Capella de la Mare de Déu de la Victòria

La Capella de la Mare de Déu de la Victòria és una església amb elements romànics i gòtics de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. És l'única part que s'ha conservat del desaparegut Palau Reial Menor, la seu de la comanda o convent de l’orde del Temple a Barcelona.

Infotaula d'edifici
Capella de la Mare de Déu de la Victòria
Capella del Palau (II).jpg
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegle XIII; 1542-47; 1868
Característiques
Estil arquitectònicRomànic, gòtic tardà
Andreu Matxí, Elies Rogent
Ubicació geogràfica
LocalitzacióC. Ataülf, 4 - c. Palau, 3
 41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 41″ E / 41.381482°N,2.178154°E / 41.381482; 2.178154Coord.: 41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 41″ E / 41.381482°N,2.178154°E / 41.381482; 2.178154
BCIL
IdentificadorIPAC: 40298

DescripcióModifica

L'edifici conegut com a Antiga capella del Palau té els seus orígens al segle xiii, reformada entre 1542 i 1547 i restaurada per Elies Rogent el 1868, avui dia es coneix com a Mare de Déu de la Victòria.[1]

La capella es localitza a una illa de cases emmarcada pels carrers del Palau, de la Comtessa i Ataülf, obrint la seva façana (amb el número 4) a aquesta última.[1]

Es tracta d'un edifici de nau única amb capelles laterals i tres trams, coberts amb volta de creueria i separats per arcs faixons de mig punt rebaixat, els quals tenen la seva continuïtat al mur a través d'unes pilastres de secció quadrada.[1]

El presbiteri es presenta com un espai ampli, de capçalera plana i cobert amb una volta estrellada; tot i que el tram immediat està cobert amb una volta de creueria, presenta diversos arcs entrellaçats rematats amb un floró que tenen únicament una funció decorativa i no pas estructural. Al mur del presbiteri es conserva la Verge de la Victòria, una imatge d'alabastre del segle XVI.[1]

A sengles costats de la nau central es disposen tres capelles, cobertes amb volta de creueria i obertes a la nau a través d'arcs conopials; les de la dreta comunicades entre si a través d'unes petites obertures d'arcs de mig punt que semblen ser fruit d'una reforma posterior. Al damunt d'aquestes capelles es disposen unes tribunes en voladís amb llosana i barana de pedra, unides entre si per un pas i obertes a la nau amb un arc lobulat.[1]

L'actual façana -fruit de diverses intervencions- s'obre al carrer Ataülf i es presenta parcialment revestida amb un arrebossat de tonalitat marró. Tot sembla indicar que l'únic element original conservat (tot i que mogut) és la portalada, amb arc de mig punt, arquivoltes esculpides i mènsules figuratives. La porta es troba emmarcada i rematada per un element triangular que recorda en certa manera un frontó. La façana es remata amb un coronament triangular on es disposen dues filades d'arcuacions ascendents que prenen com a referència alguns models romànics pirinencs. Per contra, la resta d'elements, com les finestres i la rosassa, són resultat de la restauració del segle xix.[1]

HistòriaModifica

La història d'aquest edifici discorre en bona part paral·lela a la del Palau Reial Menor de Barcelona, també conegut com a Palau de la Comtessa, desaparegut al segle xix.[1]

Sembla que la construcció de la capella té a veure amb la donació "d'una casa emmurallada i emmerletada construïda parcialment en els murs de l'antiga muralla romana i tocant al castell de Regomir", que un tal Ramon Massanet havia fet a l'Ordre del Temple. Les obres haurien començat cap al 1245. Quan l'Ordre dels Templers va ser dissolta, l'edifici va passar a diferents propietaris -entre ells l'ordre dels Cavallers de Sant Joan de l'Hospital- fins que finalment va convertir-se en part del que es va anomenar Palau Reial Menor, enderrocat al 1858.[1]

Al segle xvi, el Palau Reial Menor era ja propietat dels Requesens, els quals van encarregar al Mestre Andreu Matxí la reforma de la capella (1542-1547).[1]

Un dels elements més reformats és la façana; el 1868 l'arquitecte Elies Rogent va dirigir el projecte de restauració del frontis del carrer Ataülf. En aquesta nova façana, Rogent va incorporar les restes d'una antiga porta lateral del segle xiii, d'arquivoltes treballades i amb mènsules figurades, que avui dia es veuen. També va realitzar de vell nou les finestres, la rosassa i el coronament de l'edifici.[1]

A l'interior encara es conserva la Verge de la Victòria, una imatge d'alabastre contractada el 1556 junt amb uns retaules de fusta a Martí Díez de Liatzasolo. El retaule major, pintat cap al 1576 per Isaac Hermes Vermei, es perdé el 1936.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Capella de la Mare de Déu de la Victòria». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella de la Mare de Déu de la Victòria