Carles Porta i Gaset
Carles Porta i Gaset (Vila-sana, Pla d'Urgell, 1963) és un periodista, productor, director, guionista i escriptor català.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1963 (57/58 anys) Vila-sana (Pla d'Urgell) |
| Activitat | |
| Ocupació | Periodista, escriptor i director de televisió |
| Ocupador | Catalunya Ràdio TV3 |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis
| |
Darrerament ha saltat a la fama per l’èxit del seu programa Crims a TV3 i Catalunya Ràdio i pels podcasts “Tor, tretze cases i tres morts” i “El segrest” emesos a Catalunya ràdio. També destaquen els seus llibres “Tor, tretze cases i tres morts” (La Campana i Anagrama) i “La farmacèutica, 492 dies segrestada” (La Campana i Reservoir Books).
TrajectòriaModifica
Com a periodista va fer els primers passos al diari lleidatà Segre. Al 1990 va entrar a Tv3 on va treballar a la delegació de Lleida i després, al serveis informatius centrals i al 30 Minuts. Va formar part dels equips d’enviats especials en conflictes bèl·lics com els de Bòsnia, Ruanda, Kosovo o el Pròxim Orient, entre d'altres. Essent treballador del mateix canal va crear i dirigir el programa Efecte Mirall.
No forma part de la plantilla de TV3 des del 2005.
Al 2005 va irrompre al panorama literari català amb el llibre TOR, tretze cases i tres morts publicat amb La Campana. Tant pel que fa a la crítica – el van arribar a anomenar «el Truman Capote català»– com pel que fa als lectors, Tor es va convertir en tot un fenomen amb més de 50.000 llibres venuts i va ser traduït al castellà (Anagrama, 2006) i a l’alemany (Berlin Verlag, 2007). Està considerat un llibre de referència de la no ficció o del periodisme literari o narratiu.
Ha publicat El club dels perfectes (La Campana, 2010) –premi Pere Quart d'Humor i Sàtira– i Fago en català i castellà (La Campana 2012), que va rebre el premi Huertas Clavería. Més recentment ha escrit títols com L'amic president (La Campana, 2016), Li deien pare (Pòrtic/Península, 2016), premi Godó de Reporterisme i “El dia que vaig marxar” (Fanbooks 2016).
Carles Porta, des de la productora Antàrtida, va fer programes com Picalletres o Bocamoll, nombrosos reportatges i va participar com a productor, guionista i director en el llargmetratge Segon Origen, que havia de dirigir Bigas Luna, però va morir poc abans del rodatge. També va dirigir la sèrie de docu-ficció històrica Comtes, l’origen de Catalunya.
Porta també s’ha convertit en un referent en el mon del podcast. Va començar amb la sèrie Le llamaban padre , per a Podiumpodcast i després s’hi ha afegit “Tor, tretze cases i tres morts” i “El segrest” per a Catalunya Ràdio. Al juny de 2018, el podcast Tor, tretze cases i tres morts a Catalunya Ràdio va tenir més 288.000 reproduccions d'àudio a la carta en poc més de dos mesos. El seu últim programa en aquest mateix format és El segrest a Catalunya Ràdio, on narra la història del segrest de la farmacèutica d’Olot, Maria Àngels Feliu, amb una sèrie podcast de 25 episodis enregistrada amb so immersiu binaural. Va tenir 500.000 descàrregues en un mes.
L'èxit actual del programa Crims, (2019-2021) amb tres temporades a Catalunya Ràdio i dues a TV3, ha tornat a posar de manifest l’acceptació́ i l'entusiasme de l'audiència per la manera d'explicar històries de Carles Porta. En cadascun dels casos reals de la versió televisiva de Crims, hi ha l'estil narratiu i el segell de Porta, que dirigeix, narra i introdueix els espectadors en els laberints de cada història. També ha publicat amb La Campana el llibre “Crims amb Carles Porta”.
Al març de 2021 ha publicat el llibre La farmacèutica en català amb La Campana i en castellà amb Reservoir Books, on narra el segrest de Maria Àngels Feliu a través d’una història més madura i arrodonida i amb més detalls dels que apareixen al podcast. L’objectiu és el d’explicar tot el què va succeir realment com no s’havia fet fins ara, des de la perspectiva de la víctima.
Els darrers projectes audiovisuals els ha fet amb l’ajuda de l’equip de l’empresa TRUE CRIME FACTORY, especialitzada en crims reals.
TorModifica
Els seus treballs al voltant de la història de Tor, un petit poble dels Pirineus catalans on es van produir una sèrie de crims relacionats amb la propietat d'una muntanya, han estat els que l'han fet més popular. Primerament va fer un reportatge pel programa 30 minuts,[2] però de seguida quedà atrapat per la història i seguí investigant. Conegué molts dels protagonistes dels fets i recollí prou informació per poder escriure la narració literària Tor: tretze cases i tres morts, que fou un èxit de vendes.[3] L'any 2017, Porta declarà haver acumulat encara molta més informació relacionada amb l'afer, amb la qual havia pogut, finalment, descobrir la identitat de l'assassí de Josep Montané. No en va revelar, però, el nom.[4]
FilmografiaModifica
- 2015: Segon origen, pel·lícula, director i productor.
- 2017: Comtes, minisèrie, director.
- 2019: Crims, sèrie, director, guionista i productor.
Premis i reconeixementsModifica
- 2010 - Premi Pere Quart d'humor i sàtira per El Club dels Perfectes.[5]
- 2012 - Premi Huertas Claveria de periodisme, per Fago[6]
- 2015 - Premi Godó de periodisme per Le llamaban padre[7]
ReferènciesModifica
- ↑ «Carles Porta i Gaset». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
- ↑ Més informació Arxivat 2007-10-10 a Wayback Machine. sobre el reportatge Tor: La muntanya maleïda.
- ↑ Porta, Carles. Tor, tretze cases i tres morts. Edicions la Campana, 2005. ISBN 84-95616-85-8.
- ↑ «Carles Porta: ‘Crec que sé qui és l'assassí de Tor’». Vilaweb.cat, 17-04-2017.
- ↑ Diari de Girona, Carles Porta i Gaset guanya el Premi Pere Quart. Consulta 02/12/2010.
- ↑ Carles Porta guanya el premi Huertas Claveria de periodisme amb "Fago"
- ↑ «Carles Porta gana el Premio Godó de Periodismo por el caso Castelldans». La Vanguardia.