Carlos Rey González

Advocat i professor universitari espanyol

Carlos Rey González (Barcelona, 1943)[1] és un advocat i professor universitari espanyol. Fou capità auditor del Cos Jurídic de l'Exèrcit de Terra i participà en el consell de guerra de 1974 contra l'anarquista català Salvador Puig Antich, esdevenint el redactor de la seva condemna a mort a garrot vil.[2] Actualment exerceix d'advocat penalista,[2] així com de professor al departament de Dret de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC).[3]

Infotaula de personaCarlos Rey González
Biografia
Naixement1943 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perRedactar la pena de mort de Salvador Puig Antich
Activitat
OcupacióAdvocat i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Internacional de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria professionalModifica

Cas Puig AntichModifica

Fou capità auditor del Cos Jurídic de l'Exèrcit de Terra i participà en el consell de guerra del 8 de gener de 1974 contra l'anarquista català Salvador Puig Antich com a vocal ponent, esdevenint el redactor de la seva condemna a mort a garrot vil,[4] assimilant la seva figura a la de jutge militar en tant que fou l'únic present amb coneixements jurídics.[5]

El desembre de 2013, Merçona Puig Antich, una de les germanes de Salvador, interposà una querella davant de la justícia argentina, integrada dins d'una causa general contra els crims del franquisme.[6] En aquest sentit, la jutgessa María Servini de Cubría el cità a declarar, sense èxit, juntament amb els ministres franquistes Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina (signant de la condemna de mort), Antonio Carro Martínez, Alfonso Osorio García, José María Sánchez-Ventura Pascual i Fernando Suárez González, l'ex-fiscal del Tribunal Suprem espanyol Antonio Troncoso de Castro i l'ex-jutge Jesús Cejas Mohedano.[7]

L'any 2014, en declaracions al diari Ara, manifestà sorpresa per la imputació i no-penediment per l'autoria de la sentència.[4] En aquesta línia, afegí «No puc penedir-me d'una cosa que es va fer complint la llei vigent en aquell moment. Durant els 40 anys que he estat professor universitari sempre m'he manifestat en contra de la pena de mort, però llavors vaig fer el que havia de fer. De fet, el 1974, la pena de mort estava vigent a tot Europa».[4] També recordà que al 1999 i al 2007 es demanà la nul·litat del consell de guerra contra Puig Antich i, Tribunal Suprem com el Tribunal Constitucional es posicionaren en contra.[4]

Al novembre de 2018, l'Ajuntament de Barcelona es querellà contra ell per un delicte de lesa humanitat pel seu paper al consell de guerra.[5][8] La querella també inclogué una sol·licitud al Tribunal Constitucional espanyol perquè anul·lés la Llei d'Amnistia espanyola de 1977 per ser incompatible amb la Constitució espanyola i els tractats internacionals.[9] El Jutjat d'instrucció núm. 9 de Barcelona demanà un informe a la Fiscalia per a decidir si admetre-la o no a tràmit.[9]

Cas Método 3Modifica

Com a advocat penalista representà a la política del Partit Popular Alicia Sánchez Camacho en el cas de les escoltes de Método 3.[1][2]

AltresModifica

També defensà causes judicials com a representant de càrrecs directius de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), acusats de cobrar sobresous irregulars, així com de familiars de la psicòloga assassinada el 2004 Anna Permanyer.[1]

Al llarg de la seva trajectòria publicà dos llibres en castellà sobre dret penal: La graduación de la pena de multa en el Código Penal español (1990) i La prescripción de la infracción penal en el Código de 1995 (1999).[10]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Casas, Ferran. «L'advocat de Camacho en el cas Método 3 va redactar la sentència de Puig Antich». Ara.cat, 12-12-2013. [Consulta: 15 gener 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 Basterra, Mauricio. «El "currículum" de los 20 acusados por la justicia argentina» (en castellà). ElSaltoDiario.com, 03-11-2014. [Consulta: 15 gener 2019].
  3. «UIC.cat Carlos Rey González». UIC.cat. [Consulta: 15 gener 2019].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Mateos, Roger. «El redactor de la sentència de Puig Antich no veu motius per ser extradit: "El judici va ser correcte"». Ara.cat, 12-11-2014. [Consulta: 15 gener 2019].
  5. 5,0 5,1 Panyella, Jordi. «El cas Puig Antich arriba als jutjats de Barcelona». ElPuntAvui.cat, 15-11-2019. [Consulta: 15 gener 2019].
  6. «La germana de Puig Antich confia que s'aconsegueixin noves imputacions contra el franquisme després de declarar a l'Argentina». CCMA.cat, 04-12-2013. [Consulta: 15 gener 2019].
  7. Baquero, Juan Miguel. «España gana tiempo pidiendo a la jueza Servini las preguntas que hará a los imputados franquistas» (en castellà). ElDiario.es, 12-04-2016. [Consulta: 15 gener 2019].
  8. «Barcelona es querella contra el jutge que va firmar la sentència de mort de Puig Antich». Público.es, 15-11-2018. [Consulta: 15 gener 2019].
  9. 9,0 9,1 «Barcelona se querella contra el juez militar franquista que condenó a muerte a Salvador Puig Antich» (en castellà). ElDiario.es, 15-11-2018. [Consulta: 15 gener 2019].
  10. «Carlos Rey González» (en castellà). CasadelLibro.com. [Consulta: 15 gener 2019].

Enllaços externsModifica