Capriccio (Strauss)

Capriccio, op. 85, és una òpera en un acte i 13 escenes composta per Richard Strauss, amb llibret en alemany escrit entre el mateix compositor i el director Clemens Krauss.[3] Es va estrenar al Teatre Nacional de Múnic el 28 d'octubre de 1942.

Infotaula de composicióCapriccio

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorRichard Strauss Modifica el valor a Wikidata
LlibretistaStefan Zweig, Joseph Gregor, Clemens Krauss, Richard Strauss i Hans Swarowsky Modifica el valor a Wikidata
Llengua del terme, de l'obra o del nomalemany Modifica el valor a Wikidata
Basat enPrima la musica e poi le parole Modifica el valor a Wikidata ()
Creació1940 al 3 d'agost de 1941[1]
Data de publicaciósegle XX Modifica el valor a Wikidata
Parts1 acte i 13 escenes
Dedicat aClemens Krauss Modifica el valor a Wikidata
PersonatgesItalian singer (en) Tradueix, Italian singer (en) Tradueix, Monsieur Taupe (en) Tradueix, The Countess (en) Tradueix, The Major-Domo (en) Tradueix, Flamand (en) Tradueix, Olivier (en) Tradueix, Clairon (en) Tradueix, La Roche (en) Tradueix, The Count (en) Tradueix i Musiciens et serviteurs (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena28 octubre 1942 Modifica el valor a Wikidata
EscenariTeatre Nacional de Múnic Modifica el valor a Wikidata, Múnic Modifica el valor a Wikidata
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu31 de gener de 1991[2]
Musicbrainz: bbf9e9f9-8ca4-4f80-89b5-5c72b4da497d IMSLP: Capriccio,_Op.85_(Strauss,_Richard) Modifica el valor a Wikidata

És l'última de les òperes escrites per Strauss, estrenada set anys abans de la mort de l'autor, el qual la va subtitular «Una peça conversacional per a música».

Capriccio es basa en una pregunta que, històricament, ha perseguit la història de l'òpera: què ha de predominar, la paraula o la música?[4] Les paraules i la música, sens dubte, s'uneixen per crear l'òpera, un gènere artístic únic. Capriccio té reputació com a òpera «per a entesos», una òpera sobre l'òpera per a amants del gènere.

Representacions modifica

«Aquesta no és una peça per a un públic de 1.800 persones per nit. Potser només una menja per a sibarites culturals», opinava Strauss respecte de la seva última comèdia. Però el gran èxit en l'estrena celebrada a l'Staatsoper de Baviera de Múnic el 28 d'octubre de 1942, va semblar desmentir aquestes paraules. I un interès sostingut en innombrables centres operístics manté aquesta obra de comiat en el repertori viu dels escenaris musicals.[5]

Sembla mentida, però en plena massacre, amb Múnic amenaçada per les bombes, es va estrenar Capriccio. Serà l'última, ja no compondrà cap més òpera, tot i que encara s'estrenarà algun títol seu inèdit després de la seva mort (Die Liebe der Danae). És el seu testament, diuen. No obstant això, encara li queden set anys de vida. I en menys de tres anys després d'aquella estrena succeiran coses terribles per a Alemanya (fins al moment, les coses terribles les ha infligit el Reich als altres), tantes que Strauss va tenir raons de sobres, a més d'edat suficient, per compondre un autèntic testament davant del desastre del seu país i el desastre d'Europa, un desastre que en bona part es resumeix en la destrucció de Dresden. Per això, l'autèntic testament de Richard Strauss és Metamorphosen, una densa seqüència, un duel per a cordes ple de calma i també d'intensitat subterrània, sense arestes aparents, un confessat rèquiem per Dresden. Per fi, el testament de veritat, el testament últim, el constitueix aquesta bellíssima i punyent seqüència de quatre cançons, els Vier letzte Lieder.[6]

Personatges modifica

Elenc estrena, 28 d'octubre de 1942
(dir. Clemens Krauss)
La Comtessa soprano Viorica Ursuleac
Clairon, una actriu contralt Hildegard Ranczak
Flamand, un músic tenor Horst Taubmann
Olivier, un poeta baríton Hans Hotter
El Comte, germà de la comtessa baríton Walter Höfermeyer
La Roche, director d'un teatre baix Georg Hann
Monsieur Taupe tenor Karl Seydel
Cantants italians soprano, tenor Irma Beilke, ???
El Majordom baix Georg Wieter
Vuit servents quatre tenors, quatre baixos
Tres músics violí, violoncel, clavicordi

Discografia de referència modifica

DVD

Referències modifica

  1. Ruffin, Gianni. «Capriccio in breve» (en italià). Teatro La Fenice. Arxivat de l'original el 20 d'octubre 2016. [Consulta: 17 maig 2017].
  2. Mallofré, Albert. «Entrevista a Uwe Mund» (en castellà). La Vanguardia, 31-01-1991. [Consulta: 17 maig 2017].
  3. Anderson, David E. «Review of '"Fürs Wort brauche ich Hilfe: Die Geburt der Oper Capriccio von Richard Strauss und Clemens Krauss" by Kurt Wilhelm». Notes (Second Series), 48, 3, març 1992, pàg. 876–879 [Consulta: 18 maig 2008].
  4. Carsen, Robert. «Assaig de l'òpera» (en francès). Les amis de l'opéra. [Consulta: 17 maig 2017].[Enllaç no actiu]
  5. Pahlen, 2004.
  6. Martín Bermúdez, Santiago. «Ressenya de l'òpera» (en castellà). La Quinta de Mahler.

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica