Comtes és una minisèrie documental sobre els orígens de la nació catalana.[1] Cada un dels quatre episodis narra els esdeveniments més importants durant els regnats dels comtes Guifré el Pelós, Guifré Borrell, Sunyer I i Borrell II. Els comtes, inicialment administradors del rei franc, anirien aconseguint més i més poder fins a deslligar-se definitivament de l'Imperi Carolingi.[2]

Infotaula de sèrie de televisióComtes
Comtes.png
GènereHistòric
Època d'ambientacióSegles IX i X
Espai d'ambientacióCatalunya
DirectorCarles Porta
ProductorLa Xarxa
Actors
PaísCatalunya
Llengua originalcatalà
Canal originalLa Xarxa
Primer episodi27 de desembre de 2017
Últim episodi30 de desembre de 2017
Episodis4
Més informació
Web oficialWeb oficial

Els episodis duren 30 minuts, estan dirigits per Carles Porta i escrits conjuntament amb Albert Sánchez Piñol. Cada capítol és presentat per l'actriu Marta Marco i combina la ficció dramàtica amb escenes de combat i amb el testimoni de sis historiadors experts en l'època. Realitzada per Antàrtida Produccions, Comtes fou produïda per La Xarxa i és la tercera sèrie històrica que produeix la cadena; després de Somiar un país, construir un somni, sobre la Mancomunitat de Catalunya, i 1714, la Guerra a comarques, sobre la Guerra dels catalans.[3]

El primer episodi es va emetre el 27 de desembre del 2017 a les televisions locals i al canal 159 de Movistar+.[4][5] També se'n va fer una versió radiofònica que es va emetre per les emissores radiofòniques locals.[3] Posteriorment, el 29 de març del 2018, Comtes també es va estrenar a TV3, on va aconseguir un bon resultat d'audiència del 15,3%.[6][7]

CapítolsModifica

Inicialment, la sèrie volia cobrir els esdeveniments que es van succeir durant el regnat de tots els comptes. Al final, per limitacions pressupostàries es va limitar a quatre comtes, cada un amb el seu propi episodi de trenta minuts, intentant representar tant bé com fos possible l'arquitectura, la vestimenta i el parlar de l'època.[8] Els capítols es van rodar a diferents localitzacions del Gironès (Girona) i el Pla de l'Estany (Sant Miquel de Campmajor).[9]

Capítol 1. Els inicis dels inicis

Guifré I de Barcelona no pot evitar que els pagesos del seu territori avancin cap a territori sarraí buscant noves terres de conreu, tot i que el rei franc li ordena evitar conflictes. Les valls estan massa poblades i no hi ha prou terreny de cultiu per a tothom. Els pagesos, més decidits que el propi comte, avancen cap al territori fronterer tot i saber que això provocarà als andalusins, que tenen com a capital Lleida.

Davant d'aquesta situació, Guifré escull defensar els seus pagesos i encapçala la conquesta de les noves terres. Els andalusins, per aturar l'avenç dels pagesos del nord, decideixen enfrontar-se al comte de Barcelona. Durant un d'aquests combats, Guifré és ferit de mort pel valí de Lleida, el cabdill musulmà defensor de la frontera d'al-Àndalus.[10]

Ja al llit de mort, Guifré nomenà comte el seu fill, Guifré II. Sovint aquest gest es considera l'origen del casal de Barcelona, ja que fins aleshores era el rei franc qui designava els comtes, que podien no ser els descendents dels comtes anteriors. Això va causar el pànic a la cort, ja que no sabien com reaccionaria el rei carolingi davant d'aquesta situació, si validant el nomenament o declarant-los la guerra.[11]

Capítol 2. O comte o res

Després de la mort del Pelós, Guifré II de Barcelona, el seu fill, es troba en una situació molt complicada. Pel sud s'ha d'enfrontar a les constants ràtzies dels sarraïns que assolen els territoris fronterers. Per l'altra banda el seu càrrec no ha estat autoritzat pel rei franc, fet pel qual podria ser acusat de traïció i executat. Això, a més a més, genera tensions familiars internes amb Sunyer II d'Empúries-Rosselló i també amb l'església.[12]

Guifré Borrell aconseguí sortejar la situació, visitant el rei Carles III de França i sent autoritzat com a comte de Barcelona, Girona i Osona, i alhora mantenint a ratlla els atacants del sud.[11]

Capítol 3. Triomf i tragèdia

El tercer capítol de la sèrie tracta sobre Sunyer I, el fill petit de Guifré el Pilós, que governà quan el seu germà gran morí sense descendència masculina. Durant el seu regnat es reactivaria la conflictivitat fronterera contra els musulmans i aconseguiria estendre els límits dels comtats de Barcelona fins a Tarragona.[13]

Cap al final del seu regnat, una incursió dels magiars, un poble seminòmada, assolà l'interior dels comtats. El primogènit de Sunyer I, Ermengol, va anar-los a cercar i morí en combat. Sunyer I, desolat es convertí en monjo al monestir occità de Santa Maria de la Grassa.[11]

Capítol 4. Derrota i llibertat

Borrell II, inicialment, va cogovernar juntament amb el seu germà petit, Miró I. Els comtats catalans van prosperar durant el seu regnat, però estaven situats en una posició delicada entre dues potències de l'època: l’Imperi Franc, al nord, i el Califat de Còrdova, al sud. Tot i que farien el possible per evitar un atac andalusí, liderat pel geni militar Almansor, al final la ràtzia seria inevitable. Els andalusins van llançar una ofensiva que va arribar fins a la capital, que va ser arrasada, i s'anomenaria 'el dia que va morir Barcelona'.[14]

El fet que els francs no enviessin tropes per donar suport als comtats va desfer els últims lligams amb l'imperi carolingi. A causa d'això, Borrell II es negaria a renovar el pacte de vassallatge amb Hug I de França, convertint els comtats catalans en independents de facto.[11]

RepartimentModifica

Personatges principals

Equip tècnicModifica

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «‘Comtes’, la nova sèrie sobre l’origen de la nació catalana». Sàpiens, 27-11-2017. [Consulta: 29 desembre 2017].
  2. «La Xarxa estrena «Comtes», la primera sèrie sobre l'origen de Catalunya». Nació Digital, 17-11-2017. [Consulta: 29 desembre 2017].
  3. 3,0 3,1 «"Comtes", la docusèrie sobre els orígens de Catalunya». El Nacional, 27-11-2017. [Consulta: 20 juny 2018].
  4. «Aquesta nit La Xarxa estrena 'Comtes', la primera sèrie sobre l'origen de Catalunya». [Consulta: 27 desembre 2017].
  5. Nerín, Gustau «'Comtes': la sèrie dels orígens d'un nou Estat». [Consulta: 27 desembre 2017].
  6. «TV3 estrena «Comtes», la primera sèrie sobre l'origen de Catalunya». Aguaita.cat, 29-03-2018. [Consulta: 22 maig 2018].
  7. «Monegal acusa TV3 d'emetre la sèrie 'Comtes' per afavorir la independència». ElNacional. Marc Villanueva, 03-04-2018. [Consulta: 22 maig 2018].
  8. «‘Comtes’ desenterra els orígens de la nació catalana». Diari Ara. Alejandra Palés, 26-12-2017. [Consulta: 20 juny 2018].
  9. Castillón, Xavier «Roden a Girona escenes de la docuficció ‘Comtes, l’origen de Catalunya’». [Consulta: 27 desembre 2017].
  10. «“Comtes” Capítol 1: Els inicis dels inicis». Ab Origine Magazine. Gerard Cantoni Gómez. [Consulta: 20 juny 2018].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 «"Comtes. L'origen de Catalunya", a TV3». TV3, 28-03-2018. [Consulta: 20 juny 2018].
  12. «“Comtes” Capítol 2: O comte o res». Ab Origine Magazine. Xavier Gonzalo Arango. [Consulta: 20 juny 2018].
  13. Costa Badia, Xavier; Miquel Milian, Laura. «“Comtes” Capítol 3: Triomf i tragèdia». Ab Origine Magazine. [Consulta: 14 juliol 2018].
  14. «“Comtes” Capítol 4: Derrota i llibertat». Ab Origine Magazine. Francesc Collado Sànchez. [Consulta: 14 juliol 2018].

Enllaços externsModifica