIII	2010	Rússia	11–6	Grècia	Països Baixos	14–12	Itàlia	Zagreb
XIV	2012	Itàlia	13–10	Grècia	Hongria	9–8	Rússia	Eindhoven
XV	2014	Espanya	10–5	Països Baixos	Hongria	10–9	Itàlia	Budapest	^[6]
XVI	2016	Hongria	9–7	Països Baixos	Itàlia	10–9	Espanya	Belgrad
XVII	2018	Països Baixos	6–4	Grècia	Espanya	12–6	Hongria	Barcelona	^[7]
XVIII	2020	Espanya	13–12	Rússia	Hongria	10–8	Països Baixos	Budapest	^[8]
XIV	2022	Espanya	9–6	Grècia	Itàlia	16–13	Països Baixos	Split	^[2]
XVI ^{[Nota 1]}	2024	Països Baixos	8–7	Espanya	Grècia	7–6	Itàlia	Eindhoven	^[10]

↑ La 16a edició es decidí celebrar inicialament a Netanya, Israel. Degut a l'esclat del conflicte entre Israel i Gaza de 2023, la LEN i la Federació Israeliana de Natació decidiren renunciar-hi. La seu de la competició es bescanvià a Eindhoven.^[9]

Premis individuals

Les jugadores neerlandeses, com Patricia Libregts (1985, 1987) i Alice Lintaud (1991, 1993), i les hongareses, especialment Rita Keszthelyi (2012, 2014, 2016, 2020, 2024), han sigut històricament les màximes golejadores del campionat. El trofeu a la millor jugadora s'atorgà a partir l'onzena edició. Destaquen la italiana Tania di Mario (2006, 2012) i la catalana Bea Ortiz (2020, 2024) amb dos premis respectivament. També l'han guanyat les catalanes Blanca Gil (2008) i Maica García (2014). Per altra banda, la neerlandesa Laura Aarts ha sigut escollida millor portera del campionat en dues ocasions (2018, 2024) , mentre que la catalana Martina Terré el guanyà el 2022.

Edició	Any	Màxima golejadora		Millor jugadora	Millor portera	refs.
Edició	Any	Nom	Gols	Nom	Nom	refs.
I	1985	Patricia Libregts	28	N/A	N/A
II	1987	Patricia Libregts	22	N/A	N/A
III	1989	Andrea Eke	20	N/A	N/A
IV	1991	Alice Lintaud	22	N/A	N/A
V	1993	Alice Lintaud	31	N/A	N/A
VI	1995	Laure Gotha	27	N/A	N/A
VII	1997	Giusi Malato	26	N/A	N/A
VIII	1999	Karin Kuipers	13	N/A	N/A
		Giusi Malato		N/A	N/A
		Krisztina Szremko		N/A	N/A
IX	2001	Ágnes Primász	14	N/A	N/A
X	2003	Daniëlle de Bruijn	15	N/A	N/A
XI	2006	Ekaterina Pantyulina	18	Tania di Mario	Elena Gigli
XII	2008	Ekaterina Pantyulina	16	Blanca Gil	N/A
XIII	2010	Angeliki Gerolymou	17	N/A	N/A
XIV	2012	Rita Keszthelyi	19	Tania di Mario	N/A
XV	2014	Rita Keszthelyi	19	Maica García	Giulia Gortero
XVI	2016	Rita Keszthelyi	23	Yasemin Smit	Edina Gangl
XVII	2018	Bea Ortiz	25	Sabrina van der Sloot	Laura Aarts	^[7]
XVIII	2020	Rita Keszthelyi	28	Bea Ortiz	Anna Karnaukh
XIV	2022	Gréta Gurisatti	27	Eleftheria Plevritou	Martina Terré	^[11]
XVI	2024	Rita Keszthelyi	21	Bea Ortiz	Laura Aarts	^[10]
		Alina-Ioana Olteanu
		Belen Vosseberg

Referències

↑ «Waterpolo». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^2,0 ^2,1 «Espanya ja és tricampiona d'Europa de waterpolo». Esports À Punt, 10-09-2022. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ González, Elvira. «Las españolas hacen historia» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 23-08-1997. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ S.D.. «Las españolas son cuartas tras plantar cara a Hungría» (en castellà). Mundo Deportivo p. 52, 10-09-2006. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ «España se queda a las puertas del oro tras perder la final ante Rusia (8-9)» (en castellà). 20minutos, 12-07-2008. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ Masana, Àlex. «Vals daurat al Danubi». L'Esportiu, 27-07-2014. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ ^7,0 ^7,1 «La selecció espanyola es penja el bronze en l'europeu». L'Esportiu, 27-07-2018. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ «La selecció espanyola de waterpolo es penja l'or a l'Europeu | betevé». betevé, 25-01-2020. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ «European Water Polo Championships to go ahead in January 2024 with two co-hosts». LEN, 17-11-2023. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ ^10,0 ^10,1 Agustí, Xavier. «Destronat a Eindhoven». L'Esportiu, 14-01-2024. [Consulta: 18 gener 2024].
↑ «Spain retains the title, fourth silver for Greece, Italy on the podium after six years – Split 2022, day 14» (en anglès). LEN - European Aquatics, 09-09-2022. [Consulta: 20 gener 2024].

[10] La 16a edició es decidí celebrar inicialament a Netanya, Israel. Degut a l'esclat del conflicte entre Israel i Gaza de 2023, la LEN i la Federació Israeliana de Natació decidiren renunciar-hi. La seu de la competició es bescanvià a Eindhoven.^[9]

[1] «Waterpolo». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[:0-2] 2,0 ^2,1 «Espanya ja és tricampiona d'Europa de waterpolo». Esports À Punt, 10-09-2022. [Consulta: 18 gener 2024].

[3] González, Elvira. «Las españolas hacen historia» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 23-08-1997. [Consulta: 18 gener 2024].

[4] S.D.. «Las españolas son cuartas tras plantar cara a Hungría» (en castellà). Mundo Deportivo p. 52, 10-09-2006. [Consulta: 18 gener 2024].

[5] «España se queda a las puertas del oro tras perder la final ante Rusia (8-9)» (en castellà). 20minutos, 12-07-2008. [Consulta: 18 gener 2024].

[6] Masana, Àlex. «Vals daurat al Danubi». L'Esportiu, 27-07-2014. [Consulta: 18 gener 2024].

[:2-7] 7,0 ^7,1 «La selecció espanyola es penja el bronze en l'europeu». L'Esportiu, 27-07-2018. [Consulta: 18 gener 2024].

[8] «La selecció espanyola de waterpolo es penja l'or a l'Europeu | betevé». betevé, 25-01-2020. [Consulta: 18 gener 2024].

[9] «European Water Polo Championships to go ahead in January 2024 with two co-hosts». LEN, 17-11-2023. [Consulta: 18 gener 2024].

[:1-11] 10,0 ^10,1 Agustí, Xavier. «Destronat a Eindhoven». L'Esportiu, 14-01-2024. [Consulta: 18 gener 2024].

[12] «Spain retains the title, fourth silver for Greece, Italy on the podium after six years – Split 2022, day 14» (en anglès). LEN - European Aquatics, 09-09-2022. [Consulta: 20 gener 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[Nota 1]

[10]

[9]

[11]