Can Boy

edifici de la Bisbal d'Empordà

Can Boy és una obra del municipi de la Bisbal d'Empordà inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Boy
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteMartí Sureda i Deulovol Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXIX
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. de l'Aigüeta, 34. La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà)
Map
 41° 58′ N, 3° 02′ E / 41.96°N,3.04°E / 41.96; 3.04
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC6928 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Edifici d'estructura simètrica, format per un cos principal, de planta quadrada, i cossos laterals a banda i banda, més baixos que el central i amb galeries d'arcs de mig punt. El cos central és de planta baixa i dos pisos, i els laterals de planta baixa i un pis. La façana del cos central està dividida verticalment en tres parts, a la central de les quals és situada la porta d'accés. Tots els cossos es troben coronats per baranes de ceràmica. El conjunt es trobava inicialment envoltat de jardins, en l'actualitat desapareguts.[1]

Història modifica

Can Boy, actualment coneguda com a Can Balaguer, va ser bastida per Agustí Boy i Deulofeu, fill de Palamós i establert a Cuba, on es va enriquir. De retorn a Catalunya va establir-se a la Bisbal. El 20 de març del 1867 el matrimoni format per Agustí Boy i Antònia González Acuña, oriünda de Matanzas, va adquirir la casa i terres de l'antic Mas Calonge, documentat des de segle xiv. La vella masia, que havia estat reformada l'any 1849, segons consta encara a la llinda de la porta d'accés, va ser ampliada amb els cossos laterals, que recordaven el país de procedència de la senyora i que eren del mateix estil que els de la casa de la família Martí-Sorias, també d'"americanos". Sembla probable, per les coincidències estilístiques, que ambdós edificis fossin bastits pel mateix arquitecte, Sureda i Deulovol, encara que no s'ha trobat documentació al respecte. Agustí Boy va dur a terme importants obres d'urbanització en els terrenys de l'antic mas, a partir del 1880.[1]

En l'actualitat, Can Boy és utilitzada com a habitatge i magatzem de transports.[1]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Boy
  1. 1,0 1,1 1,2 «Can Boy». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].