Carles Canut i Bartra
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Carles Canut i Bartra (Gerri de la Sal, 23 de setembre de 1944 - Gerri de la Sal, 27 de setembre de 2018) va ser un actor català.[1][2]
A l'entrega de la Creu de Sant Jordi (2016) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 setembre 1944 Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) |
Mort | 27 setembre 2018 (74 anys) Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) |
Causa de mort | càncer |
Activitat | |
Ocupació | actor |
Família | |
Cònjuge | Katy Blanco |
Fills | Carlota Canut Farré Christian Canut Cèsar Canut Claudia Canut |
Pares | Carme Bartra i García Cèsar Canut i Vidal |
Premis | |
| |
Començà la carrera artística el 1963 i des d'aleshores feu més de 100 estrenes i prop de 7.000 funcions. Fou sotsdirector del grup de teatre Rajatabla de l'Ateneu de Caracas, amb el qual recorregué 21 països, i cofundador de GOGO Teatre Experimental Independent, que funcionà entre 1963 i 1965. Feu teatre, cinema, televisió i doblatge. Aparegué en sèries de TV3 com Lo Cartanyà (2006), Plats bruts (1999) o Vostè jutja (1985), on interpretà el personatge "Rafeques", que li donà gran popularitat.[3]
Fou membre titular de la Companyia del Teatre Romea i director adjunt de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques fins que fou nomenat director, en substitució de Miquel Lumbierres. El 2008 obtingué el Premi Max al millor actor de repartiment per Plataforma, i feu el seu discurs d'agraïment íntegrament en català.[4]
A la dècada de 1990, impulsà la plataforma independent Les Propostes del Pallars que, entre d'altres activitats que realitzà fou la convocatòria d'un cicle de debat sobre el futur del Pallars al segle XX amb polítics de l'actualitat del moment, com ara Joan Saura (ICV-EUiA), Josep Lluís Carod-Rovira (ERC), Alberto Fernández Díaz (PP), Pasqual Maragall (PSC), Artur Mas (CDC) o Josep Antoni Duran i Lleida (UDC).[5]
Morí el 27 de setembre de 2018, als 74 anys, després de patir de malaltia de càncer.[6][7]
Trajectòria teatral
modifica1963 - 1970 (Espanya)modifica
1973 - 1983 (Veneçuela)modifica
|
1983 en endavant (Espanya)modifica
|
Trajectòria a la Fundació Romea per a les arts escèniques
modificaLectures dramatitzades com a director
modificaLectures dramatitzades com a actor
modifica- My Zinc Bed, de David Hare, direcció de Mingo Ràfols
- Poetas dramaturgos, d'Anna Güell, direcció d'Anna Güell
- El cafè de Goldoni, de Carlo Goldini, direcció de Joan Ollé
- El teatre burlesc català del s. XVIII, de Serafí Pitarra, direcció de Xavier Albertí
- Feliç centenari, Mr. Welles!, d'Esteve Riambau, direcció d'Esteve Riambau
Trajectòria cinematogràfica
modifica- L'aire d'un crim (1988) d'Antonio Isasi Isasmendi
- Don Jaume el conquistador (1994) d'Antoni Verdaguer
Referències
modifica- ↑ «Carles Canut i Bartra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mor l'actor i director del Teatre Romea, Carles Canut». Ara.cat.
- ↑ «TV3 - 25 anys. Programes». CCRTV Interactiva, 2008. [Consulta: 15 gener 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Carles Canut defensa poder parlar en català a Sevilla». E-notícies, 19-02-2008. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2018. [Consulta: 15 gener 2012].
- ↑ «El Pallars proposa». El Temps. Edicions del País Valencià, núm. 879, 17-23 abril 2001, pàg. 10.
- ↑ «Mor l'actor i director de teatre Carles Canut als 74 anys». DiariJornada.coop, 27-09-2018. Arxivat de l'original el 1 d'octubre 2018. [Consulta: 1r octubre 2018].
- ↑ «Mor Carles Canut, l'actor i director artístic del Teatre Romea». CCMA.cat, 27-09-2018. [Consulta: 1r octubre 2018].