Carlos Sainz Cenamor

pilot de ral·lis espanyol

Carlos Sainz Cenamor (Madrid, Espanya, 12 d'abril del 1962) és un corredor de ral·lis i raids espanyol. Va ser campió del Campionat Mundial de Ral·lis els anys 1990 i 1992. La major part de la seva carrera la va realitzar amb Luís Moya de copilot, exceptuant la seva última etapa, que ho feu amb Marc Martí. Posteriorment, com a pilot de raids, guanyà el Ral·li Dakar 2010 amb Volkswagen, el 2018 amb Peugeot i el 2020 amb Mini.[1] En raids el seu copilot habitual ha estat Lucas Cruz. És pare del pilot de Fórmula 1 Carlos Sainz Jr.

Infotaula de personaCarlos Sainz
Carlos Sainz 2014 Dakar.jpg
Carlos Sainz el 2014 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Carlos Sainz Cenamor Modifica el valor a Wikidata
12 abril 1962 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya Espanya
FormacióCol·legi Retamar Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de ral·lis Modifica el valor a Wikidata
Esportral·li
ral·li raid
esquaix Modifica el valor a Wikidata
CopilotLuís Moya Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorRed Bull Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2010, 2018, 2020Ral·li Dakar (1r)
1990APRC (1r)
1990, 1992WRC (1r)
1987, 1988CERA (1r) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCarlos Sainz Modifica el valor a Wikidata
GermansAntonio Sainz Cenamor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webcarlos-sainz.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm2298126 Facebook: csainzoficial Twitter: CSainz_oficial Instagram: carlossainzoficial Modifica el valor a Wikidata

InicisModifica

Carlos Sainz debutà al món dels ral·lis l'any 1980 a bord d'un Renault 5 TS, tenint com a copilot qui posteriorment seria el seu mànager, Juanjo Lacalle. Després de destacar en diferents ral·lis regionals, rep la possibilitat de disputar el Ral·li Catalunya de 1984 amb l'equip oficial Opel amb un Opel Manta Grup B, això no obstant, l'any següent es converteix en pilot oficial Renault.

Amb la marca Renault aconseguí el subcampionat del Campionat d'Espanya de Ral·lis d'Asfalt del 1985 i el 1986, essent superat en ambdós anys pel català Salvador Servià, això no obstant, a bord d'un Ford Sierra, aconseguiria alçar-se amb el títol estatal els anys 1987 i 1988, anys en què també realitzà les seves primeres aparicions al Campionat Mundial de Ral·lis.

Campionat Mundial de Ral·lisModifica

El seu debut en el Campionat Mundial de Ral·lis es produí en el Ral·li de Portugal de 1987 amb un Ford Sierra Cosworth Gr.A, aconseguint els seus primers punts l'any 1988.

Toyota (1989-1992)Modifica

L'any 1989 fitxà pel Toyota Team Europe, finalitzant el campionat en 8a posició i aconseguint un parell de podiums. El juny del 1990, amb Toyota, Carlos Sainz va guanyar el seu primer ral·li del campionat mundial, concretament al Ral·li d'Acròpolis. Desprès d'aquella primera victòria vindrien tres més, amb el qual aconseguiria proclamar-se Campió del Món per primera vegada.[2]

La temporada següent, malgrat guanyar 5 ral·lis, acabaria el Mundial en segona posició, essent superat per Juha Kankkunen. Altrament, l'any 1992 tornaria a alçar-se amb el títol Mundial per segona vegada guanyant quatre ral·lis.[3]

Jolly Club Lancia (1993)Modifica

Després dels dos títols mundials amb Toyota, Sainz va deixar aquest equip per un problema entre el seu patrocinador personal (Repsol) i el de Toyota (Castrol), fitxant per l'equip Jolly Club, equip satèl·lit de Lancia amb el qual disputà el mundial a bord d'un Lancia Delta HF Integrale que no va ser desenvolupat en tota la temporada, amb la qual cosa va obtenir els pitjors resultats de tota la seva història professional acabant vuitè del Mundial.[4]

Subaru (1994-1995)Modifica

Després del decepcionant pas per Lancia, l'any 1994 Sainz fitxa per Subaru, on compartirà equip amb Colin McRae. Malgrat a priori ser un equip menys competitiu que Toyota o Ford, Sainz desenvolupa el cotxe i esdevé competitiu, acabant segon del Mundial, tan sols per darrere de Didier Auriol amb Toyota.

La temporada 1995 Sainz guanya tres ral·lis i arriba amb opcions de guanyar el títol a la última prova, el Ral·li de la Gran Bretanya, on es disputà el títol amb el seu company d'equip i a la postre guanyador del Mundial, Colin Mc Rae.[5]

Ford (1996-1997)Modifica

 
Carlos Sainz al Ral·li de Finlàndia de 1996.

Després de dos anys a Subaru, Sainz volia retornar a Toyota, però l'expulsió de la marca nipona del Mundial desprès de les irregularitats al Ral·li Catalunya de 1995 frusta l'operació.[6] Finalment fitxa per una Ford en hores baixes amb el recolzament de Repsol.

Amb el Ford Escort Cosworth Sainz acabaria en tercera posició les dos edicions del Mundial que disputà, aconseguint tres victòries.

Toyota (1998-1999)Modifica

Superada la sanció a Toyota, Carlos Sainz retorna a la marca nipona l'any 1998, tornant per la porta gran imposant-se al primer ral·li de la temporada amb el seu Toyota Corolla WRC, el mític Ral·li de Monte-Carlo.[7]

Aquella primera temporada del retorn amb Toyota tindria el desenllaç més cruel de la història del WRC. Carlos Sainz va perdre el campionat a 500 metres del final de l'últim tram de l'últim ral·li en trencar-se-li una viela. Aquest moment va ser captat per totes les càmeres de televisió, ja que si passava la línia de meta d'aquest últim tram es proclamava campió, a causa del fet que el seu principal rival i a la postre campió, el finlandès Tommi Mäkinen, havia abandonat el ral·li en arrancar una roda del seu Mitsubishi Lancer Evo V. Tot i que es pot creure que podia haver guanyat si hagués empès el cotxe els 500 metres que li quedaven, el cert és que el ral·li no acaba fins que no es realitza l'últim enllaç, que tenia uns 70 quilòmetres, evidentment en 20 minuts que tenia no hagués pogut completar-ho.[8]

La temporada 1999 seria molt més discreta, finalitzant en cinquena posició final del campionat.

Ford (2000-2002)Modifica

Les temporades 2000, 2001 i 2002 Sainz va tornar a l'equp Ford on va conduir un Ford Focus WRC, al llarg d'aquestes tres temporades tan sols aconseguí dues victòries, finalitzant els campionats del 2000 i del 2002 en tercera posició, mentre que al 2001 ho va fer en sisena.

Cal destacar que la temporada 2002, a causa de la lesió del copilot Luís Moya, Sainz corre el Ral·li de Catalunya amb el copilot molinenc Marc Martí.[9]

Citroën (2003-2005)Modifica

 
Carlos Sainz al Ral·li de Finlàndia de 2004.

L'any 2003 fitxa per Citroën. Just abans d'aquest fitxatge, Luis Moya anuncia la seva retirada,[10] amb el qual el pilot madrileny inicia aquesta darrera aventura al WRC amb Marc Martí de copilot.[11] Aquella primera temporada a l'equip francès guanya el Ral·li de Turquia[12] i acaba tercer del campionat.

La temporada 2004 serà la última temporada completa de Sainz al Campionat Mundial de Ral·lis. El pilot madrileny acaba quart del Mundial, però es despedeix asolint set podis i la seva darrera victòria, la vint-i-sisena, al Ral·li de l'Argentina.[13] Acabada la temporada, Carlos Sainz anuncia la seva retirada del Campionat Mundial de Ral·lis.[14]

Malgrat retirar-se, la temporada 2005 va realitzar dues participacions al WRC a petició de Citroën: el Ral·li d'Acròpolis a Grècia i el Ral·li de Turquia. L'objectiu d'aquestes participacions va ser ajudar a sumar punts per Citroën el Campionat de marques degut als mals resultats del fins aleshores pilot de Citroën, François Duval.[15] Va aconseguir acabar quart al Ral·li de Turquia i tercer al Ral·li d'Acròpolis.

RaidsModifica

Durant el 2005 va anunciar que s'incorporava a l'equip Volkswagen de raids per a participar en el Ral·li Dakar del 2006,[16] on va quedar 11é, imposant-se en 4 etapes. Posteriorment, en la seva participació en l'edició de 2007, finalitzaria en 9a posició, tot aconseguint la victòria en 5 etapes.

L'any 2008 no es disputà el mític Ral·li Dakar, però en l'edició de 2009, per terres de l'Argentina i Xile, Sainz dominà a plaer la prova amb un gran avantatge sobre els seus perseguidors, això no obstant, a 3 etapes de la finalització de la prova es precipita per un barranc i hagué d'abandonar.

L'any 2010, de nou amb Volkswagen, per fi aconseguí guanyar el prestigiós Ral·li Dakar per primera vegada, amb Lucas Cruz de copilot, després d'una gran disputa amb el seu company d'equip Nasser Al-Attiyah.[17] L'any següent, el darrer amb Volkswagen, aconseguiria acabar tercer amb set victòries d'etapa.

Entre 2013 i 2017 Sainz no aconseguiria acabar en cap edició el Dakar. Finalment, l'any 2018 per fi tornaria a alçar-se amb la victòria en aquesta prova de la mà del equip Peugeot.[18]

Entre 2019 i 2021 Sainz pilotaria per l'equip Mini, aconseguint guanyar l'edició del 2020[19] i acabar tercer a la de 2021.[20]

Pel Dakar 2022 fitxa per l'equip Audi Sport amb la particularitat de que Audi decicí competir amb un cotxe híbrid elèctric,[21] Sainz es convertiria en el primer pilot de la història del Dakar en guanyar una etapa amb un vehicle híbrid.[22] No obstant, acabaria el raid en dotzena posició final.[23]

Fruit d'altres participacions en altres proves de raids, Sainz també s'ha imposat en diferents proves com el Ral·li dos Sertoes, el Ral·li Centre Europeu o el Ral·li Ruta de la Seda, assolint a més la Copa del Món de Raids del 2007.[24]

EstadístiquesModifica

 
El Lancia Delta HF Integrale que pilotà el 1993

Carlos Sainz és el segon pilot que més ral·lis del mundial ha disputat (196) i el quart que més victòries ha obtingut (26). També és el segon pilot amb més podiums (97).

Fou també el primer pilot no escandinau en guanyar el Ral·li de Finlàndia, cosa que no havia ocorregut en els 40 anys d'existència d'aquesta prova.[25]

El 1998 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[26]

Actualment també és assessor de la Reial Federació Espanyola d'Automobilisme.

TítolsModifica

Any Títol Cotxe
1987 Campionat d'Espanya de Ral·lis d'Asfalt Ford Sierra RS Cosworth
1988 Campionat d'Espanya de Ral·lis d'Asfalt Ford Sierra RS Cosworth
1990 Campionat Mundial de Ral·lis Toyota Celica GT-Four ST165
1990 Campionat de Ral·lis Àsia Pacífic Toyota Celica GT-Four ST165
1992 Campionat Mundial de Ral·lis Toyota Celica GT-Four ST185
2010 Ral·li Dakar Volkswagen Race Touareg 2
2018 Ral·li Dakar Peugeot 3008 DKR Maxi
2020 Ral·li Dakar MINI John Cooper Works Buggy

Campionat Mundial de Ral·lisModifica

Any Class. Cotxe
1987 no puntua Ford Sierra RS Cosworth
1988 10 Ford Sierra RS Cosworth
1989 8 Toyota Celica GT4
1990 1 Toyota Celica GT4
1991 2 Toyota Celica GT4
1992 1 Toyota Celica Turbo 4WD
1993 8 Lancia Delta Integrale
1994 2 Subaru Impreza
1995 2 Subaru Impreza
1996 3 Ford Escort
1997 3 Ford Escort WRC
1998 2 Toyota Corolla WRC
1999 5 Toyota Corolla WRC
2000 3 Ford Focus WRC
2001 6 Ford Focus WRC
2002 3 Ford Focus WRC
2003 3 Citroën Xsara WRC
2004 4 Citroën Xsara WRC

Victóries al Campionat Mundial de RallysModifica

 #  Ral·li Temporades
3   Ral·li d'Acròpolis 1990, 1994 i 1997
1   Ral·li de Nova Zelanda 1990
1   Ral·li de Finlàndia 1990
2   Ral·li de Gal·les 1990 i 1992
4   Ral·li Monte-Carlo 1991, 1995, 1997 i 1998
2   Ral·li de Portugal 1991 i 1995
1   Tour de Còrsega 1991
3   Ral·li de l'Argentina 1991, 2002 i 2004
1   Ral·li Safari 1992
2   Ral·li de Catalunya 1992 i 1995
2   Ral·li d'Indonèsia 1996 i 1997
1   Ral·li de Xipre 2000
1   Ral·li de Turquia 2003

ReferènciesModifica

  1. Garcia, Núria «Ricky Brabec i Carlos Sainz, guanyadors del Dakar 2020». ARA, 17-01-2020.
  2. «1990, el año en el qual Carlos Sainz y Repsol ganaron el Mundial de Rallys» (en castellà), 02-08-2020. [Consulta: 13 abril 2022].
  3. «Carlos Sainz y el Mundial de 1992, el merecido segundo título» (en castellà), 10-10-2020. [Consulta: 13 abril 2022].
  4. «1993, el debut de Carlos Sainz en Lancia» (en castellà), 23-09-2020. [Consulta: 13 abril 2022].
  5. «25 años del mundial récord de Colin McRae en el WRC» (en castellà). [Consulta: 13 abril 2022].
  6. Latorre, Francisco «La Federación Internacional sanciona por un año a Toyota, el nuevo equipo de Sainz» (en castellà). El País [Madrid], 03-11-1995. ISSN: 1134-6582.
  7. «Carlos Sainz y la última victoria de Toyota en MonteCarlo» (en castellà), 24-01-2019. [Consulta: 13 abril 2022].
  8. «Trata de arrancarlo Carlos!!». [Consulta: 13 abril 2022].
  9. Serras, Manel «Carlos Sainz ficha al copiloto de su peor enemigo» (en castellà). El País [Madrid], 19-03-2002. ISSN: 1134-6582.
  10. «Carlos Sainz y Luis Moya se separan - Motor». [Consulta: 13 abril 2022].
  11. «Sainz se va a Citroën y deja a Moya» (en castellà), 11-12-2002. [Consulta: 13 abril 2022].
  12. «Sainz gana en Turquía» (en castellà), 02-03-2003. [Consulta: 13 abril 2022].
  13. «Carlos Sainz gana el rally de Argentina» (en castellà), 18-07-2004. [Consulta: 13 abril 2022].
  14. AS, Diario. «Carlos Sainz anuncia su retirada del Mundial de rallies» (en castellà), 21-10-2004. [Consulta: 13 abril 2022].
  15. AS, Diario. «Carlos Sainz vuelve a la competición» (en castellà), 17-05-2005. [Consulta: 13 abril 2022].
  16. «Carlos Sainz correrá el Dakar 2006 con Volkswagen» (en castellà), 21-06-2005. [Consulta: 13 abril 2022].
  17. «Sainz conquista el Dakar - MARCA.com». [Consulta: 13 abril 2022].
  18. Tronchoni, Nadia «Carlos Sainz gana su segundo Rally Dakar» (en castellà). El País [Madrid], 21-01-2018. ISSN: 1134-6582.
  19. «Carlos Sainz y Lucas Cruz ganan el Dakar 2020 y ya son tricampeones» (en castellà), 17-01-2020. [Consulta: 13 abril 2022].
  20. «La despedida de Carlos Sainz del Dakar 2021: «Mi ingeniero no estaba muy contento»» (en castellà), 16-01-2021. [Consulta: 13 abril 2022].
  21. «OFICIAL: Carlos Sainz ficha por Audi para el Rally Dakar» (en castellà). [Consulta: 13 abril 2022].
  22. «Carlos Sainz y Audi consiguen la primera victoria con un coche híbrido en el Dakar - Autofácil» (en castellà). [Consulta: 13 abril 2022].
  23. «Carlos Sainz hace balance: "Es para estar satisfechos con el coche"» (en castellà), 14-01-2022. [Consulta: 13 abril 2022].
  24. «Sainz gana la Copa del Mundo de raids | Motor | deportes | elmundo.es». [Consulta: 13 abril 2022].
  25. «Carlos Sainz acabó con la leyenda finlandesa hace 30 años» (en castellà), 26-08-2020. [Consulta: 13 abril 2022].
  26. Guardó que atorga el Marca als millors professionals de la història de l'esport

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Sainz Cenamor