Música lleugera

gènere musical
(S'ha redirigit des de: Cançó lleugera)

La música lleugera (en anglès: easy listening, incloent-hi també el terme mood music[1]) és un gènere de música popular[2][3][4] i de format radiofònic, que es caracteritza per tenir melodies simples, enganxoses i relaxades, amb harmonitzacions senzilles i instrumentació poc cridanera, que va evolucionar a partir de la música swing i la composta per a big band, i que la seva màxima popularitat va tenir lloc entre els anys 50 i 70 del segle xx.[5] Està relacionat amb la música Middle of the road (MOR)[6] i inclou enregistraments instrumentals de estàndards, cançons d'èxit, veus no rock i versions instrumentals de cançons populars de rock seleccionades. Es concentra principalment en la música anterior a l'era del rock and roll, característicament en la música dels anys 40 i 50. Es va diferenciar del format majoritàriament instrumental de música bella per la seva varietat d'estils, incloent un percentatge de veus, arranjaments i tempos per adaptar-se a diverses parts del dia d'emissió. El gènere inclou dos tipus diferents: l'instrumental i el vocal.

Infotaula de gènere musicalMúsica lleugera
OrigenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Creació1948 Modifica el valor a Wikidata
Part demúsica popular Modifica el valor a Wikidata

La música senzilla d'escoltar sovint es confon amb la música lounge, però tot i que era popular en alguns dels mateixos llocs, estava pensada per a ser escoltada per gaudir més que com a so de fons.

Terminologia modifica

El terme «música lleugera» s'ha associat erròniament amb gèneres com ara el soft rock, el soft pop, el jazz i fins i tot a la música new age, i això perquè la seva definició ha de ser necessàriament bastant àmplia.

El terme easy-listening és similar a allò que hom ha denominat lounge music (‘música per a saló’) o core lounge, tot i que aquestes formes musicals estan més relacionades amb el jazz en comparació amb la big band i el swing. Hom es refereix sovint a l'easy-listening com a nostalgic music, ja que hi tendeixen els oients de més edat.

En certs àmbits, la música lleugera és considerada kitsch (de mal gust).

En anglès se la denomina

Als països angloparlants també està relacionada amb la beautiful music (‘música bonica’) i la light music (‘música lleugera’). La beautiful music és un subgrup de música lleugera, que -en ser un format de ràdio-, té estàndards rígids d'instrumentació (per exemple: poc o gens de saxo) i restriccions sobre quantes obres vocals es poden emetre per hora. De vegades se l'anomena Nostalgia music («nostalgia» en castellà en l'original).

Freqüentment les cançons de música lleugera són versions instrumentals de cançons populars dels anys seixanta i setanta. El format de ràdio «música lleugera» ha estat gairebé completament reemplaçat pel format Lite AC (forma col·loquial de light adult contemporary music (música contemporània lleugera per a adults).[7]

Artistes de música lleugera reconeguts modifica

Orquestres i directors d'orquestra de música lleugera modifica

Pianistes de música lleugera modifica

Guitarristes de música lleugera modifica

Altres instrumentistes de música lleugera modifica

Grups vocals de música lleugera modifica

Cantants amb moltes obres de música lleugera modifica

Cantants amb algunes obres de música lleugera modifica

Notes i referències modifica

  1. Musiker, Naomi; Musiker, Reuben. Conductors and Composers of Popular Orchestral Music: A Biographical and Discographical Sourcebook. Routledge, 2014, p. 16. ISBN 978-1-135-91770-8. «Mood music has come to be known as easy-listening music; however ... in the strict sense of the term, mood music means background music written for radio and television programs (including 'commercials'), as well as feature, documentary and newsreel films.» 
  2. «BBC Four - the Joy of Easy Listening».
  3. «What is Easy Listening Music?».
  4. «Easy Listening Music Genre Overview».
  5. Lanza, Joseph. «Chapter 16: Zing! Went the Strings». A: Sound Unbound: Sampling Digital Music and Culture. MIT Press, 2008, p. 161. ISBN 978-0-262-63363-5. 
  6. Keightley, Keir. «Easy-Listening». A: Continuum Encyclopedia of Popular Music of the World Volume 8: Genres: North America. A&C Black, 2012, p. 192. ISBN 978-1-4411-4874-2. 
  7. Radio Station Format Guide

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica