Canavesita

La canavesita és un mineral de la classe dels borats. Va rebre el seu nom l'any 1978 per Giovanni Ferraris, Marinella Franchini-Angela i Paolo Orlandini per la seva localitat tipus, el túnel de Vola Gera, al districte Canavese, Torí, Itàlia.

Canavesita
Cristalls de canavesita de la localitat tipus
Fórmula química	Mg₂(HBO₃)(CO₃)·5H₂O
Epònim	Canavese i lloc de descobriment
Localitat tipus	mina Brosso, Cálea, Léssolo, Districte de Canavese, Província de Torí, Piemont, Itàlia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.H0.50
Nickel-Strunz 9a ed.	6.HA.50
Dana	17.1.8.1
Heys	10.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 23,49Å; b = 6,16Å; c = 21,91Å; β = 114,91°
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,485 nβ = 1,494 nγ = 1,505
Birefringència	δ = 0,020
Angle 2V	calculat: 86°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1977-025
Any d'aprovació	1977
Símbol	Cnv
Referències

Característiques

La canavesita és un borat de fórmula química Mg₂(HBO₃)(CO₃)·5H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1977. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma fibrosa [010], amb cristalls pseudohexagonals aplanats, de fins a 3 mm, típicament en agregats en forma de roseta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la canavesita pertany a «06.H - Borats sense classificar», juntament amb els següents minerals: braitschita-(Ce), ekaterinita i qilianshanita.

Formació i jaciments

És un mineral secundari poc freqüent que es troba a la intempèrie en skarns de ludwigita-magnetita, minerals amb els que acostuma a trobar-se associada. Va ser descoberta l'any 1977 a la mina Brosso, a Cálea, Léssolo (Província de Torí, Piemont, Itàlia). També ha estat descrita a la mina Sterling, a Sterling Hill (Nova Jersey, Estats Units).